1929. Viles de Catalunya: Mollerussa.
«La Veu de Catalunya», 8 de setembre, pp.6-7 (ARCA).
La gran indústria de transformació de fusta en pasta de paper gràcies al Canal d'Urgell: «La Forestal d'Urgell, SA», amb fàbriques a les Borges Blanques, al costat del Canal, i a Mollerussa, al costat de la sèquia. Tot i que cartó era i és paraula normativa, la forma més genuïna a les terres ponentines ha estat sempre cartró.
 |
| 2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques. Una bella descoberta: la fàbrica borgenca de La Forestal, visitada amb explicacions de primera mà de l'Ignasi, que en té cura en nom de l'empresa Nufri de la família Argilés, a qui cal agrair la sensibilitat demostrada per mantindre unes instal·lacions que són un autèntic museu del nostre passat industrial. Damunt la porta d'entrada, el cartell original encara rep el visitant, amb el lleó rampant que formava part de la imatge de la companyia, fundada com a societat anònima amb seu a Mollerussa i les Borges al 1890, i que subsistí durant 90 anys, fins que féu suspensió de pagaments al 1980. Malauradament, la pressió urbanística va fer desaparèixer els edificis de Mollerussa, al costat de la 3a sèquia, ara un emplaçament ben cèntric. Però per sort se'ns ha conservat l'edifici de transformació de pasta de paper de la capital garriguenca. Allà hi arribaven els troncs pel Canal d'Urgell, derivats des de Ponts i que passaven per damunt del pont de ferro d'Agramunt, que té un canal superior per permetre'n el pas per l'exterior. Pescats els troncs, se'n procedia a la transformació en pasta per mitjà d'additius químics, llavors envasats en garrafes, i d'allà la pasta era transferida per carro a Mollerussa per a la definitiva elaboració del cartró i paper. Sembla que hi hagué fins a cent parells de bous destinats a aquest tràfec des de les Borges a Mollerussa. |
 |
| 2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques. La Forestal borgenca és ubicada al Collet, en un magnífic edifici de tres pisos amb golfes, amb àmplies sales de volta catalana. Al començament, la pasta fabricada era destinada a envasos per a licors de l'illa de Cuba, quan aquesta illa era part indissoluble d'Espanya, segons la constitució de la metròpoli. A partir de 1898, calgué, doncs, reorientar la producció. Tant a Mollerussa com a les Borges, la fàbrica fou un dels grans filons de feina per a la població urgellenca. El lloc del Collet, escollit per a la ubicació de la fàbrica, permetia aprofitar el desnivell del Canal d'Urgell, just a tocar de la derivació de la 4a sèquia, per produir l'electricitat necessària per al procés de transformació de la fusta. Amb la força elèctrica es movien els grans torns i serradores, enllaçats per unes grans i dobles cintes de cuiro, i la força arribava per aquest sistema a tots els pisos de l'edifici. Aquesta transmissió de força era molt similar a l'emprat a les fàbriques tèxtils, només que allà ho feien per mitjà de màquina de vapor. |
 |
| 2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques. El Canal d'Urgell passava a tocar de les parets i finestres de l'edifici. A l'un cap, però, ja hi havia el salt de l'antiga turbina, i els canals i túnels de desguassos, que torner a aparèixer a la llum a l'altre cap. |
 |
2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques.
El salt d'aigua del Canal d'Urgell al Collet de les Borges Blanques, el salt de la «fàbrica de cartró».
|
 |
| 2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques. A l'altre cap, el segon salt que actualment encara produeix electricitat per a l'empresa, amb el llarg sobreeixidor i el torn de neteja del fullam i la brossa que l'aigua arrossega. |
 |
| 2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques. L'alta fumera, que el temps comença a encorbar, és un dels elements característics del conjunt arquitectònic, probablement emprada per escalfar la pasta en algun punt del procés de dissolució de la fusta. Al pati d'entrada de l'edifici, hi havia una gran carbonera on s'amuntegava aquest mineral per a la crema del forn. Sempre, tot, traginat per carros i animals, i carregat i descarregat a pala, un estri que les noves generacions no coneixen si no és que el poden arribar a veure en algun museu. |
 |
| 2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques. L'esplèndida sala, amb l'original embigat de ferro, que li donava esveltesa i feia guanyar espai de magatzem. A la dreta, s'hi observen els torns i politges que transmetien la força des de la turbina inferior, al peu del salt d'aigua, a cadascun dels pisos. S'han conservat intactes les oficines de la fàbrica. Encara s'hi poden observar el mostrador i les finestres de fusta originals, treballades de manera senzilla. |
 |
| 2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques. En aquesta successió de detalls de la primera fotografia aèria, potser de cap als anys 1970, pot apreciar-se ben bé tot el conjunt, amb l'edifici principal i l'alta fumera amb el Canal d'Urgell encaixonat ran de paret, i l'edifici secundari de magatzem de la pasta, on es carregaven els carros destinats a la planta mollerussenca. Veiem, a més, en la primera foto, l'emplaçament dels edificis al Collet, amb la carretera d'Arbeca, que arriba de la dreta, i la de Mollerussa, que marxa cap a dalt. A sota, la resta d'edificis formen part del complex més residencial, on hi hagué i hi resta un gran casal, probablement per als directors, i la caseta més petita del guarda. Més modernament, cap als anys 70-80 s'hi degué afegir la piscina i l'enjardinament, que encara s'hi conserven amb algun altre edifici de segona residència de nova i elegant construcció. |
 |
| 2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques. El mosaic típic de la postguerra, en aquest cas de tons groguencs, encara és conserva, i també alguns mobles, com ara la taula del director o gerent, amb la finestra al darrere per on veia córrer l'aigua del Canal. Les estanteries encara guarden antiga paperassa de l'administració de l'empresa, que l'Ignasi, pacientment, ha anat recollint per evitar-ne la pèrdua irremeiable. Alguns documents són autèntiques joies dels anys d'abans i de després de la guerra del segle passat. Els arxivadors i calaixos esperen alguna ànima caritativa en forma d'estudiós de la història o l'economia que els vulgui tornar a la vida. |
 |
| 2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques. La impressionant entrada d'aigua al salt de la primera turbina. Ara a l'hivern, el Canal porta aigua només la primera setmana de cada mes. |
 |
| 2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques. Les antigues rodes de les comportes, amb les indicacions dels tombs que calia fer-los fer per obrir-les. |
 |
2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques.
Una de les joies del conjunt 'museístic': un tractor Fordson Major, sens dubte, uns dels primers que hi hagué a les comarques de Ponent, encara amb les velles rodes de ferro sense pneumàtic, i maneta frontal d'engegada. Els primers Major es van fabricar a Anglaterra l'any 1951, i aquest tractor propietat de la Forestal no devia arribar gaire més tard a les Borges. |
 |
2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques.
Detalls del Fordson Major.
|
 |
2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques.
El magnífic Fordson en blanc i negre, d'acord amb els temps que visqué. |
 |
2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques.
I un parell de detalls dels remolcs dels primers anys 1960: l'un era la típica carreta de carro adaptada per a enganxar al tractor; l'altra, una petita i simple carreteta de ferrer.
|
2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques.
Detalls de l'espectacular encavallada de fusta del magatzem, dels torns de transmissió de força i de les corretges de cuiro amb què es connectaven. Algunes d'aquestes corretges arribaven a fer mig metre o més d'ample i es deia que eren de pell de camell, que pel que es veu es molt resistent.
|
2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques.
La gran sala de volta catalana i esveltíssimes columnes fèrries, que deixen tot l'espai obert i disponible per al treball és magnífica, i encara conserva les conduccions per on circulava la pasta de paper.
|
 |
2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques.
Tota una sèrie de productes químics s'afegien a la pasta per al refinament del producte. Com es transportaven i emmagatzemaven en aquells temps? Doncs amb les típiques garrafes de vidre, protegides en aquest cas per cistells molt gruixuts de vímet, amb esquelets de ferro omplerts de pallerofa tova o capses de fusta per evitar-ne el perillós trencament. Fins i tot els taps anaven protegits. Malgrat tot, el transport en carro -sense suspensió a cap roda- no devia ésser-ne pas ni fàcil ni idoni, i probablement els accidents no devien de faltar.
|
 |
| 1915. La Forestal d'Urgell. Un anunci de fa cent anys, amb indicació dels productes i de la producció: 8.000 kg diaris! |
 |
| Anys 1930-40. La Forestal d'Urgell. Imatge dels camions amb les bobines de paper. |
 |
2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques.
Les precioses i peculiars encavallades de ferro del sostre de les golfes, sempre amb la intenció de deixar la sala lliure per a les tasques corresponents. Són molt destacables i boniques les línies corbes de la part inferior.
|
 |
2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques.
Una altra peça de museu: L-2197, un tractoret de cap a finals dels 50 o principis dels 60.
|
 |
2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques.
La primera turbina i l'actual.
|
 |
2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques.
L'edifici de magatzem per a la càrrega dels carros que anaven cap a Mollerussa. És destacable l'avantguardisme de la teulada. Després de cent anys, encara ara, hi ha trànsit des del Collet al Pla d'Urgell, però ara és d'electricitat. La força que produeix el salt és aprofitada per l'empresa propietària per a les seues instal·lacions mollerussenques.
|
 |
2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques.
El Pont sobre el Canal d'Urgell de la fàbrica de cartró al Collet. S'hi veuen els pilons de pedra dels angles, que marcaven l'encarament dels carruatges.
|
 |
Anys 1900-10. Canal d'Urgell, les Borges Blanques.
Una esplèndida vista de la banqueta del Canal d'Urgell al pas per les Borges Blanques.
|
 |
| 2016. La Forestal d'Urgell, les Borges Blanques. Una esplèndida visita. Gràcies a l'Ignasi per ses explicacions i gràcies a l'empresa Nufri per haver conservat aquest llegat arquitectònic. Esperem i desitgem que en el futur sigui possible la conversió d'aquest espai en un autèntic museu etnològic. A les Borges, la sort és que el Collet és lluny del nucli urbà, i l'edifici s'ha salvat de la pressió urbanística (per dir-ho amb un eufemisme) del seu germà de Mollerussa. Però això no vol dir que no hi comenci a haver pressa per salvaguardar un patrimoni i la visió d'una manera de fer i de viure d'una època que els nostres fills i néts han de conèixer, perquè «qui oblida lo passat, oblida a si mateix».  1920. La Forestal d'Urgell, Revista «Urgell-Segarra», de 18 de juliol (FPIEI). |
