 |
| 1955. Lleida. Revista «Labor», núm. 99, octubre. Portada dedicada a la fira de Sant Miquel (quan Lleida encara no s'avergonyia dels seus orígens pagesos), amb vista del passeig central des de les escales de la porta d'entrada als Camps Elisis. el temps de la mecanització del camp lleidatà al llarg dels 1960-70 s'apropava lentament. |
 |
| 1955. Lleida. Revista «Labor», núm. 91, agost. Quan la fruita encara es collia amb cistell i no encara amb galletes de plàstic. Una portada de regust «feminista», d'aires refrescants, que la revista va voler introduir en aquella Lleida oficialment franquista fins a la medul·la. |
 |
| 1955. Lleida. Revista «Labor», núm. 90, agost. La reintroducció del conreu de l'arròs en el camp lleidatà durant la postguerra franquista no arribà a quallar, i l'arribada de la fruita en liquidaria els intents dels anys 50, en què arribaren aquells primers tractors de rodes dentades de ferro, sense «gomàtic». |
 |
| 1955. Lleida. Revista «Labor», núm. 71, març. Alguns tímids intents d'exportació del nostre «or groc», mentre les Garrigues s'anaven despoblant per una emigració galopant cap a Terrassa (i similars). Quin tip de riure si us fixeu en la tapa dels bidons: l'oli de les Garrigues, «español»! |
 |
| 1956. Lleida. Revista «Labor», núm. 150, setembre. Portada dedicada a la Fira de Sant Miquel. Preu de la revista: 3 pts (uns 0,016 € si les noves generacions us en voleu fer la idea de la inflació). |
 |
| 1956. Lleida. Revista «Labor», núm. 156, octubre. L'èxit de públic de la fira des de sempre i fins avui, tant entre els lleidatans de capital com en els dels pobles, és un misteri encara avui inexplicat, potser per l'inexplicable lligam de la gent amb sa terra. |
 |
| 1957. Lleida. Revista «Labor», núm. 157, agost. Les eres a ple rendiment a l'hora de batre: «quina hora és? Les quatre. -Doncs agafa el ruc i vés a batre!». Ara als nostres pobles tot just és l'hora d'anar a les piscines... |
 |
| 1957. Lleida. Revista «Labor», núm. 170, febrer. La fira d'Organyà, com la de la resta de pobles lleidatans, continuava essent una fira de bestiar. |
