 |
| Anys 1920-30. Monestir de Santa Maria, Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). |
 |
| 1850. Monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). «Viaje literario a las iglesias de España, tomo XII, Viage a Lérida», Jaime Villanueva. «En el real Monasterio de Santa Maria de Gerri no hallé tantas riquezas como me había prometido, y cuya sola esperanza pudo hacerme atropellar por tantas incomodidades de aquel viage». Arribar fins a Gerri, doncs, tota una aventura per al viatge de mitjan segle XIX. El setge borbònic francoespanyol a la vila, amb la crema i saqueig consegüents, va danyar irremeiablement la documentació històrica del monestir. La primera advocació era de Sant Vicent màrtir, ja als reculats temps del segle VIII. El temple romànic actual és obra del segle XII, consagrat al 1149, el mateix any de la conquesta compartida de Lleida de part dels comtes barceloní i urgellenc, amb presència de l'arquebisbe de Tarragona, el bisbe d'Urgell, el de Barcelona, el de Vic, el de Saragossa, el de Lleida i el de Girona, i el comte Artal III de Pallars. |
 |
1850. Monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Viaje literario a las iglesias de España, tomo XII, Viage a Lérida», Jaime Villanueva.
«No vi en ella ni en otra parte del monasterio ningún sepulcro de los Condes de Pallars, y eso que comunmente es llamado Panteón de dichos Príncipes, y que en la citada escritura del año 969 veras que el Conde Raimundo dice que sus padres estaban enterrados allí y aun indica que él imitaria su ejemplo... Los que construyeron el templo actual a principios del siglo XII, debían ser poco sensibles a la memoria de sus benechores y al interés con que la historia mira la conservación de estos monumentos».
Entre les relíquies, una ròtula del genoll del sant màrtir, i no pas cap os del braç. Agraeix als frares l'acollida durant sa estada al cenobi, cap a finals del segle XVIII: «de su corto archivo me aproveché cuanto permitió la franqueza de los monges, que nunca podré agradecer bien, mayormente estando ausente su abad».
L'autor hi va poder veure còpies del segle X d'escriptures del segle VIII, com la d'una que refereix la donació d'un personatge dit Spanella, que després s'hi féu monjo i arribà a abat al 818, i que, doncs, no devia d'ésser un qualsevol: «llámase a si mismo pariente de Carlomagno».
|
 |
1850. Monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Viaje literario a las iglesias de España, tomo XII, Viage a Lérida», Jaime Villanueva.
Catàleg dels abats del monestir des de final del segle VIII fins a l'excluastració.
|
 |
1850. Monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Viaje literario a las iglesias de España, tomo XII, Viage a Lérida», Jaime Villanueva.
Catàleg dels abats del monestir des de final del segle VIII fins a l'exclaustració.
|
 |
1850. Monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Viaje literario a las iglesias de España, tomo XII, Viage a Lérida», Jaime Villanueva.
Catàleg dels abats del monestir des de final del segle VIII fins a l'exclaustració. La feina dels gerriencs, «beneficiar un manantial de agua salada que allí mismo les nace, y que es todo su trigo y vino y aceite. Cógense anualmente de quince a veinte mil cargas de sal», que deixaven en impostos a l'erari de Sa Majestat (espanyola) quaranta mil duros. El gust artístic de l'autor sura a partir del comentari sobre l'església romànica de Sant Feliu màrtir, a dins al poble: «a donde a pesar de su aspereza y poco comercio no dejó de penetrar el mal gusto de escultura del siglo XVII en los pésimos altares, que hacen un horrible contraste con la sencillísima escultura del siglo XII».
|
