 |
| Anys 1920. Clínica del Dr. Juli Vallory, Liceu Escolar, Lleida. Una postal de propaganda de la Clínica Dr. Vallory, establerta al carrer de Blondel, en una de les cantonades de l'edifici del Liceu Escolar. S'hi anunciaven tractaments de cirurgia, fractures, hèrnies, matriu i vies urinàries. L'anunci resultava molt trencador per a l'època, amb unes mans vistes a través dels rajos x, anell inclòs, tota una novetat. Amb la particularitat que les mans eren les del mateix cirurgià.  1922. Clínica del Dr. Juli Vallory, Liceu Escolar, Lleida. «El País», de 4 d'octubre (FPIEI). Obertura a Blondel a l'1 d'octubre. |
 | ||
| 1929. Clínica del Dr. Juli Vallory, Liceu Escolar, Lleida. Al carrer de Blondel, a la cantonada oest de l'edifici del Liceu Escolar (1913), s'hi va instal·lar fins al bombardeig (feixista) del 2 de novembre de 1937, una clínica regentada pel metge Juli Vallory i Carreras. L'any 1923, el metge va guanyar l'oposició a la plaça de cirurgià de l'Hospital Provincial de Lleida, a la qual ja havia inaugurat la nova clínica l'any anterior probablement. El Doctor s'assentà a la nostra ciutat als voltants del començament de la dècada del 1920, un moment prodigiós en la nostra història local, amb l'accés com a Paer en Cap del també metge i republicà Humbert Torres (1917-1920) i que comportà un impuls decisiu en la modernització de Lleida. Explica la seua biografia que, encara a Barcelona, Juli Vallory ascendeix a cap del Laboratori de la Càtedra d’Operacions de la Facultat de Medicina alhora que és també el cap del Dispensari d’Operacions de l’Hospital Clínic fins al 1918, any en què es casa amb Josefa March Pujol, ja essent director de l’Hospital de Camarasa, del qual en desconec qualsevol altre detall. La biografia més completa del Dr. Vallory pot llegir-se a la Galeria de Metges Catalans, que explica que fou fill de Manuel Vallory Martín, nascut a Nova Orleans en el si d’una família de Maó migrada a Amèrica, i d’Agustina Carreras Costa de Sant Feliu de Guíxols, filla d’un indiano nascut a l'Havana. Després de fer els estudis primaris a les Escoles Pies i el batxiller a l’Institut de Barcelona, obté el títol el 1905 per fer Medicina a la Universitat de Barcelona. Després d’haver estat alumne intern pensionat, es llicencia el 1911. Seguidament, és nomenat metge de guàrdia de l’Hospital Clínic de Barcelona i, també, de l’antic Hospital de Santa Creu, càrrec remunerat amb una gratificació de 1.500 pessetes anuals. Més endavant, Vallory és nomenat metge intern d’ambdós hospitals. El 1913, es doctora a la Universitat Central de Madrid amb la tesi doctoral «Tratamiento de elección en la tuberculosis renal».  1929. Clínica del Dr. Juli Vallory, Liceu Escolar, Lleida. «Diario de Lérida», de 28 de juliol (FPIEI). La clínica era atesa, com l'Hospital Provincial, per algunes monges: la recepcionista n'era la «Hermana Superiora». 
|
 |
| 1921. Clínica del Dr. Juli Vallory, La Bordeta, Lleida. Revista «Lleida», núm. 1, octubre. La primera clínica del Dr. Vallory havia estat instal·lada a la carretera de la Bordeta. |
 |
| 1922. Clínica del Dr. Juli Vallory, Liceu Escolar, Lleida. Prospecte en què s'anunciava la nova clínica d'operacions del Doctor Vallory. A la Clínica, hi havia habitacions de tres classes i preus: «de preferència, segona classe i classe general». Les monges de les Germanes Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül tenien encomanada la cura dels malalts, en sales separades per a homes i dones. La cura d'hèrnies en el prospecte en castellà s'aclaria amb els noms populars en la llengua de la terra: trencats o esvinçats. Fins i tot oferia servei d'urgències «a domicilio dentro y fuera de Lérida con equipo completo para toda clase de intervenciones». |
 |
| 1922. Clínica del Dr. Juli Vallory, Liceu Escolar, Lleida. Un metge de currículum espectacular que, no sabem ben bé per què, decidí d'instal·lar-se a la nostra ciutat, havent renunciat a la plaça de metge supernumerari de la ciutat de Barcelona al 1916. El gravat ens mostra una perspectiva del carrer de Blondel just darrere de l'aleshores ja antic Hospital de Santa Maria. Al costat de l'edifici del Liceu Escolar, s'aprecia la porta reixada d'entrada al pati. Tampoc sabem els motius que portaren el Liceu Escolar a compartir el seu edifici emblemàtic amb una clínica mèdica. Probablement, la mort de Frederic Godàs al 1920 comportà una reestructuració de la institució escolar, on l'aspecte econòmic hagué d'ésser determinant.  1928. Clínica del Dr. Juli Vallory, Liceu Escolar, Lleida. «Diario de Lérida», de 9 d'agost (FPIEI). Tres tipus d'habitacions, segons categoria social. |
 |
| 1929. Clínica del Dr. Juli Vallory, Liceu Escolar, Lleida. Una altra postal de propaganda de l'anomenada clínica d'operacions lleidatana, amb una imatge de la Sala General d'homes, la de tercera classe. |
 |
| 1929. Clínica del Dr. Juli Vallory, Liceu Escolar, Lleida. Detall d'un pacient amb el braç penjat al coll i de les germanes que tenien cura de la infermeria de les diverses sales de la instal·lació. |
 |
| 1935. Clínica del Dr. Juli Vallory, Liceu Escolar, Lleida. Retrat del doctor als 49 anys. Quan dotze anys abans guanya la plaça de cirurgià a la nostra ciutat, el doctor Vallory esdevé també membre del Comitè Local del 5è Congrés de Metges de Llengua Catalana que se celebra a Lleida sota la presidència de Josep Tarruella. En aquest congrés, presenta un treball sobre «Fractures supracondílies de l’húmer». Participa, també, al 6è Congrés que té lloc a Barcelona el 1930 on disserta sobre el «Tractament de les pelvis-peritonitis» i, novament, intervé amb el tema «La cirurgia del simpàtic en les tuberculosis articulars» al 7è Congrés, que se celebra a Palma de Mallorca el 1932. |
 |
| 1929. Clínica del Dr. Juli Vallory, Liceu Escolar, Lleida. El doctor Juli Vallory i Carreras, segon a l’esquerra de la imatge, amb el senyor bisbe i les Germanes Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül que atenien la Clínica. El retrat és fet al vestíbul i hi podem observar com eren les escales d'accés de l'edifici del Liceu Escolar. |
 |
| Anys 1920. Liceu Escolar, Lleida. La imponent façana de l'edifici del Liceu al carrer de Blondel. La postal ens mostra una de les classes amb els característics pupitres de fusta. S'oferien classes per a alumnes interns, a mitja pensió i externs. Una escola laica enmig del monopoli escolar eclesiàstic, sota el lema «Salut, Bondat, Bellesa, Veritat». Frederic Godàs, juntament amb Humbert Torres i Alfred Perenya, fou un dels més actius impulsors de la Joventut Republicana lleidatana. |
 |
| 1937. Clínica del Dr. Juli Vallory, Liceu Escolar, Lleida. L'edifici del Liceu Escolar i la Clínica del Dr. Vallory tingueren un tràgic final, quan l'aviació feixista italiana, l'esquadra de les Ales Negres, al servei dels feixistes espanyols, bombardejaren la ciutat un 2 de novembre de 1937. Més de 40 morts provocats per l'ensulsiada de l'edifici sota l'esclat de les bombes. La imatge fou presa des de l'interior del Liceu Escolar. Al pis de dalt, encara als penja-robes hi ha alguna jaqueta o bata dels xiquets d'estudi. L'any 1933, Juli Vallory Carreras fou president del Comitè Local de la Creu Roja Espanyola de Lleida, càrrec del qual dimití. Al 1935, essent metge de la Sala de Cirurgia de l’Hospital Provincial de Lleida, fou suspès de «empleo i sueldo» a conseqüència de les diligències sumarials que instruí l’autoritat militar per tal com el doctor i altres companys havien participat de l'intent de sedició de l'octubre de 1934. Us sona això també avui, més de vuitanta anys després? |
 | ||
| 1957. Clínica del Dr. Juli Vallory, Liceu Escolar, Lleida. Darrer retrat que es conserva del doctor Juli Vallory i Carreras, 1957. |
 |
| 1962. Clínica del Dr. Juli Vallory, Liceu Escolar, Lleida. Necrològica a «La Vanguardia Española», 13 de març. S'havia traslladat a viure a Barcelona, probablement amb algun fill o familiar, l'any anterior. (Galeria de Metges Catalans). |
