 |
| Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 10. Comportes del pantà de Sant Antoni de Tremp, el més alt d'Europa en aquella dècada de la seua construcció. |
Donada la magnitud de les obres públiques empreses, els problemes tècnics i logístics que van haver d'enfrontar les empreses elèctriques van ser enormes. Quan els enginyers van arribar al Pirineu no hi havia mapes topogràfics de la zona. A la Vall Fosca no existien carreteres per comunicar la Pobla de Segur amb Cabdella. Tampoc hi havia carretera que connectés la comarca del Pallars Jussà amb la Noguera pel pas de Terradets. La construcció d'aquestes vies de comunicació, vitals per al desenvolupament de la zona, va córrer a càrrec d'Energia Elèctrica de Catalunya i del grup Barcelona Traction. Els aixecaments topogràfics, i la construcció de carreteres d'accés van ser només la primera tasca. Tot seguit van haver de resoldre el repte de produir i transportar els milers de tones de ciment imprescindibles per les preses i centrals: només a la presa de Camarasa van arribar a emprar-s’hi 218.000 metres cúbics de formigó. Finalment, va ser necessari emprendre l'estesa de centenars de quilòmetres de xarxes d'alta tensió, i transportar i instal· lar l'equip de les centrals. Que aquestes obres poguessin dur-se a terme en plena Guerra Mundial, enmig de greus dificultats financeres i de subministrament de materials, constitueix un triomf d’importància suprema.
La capacitat hidràulica va donar un tomb al sistema de generació. Des de 1914 les centrals tèrmiques van quedar com centrals de reserva, disposades per atendre els pics de demanda, o per ser connectades en períodes d'estiatge. El menor cost d'operació de les centrals hidroelèctriques permetre reduir els preus i eixamplar el mercat. El nombre d'abonats i el consum d'electricitat va créixer gairebé sense pausa fins a 1935. En l'esmentat any les companyies elèctriques donaven servei a mig milió d'abonats, que van consumir més de 800.000 MWh. En aquells dies la potència instal·lada a les centrals elèctriques catalanes rondava ja els 300.000 kW. Durant la segona i la tercera dècada del segle XX l'electricitat va contribuir de manera decisiva al creixement industrial de Catalunya: als consums de força de la indústria tèxtil, s’hi va anar afegint una creixent demanda procedent dels fabricants de ciment, de fibres sintètiques, de la indústria paperera i la indústria química. En conjunt, la demanda industrial suposava al voltant d'un setanta per cent de l'energia elèctrica consumida.
El desenvolupament hidroelèctric, amb el seu requisit d'inversions milionàries en preses, centrals i xarxes d'alta tensió, va provocar també una forta concentració empresarial. En una primera fase, tant Energia Elèctrica de Catalunya com Barcelona Traction procediren a adquirir un heterogeni conjunt de petites empreses locals que fins aleshores havien donat servei fora de l’aglomeració barcelonina. Posteriorment, la competència oberta entre aquestes dues societat acabà a favor del grup canadenc. L’any 1923, Barcelona Traction agafà el control d’Energia Elèctrica i va assolir una posició gairebé monopolística en la producció i distribució d’electricitat. El sistema de producció i transport quedà integrat a través d’Unió Elèctrica de Catalunya.
Fragment traduït de: El procés d'electrificació a Catalunya (1881-200), de Luís Urteaga, Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona.
I aquest monopoli ja pràcticament mai més no desapareixerà: el feixisme franquista se l'apropiarà i amb l'arribada de l'anomenada (i de dubtosa qualitat) democràcia, se'l repartiran entre les oligarquies econòmiques espanyoles, sense cap benefici ni per al territori ni per a la seua gent.
Fragment traduït de: El procés d'electrificació a Catalunya (1881-200), de Luís Urteaga, Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona.
I aquest monopoli ja pràcticament mai més no desapareixerà: el feixisme franquista se l'apropiarà i amb l'arribada de l'anomenada (i de dubtosa qualitat) democràcia, se'l repartiran entre les oligarquies econòmiques espanyoles, sense cap benefici ni per al territori ni per a la seua gent.
 |
| Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 11. Presa de Sant Antoni. |
 |
| Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 12. Central de Sant Antoni. |
 |
| Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 13. Central de Sant Antoni. |
 |
| Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 14. Vista del congost del pantà de Camarasa al bell mig del Montsec. |
 |
| Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 15. Presa del pantà de Camarasa, construïda al 1920. |
 |
| Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 16. La presa de Camarasa, per on decennis després passarà la carretera del Doll per damunt. |
 |
| Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 17. Aiguabarreig de Segre i Noguera Pallarsa, amb la passarel·la feta per a travessar el Segre durant les obres, encara existent. |
 |
| Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 18. Central de Camarasa. |
 |
| Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 19. Central de Camarasa. |
