L'expressió Regne d'Aragó borbònic és un oxímoron, atès que el primer Borbó fou l'encarregat de desmantellar el vell regne aragonès.
Després de la Batalla d'Almansa (25 d'abril de 1707) i la subsegüent conquesta borbònica del regne de València i del regne d'Aragó, al Despacho reial s'hi formen dues faccions: els radicals, encapçalats per Michel-Jean Amelot, Francisco Ronquillo Briceño, el duc de Veragua, el duc de San Juan i, sobretot, Melchor Rafael de Macanaz, que eren partidaris d'abolir els furs d'aquests territoris sense dilació mitjançant reial decret; i els moderats, com el duc de Medina Sidònia, el comte de Montellano i el comte de Frigiliana, que veien més oportú no observar-los sense cap altra mesura particular. Al final s'imposà la tesi radical, i fou redactat el decret d'abolició dels furs d'Aragó i de València, que derogava tot el sistema constitucional d'ambdós regnes; aquest fou promulgat per Felip V al Palacio del Buen Retiro de Madrid el 29 de juny de 1707 (Reial Decret de 29-VI-1707).
L'abolició es justificava al·legant el delicte de «rebel·lió» que haurien comès en faltar al jurament de fidelitat al rei que se sumava al «dret de conquesta»; tal com diu explícitament: «s'afegeix ara la del just dret de la conquesta que d'ells han fet últimament les meves Armes amb el motiu de la seva rebel·lió», i s'atorgava la sobirania absoluta per donar o traure lleis obviant explícitament el règim pactista propi dels estats de la Corona d'Aragó, afirmant «un dels principals atributs de la Sobirania és la imposició i derogació de les lleis».
A totes aquestes justificacions, el drecret redactat per Melchor Rafael de Macanaz assenyalava, a més, la seva voluntat de reduir tots els dominis del rei a les lleis de Castella: «reduir tots els meus regnes d'Espanya a la uniformitat d'unes mateixes lleis, usos, costums i tribunals, governant-se igualment tots per les lleis de Castella, tan lloables i plausibles en tot l'Univers» (no li calien padrins, pel que es veu).
Resolia finalment abolint i derogant totes les institucions d'autogovern i el mecanisme legislatiu basat en el pacte entre el regnum i les corts: «He jutjat convenientment abolir i derogar completament, com sens dubte dono per abolits i derogats, tots els referits furs, privilegis, pràctica i costum fins aquí observades en els referits regnes d'Aragó i València». D'aquesta manera quedaven abolits (font: Viquipèdia):
- Al Regne de València: Corts Valencianes, Generalitat Valenciana, Governador General, Batlle General, Justícia del Regne de València, Consell General, Mestre Racional, Arxiu del Regne de València, Síndic del Regne de València, Jurats de la Ciutat de València.
- Al Regne d'Aragó: Corts d'Aragó, Generalitat Aragonesa, Furs d'Aragó, Justícia d'Aragó.
 |
1779. Saragossa.
Gravat de Palomino a «Atlante...» de Bernat Espinalt.
La vista tradicional de la ciutat des d'aquesta banda de l'Ebre, amb tres passos del riu: pont de fusta, pont de pedra i pas de barca, i un espectacular sky-line de campanars.
|
 |
1779. Saragossa.
Gravat de Palomino a «Atlante...» de Bernat Espinalt.
Detall del mur de contenció de l'Ebre, amb el Pilar a tocar.
|
 |
1779. Osca.
Gravat de Palomino a «Atlante...» de Bernat Espinalt.
La ciutat perfectament (i preciosa) emmurallada dalt del turó, amb les cases arremolinades sobre les muralles, tot deixant una gran esplanada al mig. Al riu, pont de pedra i pas de barca.
|
 |
1779. Osca.
Gravat de Palomino a «Atlante...» de Bernat Espinalt.
Detall dels jardins neoclàssics al peu de la vila, a tocar del riu Isuela.
|
 |
1779. Jaca.
Gravat de Palomino a «Atlante..., vol. II» de Bernat Espinalt.
La ciutat de Jaca, al peu dels rius Aragó i Gas. Els Pirineus s'alcen majestuosos al darrere la vila.
|
 |
1779. Jaca.
Gravat de Palomino a «Atlante..., vol. II» de Bernat Espinalt.
Detall de les muralles, amb la ciutadella ben fortificada dominant la vila.
|
 |
1779. Terol.
Gravat de Palomino a «Atlante..., vol. II» de Bernat Espinalt.
La ciutat de Terol, dominant l'aiguabarreig del riu roig d'Alfambra amb el Túria.
|
 |
1779. Terol.
Gravat de Palomino a «Atlante..., vol. II» de Bernat Espinalt.
Detall de les imponents muralles terolenques.
|
1779. Portada del «Atlante..., vol. II» de Bernat Espinalt (BDH).
Natural de Santpedor, un català a la cort dels Borbons.
Part 2:
