 |
| 1861. «L'Espagne inconnu» (Gallica). Els llibres de descoberta de l'Espanya tercermundista del segle XIX, dins la qual si us plau per força Europa ens comptava, foren abundants. De Montserrat a Bellpuig amb tartana, tot passant per la Cervera que ja ha perdut la Universitat. |
 |
| 1861. «L'Espagne inconnu» (Gallica). L'opinió no gaire bona sobre la vila de Bellpuig, «un bourg sale, mal bâti», però amb dos obres cabdals: el claustre i el mausoleu de Ramon Folc de Cardona. |
 |
| 1861. «L'Espagne inconnu» (Gallica). «Llérida», curiosa barreja del nom oficial espanyol amb el que sentien dir a la gent, i amb una Plaça de Sant Joan encara porxada, i la Seu Vella: «La vielle basilique serait la plus belle cathédrale romane de la Péninsule, si elle eté encore une cathédrale», en referència a la vergonyosa ocupació militar espanyola. |
 |
| 1861. «L'Espagne inconnu» (Gallica). «Le bassin qui entoure Llérida est de la plus grande fertilité», i segueix la ressenya elogiosa de la plana urgellenca i fins al Pirineu. |
 |
| 1861. «L'Espagne inconnu» (Gallica). Arribada a Fraga, vila de 4000 habitants, «les rues étroites, mal bâties, dépavées...» |
 |
| 1861. «L'Espagne inconnu» (Gallica). Ressenya de la batalla de Fraga de 1133, amb la derrota del rei aragonès, ferit de gravetat, i la resistència dels fragatins de Mediana Afraga. |
 |
| 1861. «L'Espagne inconnu» (Gallica). «on franchit le Cinca sur un pont suspendu et l'on pénètre dans une huerta très fertile, mais le désert ne tarde pas à reparaître». I l'autor ressenya la misèria i decadència del terreny. |
 |
| 1861. «L'Espagne inconnu» (Gallica). Portada de l'edició francesa. |
