 |
1563. L'Albufera de València, Anton van der Wyngaerde (Wijngaerde).
(Österreichische Nationalbibliothek).
El pintor flamenc Anton van der Wyngaerde va portar a terme durant la segona meitat del segle XVI l'encàrrec de son emperador espanyol Felip II de representar una colla de viles i ciutats dels seus regnes hispànics amb vistes aèries. En uns temps en què era impossible de fer vols per captar aquestes vistes, l'autor les va crear a partir de la transposició de mapes, plànols i esbossos del natural en perspectives obliqües elevades, que per primera vegada dins la ciència geogràfica permetien la visió de l'organització de les trames urbanes i la disposició territorial dels elements dibuixats i acolorits.
|
 |
|
En aquestes representacions aèries era essencial la tria d'un punt virtual des del qual enfocar la perspectiva i imaginar-se'n la vista per tal de transcriure-la sobre la làmina. Una tasca realment meravellant. La Mediterrània és anomenada Mare Leguricum. El Mar Ligur és la Mediterrània que va de la Costa Blava a la Riviera de la Ligúria, i no és un nom habitual per a les nostres costes.
|
 |
|
La perspectiva de l'Albufera té a més una característica molt notòria, atès que la vista és com a esferoïdal i posa en primer terme els detalls de la llengua de dunes de sorra que tancava l'albufera, mentre que allunya el fons costaner, que abraça des de l'elevació del Montgó al sud fins a la península de Peníscola al nord. D'aquesta manera, la ratlla rectilínia actual que separa l'aigua interior de l'exterior del mar apareix arrodonida, com si entrés dins els mar, i això li permet a l'autor destacar la perspectiva de la llacuna central. Probablement en aquell segle, aquesta ratlla no era tan rectilínia, i la llacuna més que no pas semicircular com és avui, potser era més arrodonida.
|
 |
1563. L'Albufera de València, Anton van der Wyngaerde.
Detall de la part sud de la costa des de l'Albufera, amb el Montgó, ben destacat sobre la ratlla del mar amb els seus 753 m, al costat de Dénia. L'escut del regne valencià amb les barres nacionals presideix aquesta banda del dibuix.
|
 |
1563. L'Albufera de València, Anton van der Wyngaerde.
La vila de Cullera al fons, i el primer tram meridional del cordó litoral arenós de l'Albufera siscentista, on hi ha les goles naturals d'enllaç amb el mar del Perelló i del Perellonet, que no s'aprecien en la imatge. Una enorme instal·lació d'explotació de sal, amb nombroses piscines, destaca en aquesta part del dunar.
|
 |
1563. L'Albufera de València, Anton van der Wyngaerde.
«La Boffera» és el nom que l'autor recull de la llacuna, tret de la llengua dels pescadors i habitants de la zona, que en deien Bufera. Aclareix en Coromines que «avui és molt popular pertot la forma bufera, no sols a Mallorca, cara fins la d'Elx és tant o més corrent que es digui així. A part de les grans i més conegudes n'hi ha moltes d'escassa importància, en el País Valencià, quasi sempre dites localment La Bufera...» En la forma clàssica:
Axí com és en nós l’ànima tota Ausiàs March, CXVI (Cert es de mi que no me·n cal fer compte). |
 |
1563. L'Albufera de València, Anton van der Wyngaerde.
L'escut reial presideix el centre del dibuix. Al fons, la població de Catarroja. Dins la llacuna, són visibles les volades d'ànecs amb els caçadors damunt les barques que tracten de tombar-los a arcabussades.
|
 |
1563. L'Albufera de València, Anton van der Wyngaerde.
Al nord de l'Albufera la capital del regne, València, només esbossada al fons del dibuix. En primer terme, les barraques dels pescadors a la platja de l'albufera.
|
 |
1563. L'Albufera de València, Anton van der Wyngaerde.
En la línia de la costa en direcció nord, trobem el Grau, el barri popular del port secular de la capital valenciana, llavors encara distanciat de les muralles de la població. Al costat, el Túria desguassant a la Mediterrània entre els arenys del petit delta que formava el riu.
|
 |
1563. L'Albufera de València, Anton van der Wyngaerde.
Costa amunt, l'autor destaca les poblacions de Morvedre i Peníscola, ben enturonades, com a punts principals de la costa nord valenciana.
|
 |
1563. L'Albufera de València, Anton van der Wyngaerde.
Detall de la simplíssima rosa dels vents: Septentrió, Migdia, Llevant i Ponent. El detall de la galera amb la llarga filera de rems a l'un costat i a l'altre, afegeix realisme a l'escena. No s'oblida tampoc de les tradicionals barques de vela llatina dels pescadors de mar.
|
