 |
| 1913. Lleida, la Suda. Col·lecció de postals Urriza. El pati de l'antic castell lleidatà, sempre a l'ombra de la Seu Vella. La primitiva fortalesa és d'origen musulmà, de l'any 882 (250 de l'Hègira), sota domini del valí Ismā‘īl Banū Qasī. «Després de la conquesta cristiana constituí el nucli central i noble de l’urbs, amb el castell del rei, la seu, el palau del bisbe, els casals de les altres dignitats eclesiàstiques i de llinatges com els Montcada, els Cervera, els Besora, els Comenge i els Desvalls. Al segle XIV hi residien tota mena de clergues tonsurats i universitaris. Mantingué el caràcter de ciutadella fins a la guerra de Successió (1707), en què l’antic barri clos fou demolit» (enciclopèdia.cat). La militarització que l'ocupació espanyola féu de la Seu Vella, provocà curiosament que l'antiga catedral, i no pas la Suda, rebés l'apel·latiu de castell. |
 |
| 1913. Lleida, castell i església de Gardeny. Col·lecció de postals Urriza. El conjunt fortificat i l'església de Santa Maria daten del mateix segle XII, època encara de romànic, quan després de la conquesta cristiana de la ciutat, Ramon Berenguer IV atorgà el puig a la comanda dels Templers, que es convertí en la més important de la regió, com a compensació per l'ajuda rebuda per a l'ocupació de la ciutat. Extingida l'0rdre, al 1314, el rei Jaume II la traspassà a jurisdicció hospitalera, el priorat de la qual perdurà fins al 1772. |
 |
| 1913. Lleida, antiga església de Sant Joan. Col·lecció de postals Urriza. De l'antiga església gòtica ja només en restaven algunes mostres en el Museu Provincial, després que hagués estat derruïda al 1868 i substituïda per l'església actual per deixar ben quadrangulada l'antiga i irregular plaça medieval, un dels centres de la Lleida medieval. |
 |
| 1913. Lleida, església de Sant Martí. Col·lecció de postals Urriza. Una espectacular vista de l'església romànica de Sant Martí, penjada al límit de l'antiga muralla, que encara s'aprecia com puja cap al turó de la Seu. El clos del costat n'era l'antic cementiri. La portalada romànica no és l'original, sinó la que s'hi col·locà amb la restauració que s'hi efectuà en l'època del bisbe Messeguer al 1893 amb una portalada provinent de la parròquia de El Tomillo (agregat de Peralta de Alcofea, Somontano aragonès), que formava part de la diòcesi lleidatana, i que fou adquirida per la petita fortuna de 375 pta. del segle XIX. |
 |
| 1913. Lleida, església de Sant Martí. Col·lecció de postals Urriza. Detall de la portalada romànica lateral, de faiçó molt més austera que la incorporada a la façana principal. |
 |
| 1913. Lleida, església de Sant Martí. Col·lecció de postals Urriza. La nau central de l'església encara dedicada la culte, amb l'altar major al fons. L'església recuperà l'ús religiós fins als anys 1970, quan a l'altre xamfrà se'n construí la nova d'estètica ultramoderna. |
 |
| 1913. Lleida, església de Sant Martí. Col·lecció de postals Urriza. Detall de l'absis amb l'altar major d'esquena als fidels, com era costum secular fins al Concili Vaticà II. S'hi aprecien les set grans fornícules de què disposava, si bé ja no hi havia imatges en totes. |
 |
| 1913. Lleida, retaule de la Verge dels Paers. Col·lecció de postals Urriza. Detall de com es veia la magna obra de Jaume Ferrer II, del segle XV, que presideix el saló noble de l'ajuntament de la ciutat. |
 |
| 1913. Lleida, Hospital de Santa Maria. Col·lecció de postals Urriza. L'antic hospital del segle XV que poc després de l'ocupació espanyola passà a hospital militar al 1714. L'any 1915 la Diputació provincial se'n féu càrrec, però traslladà l'activitat hospitalària a un nou centre, als afores de la ciutat a la carretera d'Osca, que n'heretaria el nom. |
 |
| 1913. Lleida, Hospital de Santa Maria. Col·lecció de postals Urriza. La Mare de Déu a la façana de l'hospital, llavors plena de finestres per ventilar les entances interiors. S'aprecia bé l'escut de la ciutat a banda i banda de la fornícula damunt la portalada principal. |
 |
| 1913. Lleida, Hospital de Santa Maria. Col·lecció de postals Urriza. Dos detalls del pati i l'escalinata gòtica. La font vuitcentista que s'hi afegí hi és ben destacada. |
[1092] La Seu Vella de fa cent anys, més
