Anys 1960-1970. Salou. Un dels exemples més diàfans al llarg de la costa d'allò que el vent s'endugué. D'allò que el déu turisme s'endugué. O més aviat, son vassall el ciment: des d'aquells 60s fins a l'actualitat, ha patit la cobdícia sens fre d'un model turístic basat en el màxim rendiment econòmic amb el mínim respecte pel medi, el territori, la història, la tradició, la cultura. A la costa, a tota la nostra costa, cal activar un decreixement general que permeti recuperar un cert equilibri entre l'activitat humana del qui hi viuen, dels qui hi van o només hi passen, i la terra. Ei, només és una opinió molt particular: ja m'adono que la majoria hi volen més hotels, més casinos, més soroll, més estultícia. |