Plànol de la ciutat de Lleida,
Jordi Bolós, El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137
als Decrets de Nova Planta, 2000.
En la comunicació de Jordi Bolós, s'hi dibuixa el plànol de la capital de la Terra Ferma, segons la distribució medieval de la ciutat, que perduraria bàsicament inalterada fins al segle XIX. Lleida està reclosa intramurs, i podem resseguir les parròquies i carrerons de la ciutat vella, amb les portes d'accés a la ciutat.
Hi podem observar com l'autor hi localitza el barri dels sarraïns a sota St. Llorenç, on també hi havia el bordell «municipal», i el call dels jueus o cuirassa, sota St. Andreu. Davant la Seu Vella, tot el barri dels cavallers i la universitat, destruïts pel Borbó al XVIII, i a l'esquerra de la porta de boters, el pla dels gramàtics, que arribava fins a gairebé St. Martí.
L'ordenació urbanística del pla dels Gramàtics és testimoniada en document del 1785, aportat al bloc del Grup d'Arxivers de Lleida. A l'angle inferior esquerra, l'església de Sant Martí. A la dreta, la porta de Boters.
Aquesta porta de Boters ens ha quedat testimoniada, abans de l'enderroc de les muralles cap a mitjan s. XIX, en un parell de gravats, que ens en reporten l'aspecte que mostrava al viatger que s'acostava a Lleida per ponent. El primer, un alçat de Ligier (1806), que trobo al repositori de MDC.