1973. Estany de Besiberri. Noguera Ribagorçana, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«La paret muntanyosa que separa la Ribagorça Alta de la Vall d'Aran té, a llevant, un llom immens de pics i estanys que continuaran fins a la vall de la Pallaresa». I la ruta de la Noguera va arribant al seu cap: «Així, pujant i pujant, entre un paisatge ja desproveït d'arbres, entre pics de 2.500 a 2.900 metres, visibles però mantenint-nos nosaltres a 1.600, arribem al conjunt de cases que formava l'antic hospital de Viella, ara boca del túnel. És exactament ací on pot deixar-se de parlar de Ribagorçana estricta. perquè aquí per a formar el riu, han confluït tres torrents: el que baixa per la riba dreta del Pic de Mulleres (3.000 m), i els dos de l'esquerra, del llac Rodó i del llac de Rius. Així s'ha format la Noguera Ribagorçana; el túnel marca també el canvi de vessant».
|