Fer safareig avui és una simple frase feta, sinònima de facebook, sigui dit així perquè les noves generacions ho entenguin. Ja fa anys, una colla d'anys, que va perdre el seu significat literal: quan cap als anys 60 de la passada centúria van començar a arribar les primeres rentadores, aquelles de turbina, obertes de dalt, a les quals calia tirar-hi un parell de galletes d'aigua calenta.
Jo encara no anava a parvulets (perquè no començàvem fins als sis anys), i rondant com un marrec amunt i avall de casa, vaig ensopegar amb la galleta d'aigua bullenta que la mare tenia preparada per llançar dins la rentadora. La cremada i els plors foren monumentals. I la mare, cames ajudeu-me, cap a buscar el «sinyor metge» per veure què hi podia fer. D'aquella feta me n'ha quedat la marca a l'esquena, com a recordatori perenne que allò que crema no s'ha de tocar...
Després vingueren les rentadores modernes, les de tambor, com les d'ara però només amb un parell o tres de programes. Recordo perfectament com la primera tarda que va funcionar tots els de casa ens vam passar el parell d'hores que durava el programa de rentar mirant com rodava la roba, ara cap ací, ara cap allà. Un dia va vindre una meua tia-padrina a veure tal miracle: ella no hi creia en les màquines que rentaven roba, no podien deixar-la neta de cap manera: quan la batien, on l'esfregaven i com l'esbandien? La meua mare, plena de bones intencions, que li ensenya la màquina, però no hi va haver manera d'engegar-la: la porta rodona de la rentadora no estava ben tancada i ningú va adonar-se'n. No cal dir que d'aquesta, la tia-padrina va acabar els seus dies sense creure que les rentadores rentaven.
Si per sortir de la crisi, hem de recular uns quants anys, que diuen que sí, doncs si més no, que puguem continuar rentant la roba a mà...quina i que puguem anar fent safareig pel facebook!
 |
Anys 1900. Lleida.
Fent safareig al Segre, sota el vell pont d'abans de la riuada de 1907. |
|
 |
Anys 1940. Corbins.
Fent safareig a la Noguera Ribagorçana, amb els coves de vímet per traginar la roba. |
 |
Anys 1920. Guimerà.
Fent safareig al riu Corb, mentre els homes s'ho miren. |
 |
Anys 1920. Montblanc.
Bugada al riu Francolí, amb els llençols estesos sobre els matolls, els homes mirant-s'ho des del pont del ferrocarril. |
 |
| Anys 1920. Safareig de Bellvís al costat de la creu de terme. |
 |
Anys 1920. Guissona.
Els safaretjos van augmentar considerablement la qualitat de vida de les dones, perquè ja no calia baixar fins al riu. |
 |
| Anys 1920. Balaguer. Safareig de la Reguereta. |
 |
Anys 1920. Safareig a Perpinyà.
Molta roba i poc sabó. |
 |
Anys 1920. Safareig a Agramunt.
També s'hi observen dones anant a omplir els càntirs a la font. |
 |
| 1930. Safareig a Peníscola. |
 |
| 1921. El bisbe de la Seu inaugurant el safareig del poble (en sentit literal), fet que demostra l'enorme progrés que van suposar, igual que les rentadores dècades després. |
 |
| Anys 1930. Safareig a Cervera, amb les panistres plenes de roba. |
 |
| 1917. Safareig de Víctor Català a la revista Femina (núm.127, 25 novembre). Tindre safareig al solar de casa era realment un luxe. |
 |
Tot i les rentadores, els safaretjos de formigó a la galeria mai no faltaven, per si de cas. Avui en dia, fets de ceràmica blanca, més aviat per a decoració.
|
