[1086] La BCN en globus aerostàtic de Castelucho

1882. BCN des de l'aire. Gravat d'Antoni Castelucho.
(lespincesdelfotograf.wordpress.com).
Antoni Castelucho i Vendrell (BCN, 1835 - París, 1910) fou un conegut artista de la Barcelona vuitcentista. Com a gravador i dibuixant hi regentà una acadèmia cap a les acaballes del segle. La seua perspectiva és la segona gran vista aèria de la ciutat, pràcticament idèntica a la d'Alfred Guesdon, de mitjan segle XIX. Segons Núria Rius, en son imprescindible article Barcelona fotografiada des de l’aire: Alfred Guesdon, Antonio Castelucho i Antoni Esplugas (c. 1850, 1882, 1888). Es van fer diverses ascensions en globus a la ciutat entre 1825 i 1844: «Poc temps més tard, entre 1847 i 1855, l’atracció dels globus aerostàtics a la ciutat va esdevenir un entreteniment prou popular, com així ho proven les notícies que es van publicar a la premsa de l’època i d’aquesta època podrien datar els primers usos de la fotografia per al registre aeri de Barcelona». 

1882. BCN des de l'aire. Gravat d'Antoni Castelucho.
Detall de la Barceloneta, a tocar mateix de l'antiga plaça de toros d'El Torín, la primera que es construí a la ciutat al 1834, aproximadament on ara hi ha la seu de Gas Natural i que perdurà fins a l'any 1923. Separades per un passeig, les vies i l'estació de França, i el parc de la Ciutadella, amb el port, la ciutat vella i Montjuïc al fons.

1882. BCN des de l'aire. Gravat d'Antoni Castelucho.
L'ombra de la plaça de toros i la distorsió ovoidal podrien ésser exemples d'un gravat calcat sobre una fotografia prèvia, presa del natural en un d'aquests vols aerostàtics.
Segons que explica Núria Rius, «més enllà de l’evident precisió representativa i de la coincidència pràcticament perfecta entre la imatge de Guesdon i la de Castelucho, en la seva superposició, alguns elements podrien confirmar l’existència d’una càmera fotogràfica en la previsualització i producció de la imatge urbana d’aquest darrer, com és l’ombra projectada per la plaça de toros –indicant l’horari del migdia– així com l’aberració òptica del costat inferior esquerra de la imatge.

«Per acabar, i malgrat el fet que segurament resultava impossible obtenir una còpia fotogràfica perfectament nítida, a la dècada de 1880 ja es tenien coneixements de procediments pràcticament instantanis que, juntament amb l’ús d’una càmera casolana de petit format –més que plausible per l’època–, haurien permès, en efecte, la presa d’una vista suficientment nítida com per, tot seguit, calcar-ne les formes i publicar-ne un gravat. Així doncs, les imatges de Guesdon i de Castelucho podrien ser considerades com a antecedents de les fotografies d’Esplugas ja que, malgrat la seva publicació final en altres suports, el mètode de producció d’aquestes va anar vinculat, amb tota probabilitat, a l’ús de la màquina fotogràfica, fent coincidir, de fet, dues tecnologies que es complementaven a la perfecció en l’enregistrament de la imatge urbana: el globus aerostàtic, que possibilitava nous punts de vista, i la fotografia, que en garantia un enregistrament objectiu, ràpid i reproduïble».

1882. BCN des de l'aire. Gravat d'Antoni Castelucho.
El parc de la Ciutadella, començat al 1871, sota la direcció de l'arquitecte Josep Fontserè i Mestre, i que quedà immers dins el projecte de l'Exposició Universal del 1888. Per a la font de la cascada, que complementava l'edifici principal que romania dempeus després de l'enderroc dels baluards la Ciutadella, va comptar amb l'ajut d'Antoni Gaudí, que va fer-ne el projecte hidràulic i la gruta artificial sota la font. La cascada s'inaugurà cap a l'estiu de 1881. Al Passeig de Sant Joan, en la frontera entre la Ribera i el parc, l'Arc de Triomf encara no hi estava aixecat. Darrere el parc i dels límits de la ciutat medieval, la teranyina de l'eixample de Cerdà començava a teixir-se, però encara no era gaire reconeixible.

1882. BCN des de l'aire. Gravat d'Antoni Castelucho.
El port de la ciutat sorgit de l'enderroc de la muralla de mar medieval, s'allargava ja cap a la falda de Montjuïc amb noves dàrsenes, a més del característic moll corbat del segle XVI. Els vaixells amarrats al vell moll semblen barques de pescadors amb típica vela llatina triangular, mentre que als molls nous, els grans velers transatlàntics hi són ancorats. La línia de mar arribava encara al peu de les antigues Drassanes Reials. L'antiga esplanada que hi havia a tocar, fóra el lloc triar per emplaçar el monument més emblemàtic de l'Exposició del 1888 i de la ciutat, el Monument a Colom.

1882. BCN des de l'aire. Gravat d'Antoni Castelucho.
El turó de Montjuïc, quan la ciutat no s'hi havia ajagut al damunt encara, tenia un aspecte molt més sever, de punt fort militar. Al fons, la plana del Llobregat, encara verge, i la línia de costa impol·luta, i que Aribau podia definir-la amb precisió, tot versejant: «E veig del Llobregat la platja serpentina». 

1882. BCN des de l'aire. Gravat d'Antoni Castelucho.
Darrere els magatzems de primera línia de mar, i a tocar del nou passeig que substituïa la muralla, una mica més enllà de l'edifici de l'antiga Llotja medieval refeta, s'alça el campanar de la Mercè. La línia verda arbrada de les Rambles també és visible, i s'hi destaca la façana del Teatre Principal. A l'altre costat, el Raval i el Poble Sec fumejants de màquines de vapor. Al centre de la ciutat vella, les grans esglésies i la Seu barcelonina, amb les torres de Santa Maria del Mar en primer terme.

1882. BCN des de l'aire. Gravat d'Antoni Castelucho.
L'eixample i els seus famosos xamfrans tot just començaven a mostrar-se en la xarxa urbana d'extramurs. El passeig de Gràcia, sempre d'alt nivell residencial, ja lligava la ciutat amb l'antiga vila, i a poc a poc tots els petits pobles del voltant de la capital foren fagocitats.

1882. BCN des de l'aire. Gravat d'Antoni Castelucho.
L'antic Portal de l'Àngel i la Ronda de Sant Pere, les fronteres històriques de la ciutat vella i la ciutat moderna. L'esplanada davant del Portal, on la muralla feia mossa cap a dins, convidava a estendre-hi una plaça, un punt de connexió entre tots dos móns, la futura Plaça de Catalunya.

[124] Barcelona «à vol d'oiseau»