 |
1908. Fraga, el Baix Cinca.
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
Les dones amb el càntir al cap baixen al riu a buscar l'aigua.
|
 |
1908. Fraga, el Baix Cinca, Bisbat de Lleida (1149-1999),
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
El viatge en tartana de Lleida cap a Fraga, «per la carretera reial, sols se troba Alcarràs». Al cap de son terme, hi ha el «pedró, molló o fita que assenyala on comença Aragó. És al mig d'un pla lo lloc convencionalment escollit per fer-hi passar aquest límit arbitrari». El substrat sarraí del territori és comentat per l'autor, i també l'«escabrositat, la sequedat i feréstec passatge» pel terme, «que fa basarda atravessar-la de dies. La carretera s'endinsa en una llarga trinxera que a vegades fa l'efecte de túnel, plena de revoltes, des d'on no es veu més que parets. Allí el vent hi regolfa totes les estacions de l'any».
S'hi esmenta «lo pas de Llitera», per on es travessa la serra que després del dit Fondo de Llitera, anys després amb un túnel a la carretera, ja es decanta cap a la vessant del Cinca. |
 |
1908. Fraga, el Baix Cinca.
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
Detall de les dones, típicament abillades amb la faldeta dels dies de cada dia. La imatge fa honor a la Fraga antiga, ben costeruda per tot arreu. Sempre a buscar aigua amb dos càntirs, l'un al cap i l'altre sota el braç.
|
 |
1908. Fraga, el Baix Cinca.
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
«La població de Fraga s'anà constituint en les altures que voregen lo Cinca, per manera que quedés indemne de les avingudes del riu. Com sos carrers presenten grans davallants i les construccions són velles i típiques, mostren sovint mogudes siluetes, de veritable atracció artística».
|
 | ||
1908. Fraga, el Baix Cinca.
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
Al capdamunt de la vila, «en la part sobirana de la població, enlaira sa feixuga silueta la vella Suda o fortalesa sarraïna», on s'hi empresonà Carles d'Aragó, Príncep de Viana, al 1461, «per ordre de son pare Joan II».
«La Suda... està en la part antiga o emmurallada, damunt del Passeig del Cegonyer o Cigonyer, comprenent la parròquia actual i la vella església de Sant Miquel, avui abandonada».
|
 |
1908. Fraga, el Baix Cinca.
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
«En la Casa de la Ciutat conserven cert aparell que suposen ésser la tradicional maça de Fraga, utilitzada per clavar los pilots del pont vell. Fantasiosament diuen que, quan pegava al fons del Cinca, alçava pols dintre l'aigua».
|
 |
1908. Fraga, el Baix Cinca.
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
El campanar de Sant Pere, aixecat en dos períodes diferents.
|
 |
1908. Fraga, el Baix Cinca.
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
Detalls de la base i de la punxa del campanar. La foto és signada del fotògraf barceloní Thomas, mentre que al final de l'article s'assegura que són d'en Juli Soler.
|
 |
1908. Fraga, el Baix Cinca.
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
«Lo campanar té quatre sostres: los dos inferiors, gòtics de pedra de fil, contrasten amb los dos sobirans, platerescs, de rajola... típics del reialme aragonès». Destaca l'autor els grans casalicis de la vila vella, «veritables casals, amb escuts per les portes, però tan derrotades, que semblen perenne mostra d'una caiguda grandesa».
|
 |
1908. Fraga, el Baix Cinca.
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
«Allí on no té valor lo palm de terra, s'hi han edificat cases de cinc i sis estatges, altura a vegades motivada per lo desnivell del lloc».
«Son gran passeig o esbarjo és lo del Cegonyer o Cigonyer, al mig de la part nova. Lo nom li pervé d'una torre quadrada a on hi solien niar les cigonyes». |
