[35] Qui oblida lo passat, oblida a si mateix

Aquest any 2010 s'ha consumat una altra obra desditxada: la cobertura de la vella sèquia de Torres al seu pas pel nou i modern campus universitari. I heus aquí la qüestió: per què una Universitat, pou de saviesa, ha de ser incompatible amb una sèquia, una de les nostres fonts de riquesa més arrelades des dels temps dels sarraïns? La cobertura d'aquesta sèquia ja ve de lluny. A l'inici del seu recorregut a Cap-pont, ja fou entubada fa molts anys. Potser algun de vosaltres, benvolguts lectors, ens ho podrà precisar. El meu pare recorda com encara hi anava a fer les llímpies cap allà a finals dels 50. «Llímpies», un mot de diccionari lleidatà, que volia dir netejar la sèquia -la secla- de senill, sisques i herbassar. Sisca, no el busqueu al DIEC tampoc! [sisca, cisca al DCVB].

2008. Cobertura de la sèquia de Torres a la partida de Sot de Fontanet (foto: La Paeria)

Us imagineu un passeig enjardinat de cap a cap de Cappont amb la sèquia com a eix vertebrador del barri? En lloc d'això, ara acabem de tapar-la, com si la seua sola presència molestés el jovent universitari, no fos cas que hi hagués algun incident. Tant li molestava al prestigiós arquitecte de la facultat de CC de l'Educació (quina educació?), Alvaro Siza, el pas de l'aigua turgent al costat de la seua obra arquitectònica? A cap dels rectors universitaris ni al nostre senyor alcalde i acòlits se'ls va ocórrer de fer-ne menció per mirar de fer-la, no sols compatible, sinó un element rellevant del projecte del campus? Tant se val, als alumnes,el que som, d'allà on venim, ja els ho explicarem amb una pissarra digital i un museu. De debò els ho explicarem? Més aviat em temo que els ho amagarem.

2010. Inauguració del passeig que cobreix la sèquia de Torres al seu pas pel Campus de Cappont.

La sèquia de Fontanet, un pèl més allunyada de la ciutat, en desviar-se des del polígon del Segre cap a la Bordeta (on un tros n'està cobert) no ha tingut tanta mala pata. Fins i tot, com sabeu, el molí de Sant Anastasi, al bell mig del barri, ha estat recuperat per la Paeria. Ens manca encara, la recuperació del molí de Cervià, a la Mitjana, i la voluntat de canalitzar en superfície urbana, també per a gaudi ciutadà, el que queda a la vista d'aquesta sèquia. Evitarem així el contrasentit de tindre un Parc de l'Aigua museïtzat, ple de rutes per ensenyar pous, canals i sèquies, mentre les colguem a la vida real, perquè aquestes sèquies continuen fent el seu ús agrícola, després de pràcticament mil anys.

MOLÍ DE SANT ANASTASI O DE VILANOVETA  
Antic molí fariner que té els seus orígens al segle XIII. La sèquia de Fontanet li proporcionava força per moure les moles que s’utilitzaven per moldre els cereals. Constava de dependències annexes que servien de graner i habitatge del moliner. Constitueix el darrer vestigi de l'antic poble de Vilanoveta de Fontanet o de l'Horta, situat a l'indret de l'actual barri de la Bordeta (magnífica foto anterior a la rehabilitació, amb l'edifici envaït per l'herbam).

2008. Molí de Cervià a la Mitjana, al camí de Granyena, en un salt de la sèquia de Fontanet.

Quan hom es passeja una mica pel món, de seguida s'adona com a tot arreu llueixen les arrels, les tradicions, el patrimoni, la història, l'estil de vida dels avantpassats, i ho fan sense vergonya, amb naturalitat i fins i tot són capaços de reinventar-se i vendre-ho com a valor afegit. Estic pensant p.ex. en els esmorzars típics anglesos i irlandesos, amb els ous, la cansalada de bacó -altrament dit bèicon-, els fesols, les mongetes, la botifarra, les patates -unes simples patates!-, servits cada dia a milers en els hotels. A nosaltres, però, ens fa sentir pobres ensenyar el pa amb tomata i pernil, omplir la ciutat de referències a l'horta i especialment a la fruita, lluir que som una de les capitals europees del porc i que tenim el millor oli del món... Quantes botigues o marques de la nostra comarca i veïnes mostren pomes, peres, préssecs, ametlles, olives, farratge, porquets..., en els logos mercantils? I ara, ambaparà! Nosaltres, els lleidatans, preferim lluir cotxes de gamma alta, apartament a la Costa Daurada, escapades a Baqueira, tren d'alta velocitat -i preu-, aeroport internacional... El preu que la societat lleidatana pagarà per la renúncia a les arrels és impredictible. Només sabem respondre, com deia el clàssic (sabríeu dir-me quin, benvolguts lectors?): Qui oblida lo passat, oblida a si mateix!

1563. Van den Wyngaerde, Lleida.
El pont de l'antic braç de riu, ja minvat, que hi hagué entre el convent de la Mercè, a l'esquerra, i el convent dels agustins, i que conformava l'illa de Mallorca lleidatana, temps ha desaparegut als afores de Cap-pont.

1810. Plànol de situació de Lleida,
on s'observa amb claredat la sèquia de Torres.

Any 1910. La sèquia de Torres, pintada de blau,
que s'arrenglera al camí vell d'Albatàrrec.

[181] Pel camí de Granyena amunt

Quinalafem.blogspot.com