 |
| Anys 1960-70. Benicarló. Ni la llengua ni les banderoles del país. |
 |
| Anys 1960-70. Costa Blanca. Les comarques del sud. |
 |
| Anys 1960-70. Calp. Calp i el Penyal d'Ifak |
 |
| Anys 1960-70. Dénia. La ciutat que patí tres setges durant la Guerra de Successió contra els Borbons. |
 |
| Anys 1960-70. Dénia. |
 |
| Anys 1960-70. Gandia. La vella pàtria de la nostra literatura del Segle d'Or: Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella. |
 |
| Anys 1960-70. Gandia. |
 |
| Anys 1960-70. Gandia. |
 |
| Anys 1960-70. Peníscola. |
 |
| Anys 1960-70. Santa Pola. El filòleg mallorquí mossèn Antoni Maria Alcover passà per Santa Pola en la seua recollida de dades per al que fóra el Diccionari català-valencià-balear. En aquell moment, a principis del segle XX, considerà Santa Pola com la frontera sud de la llengua catalana, enlloc de la següent població, Guardamar de Segura. |
 |
| Anys 1960-70. Torreblanca. La costa castellonenca. |
 |
| Anys 1960-70. Torrevella. Darrer municipi alacantí, a sota de Guardamar. De llengua valenciana des de la conquesta del segle XIII fins a finals del XVIII o començaments del XIX, data en què s'hi consumà la substitució lingüística pel castellà. |
 |
| Anys 1960-70. Torrevella. |
 |
| Anys 1960-70. Vinaròs. La germana valenciana del bisbat tortosí. |
 |
| Anys 1960-70. Xàvia. El poble de les panses, almenys durant el segle XIX, quan la seua exportació arribava a totes les taules dels burgesos europeus. |
 |
| Anys 1960-70. Xàvia. La capital de la Marina Alta. |
