ILD és la sigla que en navegació aeroportuària s'ha donat a Lleida. Vull suposar que sí, però si no ho és, doncs ben trobat, que és deguda al nom llatí de la ciutat, Ilerda. Per trobar la més antiga representació cartogràfica coneguda del nostre poble, com també de milers d'altres pobles i poblets del món, hem de remetre'ns a la feina d'un tal senyor Ptolemeu.
 |
| 1482. Mapa de l'edició incunable de la Geographia o Cosmographia de Claudi Ptolemeu, amb el magnífic mapamundi acolorit que l'ha fet famós, amb raó. |
La Geographia
o Cosmografia de Claudi Ptolomeu és l'únic tractat cartogràfic salvat de la pèrdua, desaparició o destrucció dels textos de l'antiguitat. Fou redescobert ben als inicis del Renaixement. El seu èxit fou tan gran que, gràcies a la invenció de la impremta, tingué una ràpida i massiva difusió per tot l'Occident europeu. Se'n coneixen ja cinc edicions incunables (d'abans del cinc-cents, del 1475 al 1490) més les que arribarien al llarg del segle XVI. La causa d'aquest furor editorial rau en els esplèndids mapes que l'acompanyaven. Gairebé es podria dir que per primera vegada un lector qualsevol (noble o burgés) podia remenar i capbussar-se en el coneixement de les latituds més allunyades, assegut còmodament i calentó al costat de la llar de foc.
A més, la reaparició cultural de Ptolemeu coincidí amb l'inici de l'època de les navegacions i els descobriments de noves terres. Els mapes ptolemencs es convertiren en model per a les representacions cartogràfiques durant més d'un segle (fins als mapes de Mercator i Ortelius), i més enllà i tot: fins avui en dia. Com els del savi alenxandrí, els mapes continuem orientant-los al nord, mostren disposició de latitud i longitud en reixeta, i fan projeccions còniques per tal adequar la representació esfèrica sobre plànol. La segona edició de 1482 és la primera que n'incorpora els mapes: unes xilografies acolorides a mà precioses, i que tenien la força suficient per transportar el lector a qualsevol racó del món conegut del savi grec del segle II dC, perquè encara ara en tenen la màgia. Fa gairebé dos mil anys, ens podem imaginar l'ordenació del treball al taller del cartògraf per recollir, classificar i dibuixar les dades aportades pels viatgers?
 |
| 1482. Mapa de l'edició incunable de la Geographia o Cosmographia de Claudi Ptolemeu. Detall de la península ibèrica, amb la costa occidental una mica mal apatrocada, cosa comprensible si tenim present que al segle II dC, allò era el «Finis Terrae». |
 |
| 1482. Mapa de l'edició incunable de la Geographia o Cosmographia de Claudi Ptolemeu. Detall de la nostra província Tarraconensis. L'Ebre era navegable fins a Saragossa en època romana. A la terra dels ilergetes, Ilerda ben emplaçada al costat del «Segra Flumen», mentre que Flavia Gallica (Fraga) excessivament allunyada del «Ringa Flumen». Els noms dels rius més que llatins són propis del segle de l'edició. També s'hi dibuixa el llegendari Temple de Venus que hi hagué allà on s'acabaven els Pirineus. |
 |
| 1497. Mapa de l'edició incunable de la Geographia o Cosmographia de Claudi Ptolemeu. Detall de la península ibèrica ja una mica més ben acatxapada en aquesta edició, feta amb els topònims medievals. |
 |
| 1497. Mapa de l'edició incunable de la Geographia o Cosmographia de Claudi Ptolemeu. Detall de la costa del Mediterrani occidental, temps a vindre dita dels Països Catalans, amb el «Principatus Catellonia» dins un hipotètic «Regnum Tarragonie». Ai quina se n'armaria si «Aragonie» derivés de «Tarragonie»! |
 |
| 1497. Mapa de l'edició incunable de la Geographia o Cosmographia de Claudi Ptolemeu. S'hi observen ben emplaçades «Leyda», Balaguer, Cervera, Anglesola, Fraga, Mequinença, i altres topònims prou acostats a la pronúncia catalana. |
 |
| 1482. Mapa de l'edició incunable de la Geographia o Cosmographia de Claudi Ptolemeu. Detall dels vents del nord. |
 |
| 1482. Mapa de l'edició incunable de la Geographia o Cosmographia de Claudi Ptolemeu. Detall de la Mediterrània. |
