Seguidors

20161217

[1599] Castellciutat, mirades d'adés

Anys 1900-1920. Castellciutat (l'Alt Urgell).
Una imatge preciosa de l'antic pont medieval sobre la Valira amb el decorat del paisatge tot nevat. 

Al fons, la torre de Solsona.
Anys 1900-1920. Castellciutat (l'Alt Urgell).
L'arc de la marge dreta pertanyia a Castellciutat, mentre que el de l'esquerra era de la Seu d'Urgell. 
Anys 1900-1920. Castellciutat (l'Alt Urgell).
El pont vell sobre la Valira en un dia d'avinguda d'aigües. Foto Claverol. 
Anys 1900-1920. Castellciutat (l'Alt Urgell).
Detall de la gent congregada sobre el pont per observar el fort corrent. Sobre l'horitzó, la torre de Solsona.
1900 ca. Castellciutat (l'Alt Urgell).
Tres vistes del vell pont de pedra medieval sobre la Valira. L'arc de Castellciutat, amb barana de protecció i tot. 
Pagesos i traginers en el detall. 
Anys 1900-1920. Castellciutat (l'Alt Urgell).
El poble entre els dos turons fortificats. Vista presa des del castell de cara a la ciutadella. 
Anys 1900-1920. Castellciutat (l'Alt Urgell).
El camí puja de la Seu cap a Castellciutat, un cop travessat el vell pont.
1900 ca. Castellciutat (l'Alt Urgell).
Vista de les fortaleses de Castellciutat des del costat de la Valira. A l'esquerra la torre de Solsona, al mig el castell, i darrere la ciutat, la ciutadella. Foto Claverol.
1900 ca. Castellciutat (l'Alt Urgell).
Els bells prats als marges del riu Valira al meandre de Castellciutat. 
Foto Claverol, datada de 1905.
Anys 1910. Castellciutat (l'Alt Urgell).
El camí de la Seu al pont nou, amb la torre de Solsona a la dreta. A l'altra banda del riu, la primitiva central elèctrica. Probablement, el pont vell fou arrasat per alguna furibunda avinguda d'aigua, potser la de 1897. Cap al 1905, el nou pont ja era fet, però no n'he trobat la referència exacta. Esperarem una comunicació indulgent d'algun de vosaltres, benvolguts lectors-es.
Anys 1910. Castellciutat (l'Alt Urgell).
Les Cases Roges de Sant Esteve, als afores de Castellciutat, al camí de la Seu.
Anys 1910. Castellciutat (l'Alt Urgell).
La gran Mansió Tonipal, d'estil neoclàssic, i els prats tots nevats, a la vora del pont nou sobre la Valira. 
Anys 1920-1930. Castellciutat (l'Alt Urgell).
La marge florida de la Valira des del pont, amb la Torreta al fons.
Anys 1920-1930. Castellciutat (l'Alt Urgell).
El meandre de la Valira en arribar als peus de la vila.
Anys 1920-1930. Castellciutat (l'Alt Urgell).
Vista de la Valira amb color i sense, (foto Claverol). Al fons, la Torreta o Torre defensiva de Solsona.
Anys 1920-1930. Castellciutat (l'Alt Urgell).
Vista de Castellciutat des de baix, tocant a l'aigua gelada de la Valira. Al darrere, el turó amb les runes del castell. 
 
Anys 1920-1930. Castellciutat (l'Alt Urgell).
El Pont nou sobre la Valira, en dos imatges des de baix mateix a l'aigua.
Anys 1940-1950. Castellciutat (l'Alt Urgell).
Diverses vistes de postguerra, foto Janot.
Anys 1940-1950. Castellciutat (l'Alt Urgell).
La típica vista de la Seu d'Urgell des de Castellciutat, amb la vall cerdana del Segre al fons.
Anys 1940-1950. Castellciutat (l'Alt Urgell).
La vila de la postguerra, amb el campament militar (espanyol) emplaçat ja a l'antiga ciutadella.
Anys 1940-1950. Castellciutat (l'Alt Urgell).
Vista de la Seu d'Urgell al fons, des de la perspectiva de Castellciutat, al centre, amb el castell a l'esquerra, i la ciutadella a la dreta, ja convertida en caserna-campament de l'exèrcit (espanyol i franquista), que perduraria fins a final del segle, i que marcaria la fama de la vila per causa dels milers de reclutes, soldadets rasos i pelats, que hi farien campament al llarg de tota la segona meitat del segle XX.
Anys 1940-1950. Castellciutat (l'Alt Urgell).
La mateixa postal acolorida, però amb alguns matisos de color diferenciats.
Anys 1940-1950. Castellciutat (l'Alt Urgell).
Diverses postals acolorides, amb la ciutat als peus del campament militar aixecat al voltant de la vella fortificació de la ciutadella.
Anys 1960-1970. Castellciutat (l'Alt Urgell).
El meandre de la Valira als peus de la vila, amb la vella caserna militar, per sort ja desapareguda, dominant les terrasses fluvials que baixen fins al riu per damunt les teulades. La meua primera estada en aquesta vila fou, precisament, durant la «jura de bandera» (me n'estalvio els adjectius) que hi féu un meu parent a final dels 80.