Entre els 28 frescos de la Basílica superior de St. Francesc a Assís, hi trobem l'antepenúltim, el número 26, que celebra el guariment d'un home de Lleida. Aquesta obra del gran Giotto, precursor immediat de l'esclat del Renaixement italià, retrata diversos moments de la vida del sant, i daten del darrer decenni del XIIIè segle.
Qui fou aquest lleidatà a qui el sant dels pobres agracià amb els seus socors miraculosos? Sense cap bri de dubte, és un dels primers lleidatans viatgers que tenim documentats. Potser un mercader a la recerca de la moda italiana? Un professor en preclara anticipació dels Erasmus? Pensem que Sant Francesc morí l'any 1226, i en època de Giotto, uns seixanta o setanta anys després del miracle, encara restava a la memòria popular aquest guariment, no pas d'un home qualsevol, sinó d'un home «d'Ilerda». Si fem cas a la imatge casolana del llit del malalt, no vivia pas malament per a l'època, prou que devia tindre certa anomenada (no creiem que fos estudiant, vaja). De totes totes, cal restituir al lloc que li pertany aquest misteriós però afortunat lleidatà en els annals de la nostra petita història col·lectiva: per això aquesta obra hauria de ser d'estudi obligatori a tots els nostres instituts, per tal com en el viatge d'estudis que un any sí i l'altre també fem a Itàlia amb els estudiants de batxillerat, poguessin dir orgullosos tot assenyalant el fresc 26: questo è l'uomo d'Ilerda, la mia città!, si és que ja no portessin les ulleres de sol, per causa de la ressaca de la nit anterior (quin sentit tenen aquests viatges a hores d'ara, si no coneixem ni el poble de la vora del nostre? Chi lo sa).
Faig una ràpida cerca internàutica: 98 resultats, que no està gens, gens malament! Clico en un i oh, desditxa: es tracta d'un miracle pòstum, segons les llegendes que el reporten (per això segurament els àngels que acompanyen el sant baró), i a sobre es creu que els tres darrers frescos ja no els guixà el genial mestre pintor!
Qui fou aquest lleidatà a qui el sant dels pobres agracià amb els seus socors miraculosos? Sense cap bri de dubte, és un dels primers lleidatans viatgers que tenim documentats. Potser un mercader a la recerca de la moda italiana? Un professor en preclara anticipació dels Erasmus? Pensem que Sant Francesc morí l'any 1226, i en època de Giotto, uns seixanta o setanta anys després del miracle, encara restava a la memòria popular aquest guariment, no pas d'un home qualsevol, sinó d'un home «d'Ilerda». Si fem cas a la imatge casolana del llit del malalt, no vivia pas malament per a l'època, prou que devia tindre certa anomenada (no creiem que fos estudiant, vaja). De totes totes, cal restituir al lloc que li pertany aquest misteriós però afortunat lleidatà en els annals de la nostra petita història col·lectiva: per això aquesta obra hauria de ser d'estudi obligatori a tots els nostres instituts, per tal com en el viatge d'estudis que un any sí i l'altre també fem a Itàlia amb els estudiants de batxillerat, poguessin dir orgullosos tot assenyalant el fresc 26: questo è l'uomo d'Ilerda, la mia città!, si és que ja no portessin les ulleres de sol, per causa de la ressaca de la nit anterior (quin sentit tenen aquests viatges a hores d'ara, si no coneixem ni el poble de la vora del nostre? Chi lo sa).
Faig una ràpida cerca internàutica: 98 resultats, que no està gens, gens malament! Clico en un i oh, desditxa: es tracta d'un miracle pòstum, segons les llegendes que el reporten (per això segurament els àngels que acompanyen el sant baró), i a sobre es creu que els tres darrers frescos ja no els guixà el genial mestre pintor!
 |
| St. Francesc guareix d'una malaltia mortal un jove home de Lleida, que li era devot. |
I segons la llegenda, el miracle va tindre lloc a Lleida mateix. Un home anomenat Joan caminava per un corriol quan de sobte va ser assaltat. Durant la lluita, el nostre bon Joan va esquinçar-se el braç fins al pit. El metge tenia poques esperances de recuperació i Joan va girar-se cap a la imatge de la Mare de Déu i de Sant Francesc per demanar-los llur intercessió. Mentre repetia «Sant Francesc, Sant Francesc», el sant se li va aparèixer i li digué: «per la devoció que em tens, així Déu te guard» i començà a desembenar-lo, va posar pomada a les ferides i l'home fou sanat. El sant va desaparèixer. El miracle corregué per tota la ciutat de Lleida.
![[8] L'Uomo di Ilerda](http://fr.wikipedia.org/wiki/Fichier:Giotto-Uomo_di_Ilerda.jpg){kind=link}