 |
1908. Gardeny, Lleida,
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
«Lleida, la capital eclesiàstica de no poc territori aragonès».
Excursió, passant per Lleida, de l'historiador amb el fotògraf Juli Soler per les terres de la Catalunya aragonesa: «ço és, una gran porció territorial que fins al 1300 sigué part integrant del territori de nostre del Principat». |
 |
1908. Gardeny, Lleida,
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
Clixé: Thomas.
L'esplanada davant l'església de Santa Maria de Gardeny, amb sa portalada romànica. Un petit edifici amb garita de guàrdia (per a la soldadesca espanyola ocupant) es veu adossat al castell.
|
 |
1908. Gardeny, Lleida,
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
«Lleida, la reina de la Catalunya occidental, la ciutat de les sèquies i les hortes, rica en monuments medievals i en records sarraïns, exerceix extraordinària atracció al turista que per primera vegada la visita». Destaquen la silueta de la Seu Vella, «anys ha convertida, per la ignorància artística de nostres governants, en mansió militar».
També s'hi fa referència a les avingudes devastadores del Segre, «sempre fecunditzant, i destructor a estones», les hortes i Gardeny. A més de la fortalesa, hi destaquen «un més ample prat, proper a aquella, extens i alterós, a on hi pasturaven llur bestiar los priors de Gardeny». Segons l'autor, que devia recollir la llegenda d'algun seu col·lega lleidatà, la solitud del lloc va fer que als segles XVI i XVII, «los qui es fingien bruixots i bruixes i simulaven la cort de Belcebub i s'entregaven a barroeres disbauxes, l'escolliren per punt de cita, on feien sos pactes amb lo dimoni, tramant-hi crims i delictes, que prous vegades donaren per resultat vessaments de sang i copioses llàgrimes». Devien d'ésser les mateixes bruixes i bruixots que campaven pel Pont del Boc al Sot de Fontanet. |
 |
1908. Gardeny, Lleida,
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
Més enllà del passat romà i sarraí del puig de Gardeny, l'autor se centra en sa història a partir de la conquesta de part de Ramon Berenguer IV, que l'entregà al famós Orde del Temple, «i, a l'extingir-se aquesta, lo posseí l'altre Orde militar de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, però no immediatament», ja que durant 3 anys, de 1314 al 1317, restà en mans reials.
|
 |
1908. Gardeny, Lleida,
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
Clixé: Juli Soler i Santaló.
L'interior de la nau de l'església de Gardeny, partida en dos pisos. La imatge mostra el dormitori dels soldadets sota la volta gòtica.
|
 |
1908. Gardeny, Lleida,
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
Encara tingué part activa i pes específic militar durant la Guerra dels Segadors, que perdria posteriorment en desplaçar-se els setges a la part oriental de la ciutat, al baluard del Carme, molt planer i més fàcil d'expugnar, com malauradament es demostrà al 1707 i al 1810.
«Los templers, al construir la fortalesa de Gardeny, li donaren la forma cúbica, cuidant de no rompre, amb cap torre sobresortint, la seva feixuga silueta». L'església n'estava separada, bé que dintre del recinte fortificat. Castell i església eren migpartits per un sostre per tal de donar hostatge a la tropa militar del nostre estimat país veí ocupant. |
 |
1908. Gardeny, Lleida,
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
«En la part lateral, altra porta secundària comunicava la iglésia amb un espaiós pati que envoltava el castell». Més tard, canvià la funció del fortí: «En lo segle XVI, a les presons de Gardeny eren tancats los inculpats de delictes comuns i s'hi instruïen processament judicials, fins dels crims comesos en llocs apartats però de jurisdicció de l'Orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem». Per exemple, un procés contra una bruixa de Torrefarrera, instruït al 1550. En definitiva, una autèntica casa dels horrors. Els crits de les captives i d'altres reus, encara deuen ressonar entre els seus gruixuts murs.
|
 |
1908. Gardeny, Lleida,
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
Clixé: Juli Soler i Santaló.
La molt austera porta romànica lateral. Una gran fumera s'aixecava de l'església, d'un foc que devia servir per escalfar els soldadets durant les fredes i boiroses nits hivernals lleidatanes.
|
