 |
1913. El Cogul (les Garrigues).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
L'escut del primer municipi del Cogul, que, igual que tots els altres pobles, sorgí del col·lapse de l'Antic Règim i de la successió de règims constitucionals/ dictatorials (cada bienni o trienni, exagerant un pèl) borbònics del segle XIX, a partir de la Constitución de Cádiz del regne espanyol.
|
 |
1913. El Cogul (les Garrigues).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
Lloc de les Garrigues, és clar, amb el ferrocarril lluny (Puigverd) i sense «servei de carruatges; si vol utilisar-se lo de Lleida a Alfés, s'ha de caminar encara dues hores passant per Aspa». Riu Set amunt, s'arribava a Vinaixa en sis hores, i a les Borges en quatre per Castelldans. Amb 488 habitants al 1920, i 190 al 2014: aquest ha estat l'embat de la modernor del segle XX en bona part dels pobles rurals lleidatans. «La imatge del Sant Crist gosa de molta devoció entre los comarcans», o sia, més enllà del Cogul i tot. En aquesta frase el verb gosar és usat en el sentit de tindre, disposar, que és un significat del verb castella gozar, però que el verb català gosar no ha tingut mai en la nostra llengua viva. S'esmenten els casalicis de l'època d'expansió urbana del segle XVI i XVII. S'enumera la producció agrícola, amb «algunes verdures en la poca terra regada per una sèquia desviada del Set». Llavors ja tenia «aigua conduïda dins del poble i a poca distància una font que no és gaire abundosa». I s'hi fa referència al pont del Set, que es pagaren els propis cogulencs: «Dels diners del comú, s'ha construït sobre el Set un pont de pedra picada que assegura la comunicació amb la ribera oposada a on s'enlaira lo Serrat de les Forques que domina tota la Plana d'Urgell, explaiant-se la vista fins als Pirineus». |
 |
1913. El Cogul (les Garrigues).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
«Del Castell del Cogul no en resten més que los fonaments». Mentre que l'autor destaca les arxiconegudes pintures rupestres «de les que ens ocupàrem oportunament al descobrir-les en una de les nostres passades excursions». Aquells primers cogulencs prehistòrics tenien les baumes «a la vora del camí que puja de l'Albagés», a l'altre costat del riu. Les pintures consisteixen «en agrupaments de rumiants i de figures humanes estranyament representades, amb dos inscripcions o jeroglífics al capdamunt que no s'han pogut fins ara interpretar. Los colors empleats són lo negre i roig». |
 |
1913. El Cogul (les Garrigues).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
Segon calc de les pintures cogulenques, fet per Juli Soler i Ceferí Rocafort, publicat per l'IEC després del descobriment al 1908. |
 |
1913. El Cogul (les Garrigues).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
Descripció detallada de les figures humanes, sense esment a la nuesa del mascle. |
 |
1913. El Cogul (les Garrigues).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
Clixé de l'autor amb una colla de dones assegudes al carrer i plantades dalt dels balcons. |
 |
1913. El Cogul (les Garrigues).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
Al fons, una gernació també està preparada per al retrato, probablement el primer que molts i moltes es feien en sa vida. Davant de les dones, un parell de sacs d'ametlles per esquellar o bé d'aulives per triar-ne les fulles. |
 |
1913. El Cogul (les Garrigues).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort/ Francesc Carreras Candi.
Referència a la quarantena de sepultures de la partida del Saladar, excavades sobre la roca viva, «havent-se'n descobert algunes que conservaven encara despulles humanes. Hi havia enterrades vàries persones en una sola sepultura, afectant diferents formes, rectangulars, trapezoïdals i ovalades, no essent tampoc uniforme la seva orientació». L'abús del gerundi copulatiu fa carregosa l'expressió. |
