A val d'Ordesa encluye una ampla zona de val, altiplans y tucas (muitas de más de 3.000 m d'altaria), qualas mugas serían a o norte a cresta Mont Perdito-Mondarruego, que fa de muga con Francia en gran parti, a o sud a cresta Mont Perdito-Acuta y a l'ueste a confluyencia con a val de l'Ara. Tot iste conchunto forma una compleganza fluvial, que a traviés de vals secundarias y saltos d'augua, desemboca en a val d'Ordesa, por a on descurre o río Arazas (Viquipèdia).
2013. Ordesa. A primera hora, la pluja amenaça. |
2013. Ordesa. Pel sender dels caçadors, amunt pels 650 m. de desnivell. |
2013. Ordesa. Ja som al mirador. La primera perspectiva majestuosa del començament de la vall. |
2013. Ordesa. Reprenem forces i agafem la faixa de Pelai per dirigir-nos al cap de la vall. El dia tapat, les bromes baixes, ens impedeixen de veure el Mont Perdut i ses germanes. |
2013. Ordesa. Els colors mullats de la tardor. |
2013. Ordesa. Sota les impressionants penyes del canyó. A l'estiu, les recorríem per dalt. |
2013. Ordesa. Planegem fins arribar a les envistes de la Cua de Cavall. |
2013. Ordesa. Ja ens acostem al cap de la vall; ja que les bromes ens tapen el paisatge majestuós de dalt, apreciem la grandiositat de la capçalera del riu Arazas. |
2013. Ordesa. Quan deixem els colors del bosc, el verd ens envaeix per tots costats (menys pel blanc grisós del cel). |
2013. Ordesa. Ja som al cap, a la coneguda «Cola de Caballo». |
2013. Ordesa. Les fotos del grup. Força GEST! |
2013. Ordesa. I de retorn, arribem a les Grades de Soaso, amb les impressionants piscines, i el camí que giragonsa ple d'escales. |