 |
| Anys 1880 ca. BCN. «La Maquinista Terrestre i Marítima». Gravat d'Antoni Castelucho (1835-1910). Meravellós gravat de la fàbrica de la Barceloneta, tota isolada al costat de la platja de la Mar Bella, amb les (9) màquines de vapor a ple rendiment. |
 |
Anys 1880 ca. BCN. «La Maquinista Terrestre i Marítima»,
Gravat d'Antoni Castelucho (1835-1910).
Un carruatge arriba a la porta principal, amb el nom de l'empresa gravat amb grans lletres al voltant de l'arc. Així es com devien trobar el complex industrial els excursionistes de l'Associació d'Excursions Catalana (1878-1890) quan la visitaren en aquells anys. Encara que avui no ens ho sembli, de fet sí que era una excursió als afores de la ciutat...
|
 |
| 1882. BCN. «Visita als Tallers de la Maquinista Terrestre i Marítima», Marçal Ambrós. «Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 52, 23 d'abril (UAB). Visita a la fàbrica de la Barceloneta, carrer de St. Ferran, a l'extrem del qual hi hagué els tallers d'aquesta destacada indústria metal·lúrgica fundada al 1855 i dedicada a la fabricació de tota mena de maquinària pesant. Els grandiosos tallers de la Barceloneta, amb més de 17 mil metres quadrats i més de 1.000 treballadors, s'hi inauguraren al 1861. La seua anomenada fou tan gran, que fins i tot l'associació excursionista hi dedicà una de ses sortides. La visita fou guiada pel contramestre general de la casa, i començà a la sala a mà esquerra, enfront de la porteria:: «lo primer que es presentà a nostra vista fou lo carro, que pot alçar uns 400 quintars de pes i que, no obstant, dos hòmens poden fer-lo maniobra amb molta facilitat». |
 |
| 1882. BCN. «Visita als Tallers de la Maquinista Terrestre i Marítima». «Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 52, 23 d'abril (UAB). El carro sobre ralls era mogut per una màquina de vapor de 50 CV de força. «Com se pot suposar, aquesta màquina, a l'igual de les demés de què se serveix la casa, fou construïda en sos tallers». En el moment de la visitat, la fàbrica construïa una màquina (de vapor) de 250 CV per a un canoner de l'armada (espanyola). Visita de les quadres d'ajust i muntatge. «Sortírem al pati, creuat de ralls, que faciliten lo transport de grans peces al peu de les nombroses grues i bàscules que exigeixen les atencions de la casa i passàrem a la sala de les fornals i d'allí, a la de forja i fundició [fosa], en quin centre [al centre de la qual] hi ha un martinet hidràulic de 18 quintars de pes que va amb força de vapor». Al segon pis, «hi ha la gran riquesa de la casa: la sala de models, immensa, llarguíssima,... Lo primer pis d'aquest cos d'edifici també serveix per a sala de models, i los baixos per a magatzems i sala de calderers». |
 |
| Anys 1880 ca. BCN. «La Maquinista Terrestre i Marítima». Gravat d'Antoni Castelucho (1835-1910). La signatura de l'artista a l'angle inferior esquerre del gravat. La quantitat i grandiositat de les naus industrials són colossals per a l'època. |
 |
| 1882. BCN. «Visita als Tallers de la Maquinista Terrestre i Marítima». «Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 52, 23 d'abril (UAB). El complex tenia, entremig de l'ala esquerra i la de la dreta, un accés a la Mar Bella amb barcassa, que es feia anar per portar peces a les embarcacions del port i distribuir-les per mar allà on calgués. «Passem a lo edificat de l'ala dreta. Entràrem en una sala on hi ha una màquina estisora colossal, que serveix per a trepar o foradar, i talla ferros de la gruixa de dos dits i més». Sempre tot a força de vapor. La sala dels calderers «està coberta per un hermós tinglado d'armadures i il·luminada per la llum elèctrica». Altres espais visitats foren la sala dels llimadors, la fusteria, la sala dels torns, la fundició o la sala d'embarbadures. A la fundició, hi havia 4 cubilots, tres per fondre ferro i un altre per fondre bronze, lloc en el qual «nos donaren explicacions del modo de fondre ferro». A la sala del majordom, entre altres, contemplaren la màquina «de dividir... les dents de les rodes còniques, inventada per l'enginyer de la Maquinista, Sr. D. Josep M. Cornet... Aquest treball dificilíssim, que exigia abans operaris molt intel·ligents, empleant molt temps en sa execució, se fa avui per medi d'aquesta màquina amb una precisió perfecta i una economia de temps considerable». |
 |
| 1882. BCN. «Visita als Tallers de la Maquinista Terrestre i Marítima». «Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 52, 23 d'abril (UAB). Allà al costat, hi havia el despatx de la direcció de l'empresa i la sala de dibuix i projectes. Un gran magatzem acumulava les «màquines i útils ja llestos i a punt d'entregar, com són bombes de totes classes, premses, maquinetes de vapor, etc. Entre les bombes nos cridà molt l'atenció una d'incendis, amb dues colossals mangueres, que és de gran potència». A les 11 acabava la visita de les instal·lacions de part del grup d'excursionistes, que havien canviat la muntanya pel novell paisatge industrial que s'anava creant a Barcelona. La Maquinista és un establiment que honra a Catalunya, fent conèixer al resto d'Espanya lo que val lo geni i l'esperit de treball dels fills de la nostra terra». Efectivament, ja ho han conegut, ja, i fa més de cent anys que en viuen a cos de rei, sobretot aquests darrers quaranta anys de neofranquisme juancarlista, ara ja felipista, que en res no s'ha notat el reial recanvi. O potser sí: negativa a deixar votar, jutjar els qui posen urnes perquè la gent decideixi, espoli fiscal irresoluble... Tornant a la història: La Maquinista es fundà al 1856, «si bé que en 1838 ja treballava baix altra raó social. En 1860 aixecà nous edificis i emprengué major desarrollo, que va creixent encara de dia en dia». |
 |
| 1882. BCN. «Visita als Tallers de la Maquinista Terrestre i Marítima». «Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 52, 23 d'abril (UAB). S'hi fa un quadre amb els metres quadrats de cadascun dels grans edificis del complex industrial, i una llista de les obres més notables en què La Maquinista havia participat ja aleshores, com ara el Mercat del Born, ponts de diverses vies fèrries, l'aqüeducte del Canal d'Urgell a Agramunt (el pont de ferro, 1877), ponts de carreteres (83 de fets en aquella data), màquines i calderes per a vaixells, màquines de vapor, motors hidràulics, materials per a ferrocarrils... |
 |
| 1882. BCN. «Visita als Tallers de la Maquinista Terrestre i Marítima». «Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 52, 23 d'abril (UAB). En aquell any, La Maquinista estava preparant el gran pont de ferro de Fraga (1885), que hi perduraria fins al 1938, un altre pont per al Llobregat i la gran estructura metàl·lica del Mercat de Sant Antoni. A punt ja de col·locar «lo campanar per a la nova universitat». |
 |
| Anys 1920 ca. BCN. «La Maquinista Terrestre i Marítima».
Fotografia de la porta principal d'entrada a la fàbrica, amb un tren de mules preparat per al transport d'una enorme peça metal·lúrgica.
|
 |
| Anys 1950 ca. BCN. «La Maquinista Terrestre i Marítima».
L'entrada al complex industrial de la postguerra, en què ja s'hi havia obert un carrer transversal al carrer de Sant Ferran
|
 |
| 1882. BCN. «Visita als Tallers de la Maquinista Terrestre i Marítima». «Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 52, 23 d'abril (UAB). S'indica en un quadre la quantitat de ferro i altres materials que es transformen en un any a la fàbrica, amb un total de gairebé 4 milions de quilos. L'article acaba amb una arenga contra la política lliurecanvista aranzelària, «que en Espanya semblen tan sols destinades a ofegar en son naixement tota nova expansió de treball i tot desig d'emancipar-nos del jou estranger». Malgrat que, com encara després de cent cinquanta anys després, tot i tindre un Estat (espanyol) en contra, «tal és aquest grandiós establiment que... ha tingut encara prou potència per, a despit de tots los obstacles, créixer cada dia més, i demostrar davant de tot Espanya que no és empresa tan fàcil abatre la indomable energia del caràcter català». A veure si, davant la incipient República Catalana constituent, la vella classe dirigent és capaç d'apostar pel futur, seu i de tots nosaltres. L'any 1998, el comitè d'empresa de La Maquinista va obtindre la Medalla d'Honor de la ciutat de Barcelona pel seu compromís de preservar les senyes d'identitat de l'empresa. La distinció no va poder donar-se als empresaris, atès que s'havien acabat de vendre l'empresa a la multinacional Alstom. Al 1965, els històrics tallers de la Barceloneta foren desmantellats, i al 1993, ho foren els de Sant Andreu. Tan orgullosos que els conciutadans estaven al segle XIX dels burgesos emprenedors (malgrat totes les contradiccions socials i de classe d'aquells temps), i tan avergonyits (salvant les excepcions que calgui) que n'estem avui, per tal com són tan miserablement dependents del BOE, incapaços de liderar la renovació social i política segons la voluntat de la majoria de la seua pròpia gent! |
 |
| 1882. BCN. La Maquinista Terrestre i Marítima. Llistat dels socis fundadors (veg. enciclopèdia.cat). |
 |
| 1882. BCN. La Maquinista Terrestre i Marítima. Gravat d'Antoni Castelucho (1835-1910) i J. Nicolau. Una altra perspectiva de la fàbrica de la Barceloneta en l'estampa propagandística de la casa (veg. a enciclopèdia.cat un gran resum de la fàbrica i del seu fundador). |
 |
| 1882. BCN. La Maquinista Terrestre i Marítima. Gravat d'Antoni Castelucho (1835-1910) i J. Nicolau. L'impressionant complex industrial en una perspectiva aèria. Per aquells anys, Castelucho havia fet una ascensió en globus per veure la ciutat des de l'aire, fruit de la qual sorgiren les seus magnífiques perspectives elevades. Al costat de la fàbrica, l'antiga fàbrica de toros d'El Toril de la Barceloneta, més o menys on ara hi ha la seu de Gas Natural. |
 |
| Anys 1880 ca. BCN. «La Maquinista Terrestre i Marítima». Gravat d'Antoni Castelucho (1835-1910), dins A. del Castillo, «La Maquinista, personaje histórico» (1955). Una perspectiva aèria preciosa de les instal·lacions de la fàbrica a la Barceloneta, vista des del mar. Més enllà, ja només hi havia masos i hortes, com s'aprecia a la dreta de la imatge. |
 |
| Anys 1880 ca. BCN. «La Maquinista Terrestre i Marítima». Gravat d'Antoni Castelucho (1835-1910), dins A. del Castillo, «La Maquinista, personaje histórico» (1955). S'aprecien ben bé els diferents edificis, especialment les dos naus paral·leles que arribaven fins a la platja de la Mar Bella, entremig de les quals hi havia preparada la barcassa de transport. Les altes xemeneies de les màquines de vapor deixen anar una fabril fumerada. |
 |
| 2016. BCN. «La Maquinista Terrestre i Marítima».
Vista googleliana actual, amb l'arc d'entrada conservat, i amb el nom del carrer dedicat: carrer de la Maquinista. Al darrere, a on hi hagué tots els edificis de la fàbrica, ara hi ha el Parc de la Barceloneta, amb l'Hospital del Mar al darrere.
|
