.jpg) |
1973. Camarasa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Una visió quasi aèria de la vall del Segre des de l'ermita de Sant jordi, damunt Camarasa. Hom hi veu el vell pont derruït, l'horta a la riba esquerra i, al fons, les planes del Segrià».
|
b.jpg) |
1973. Camarasa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
Detall del pont medieval volat durant la darrera guerra. Apunta l'homenot de Ponent: «Perquè sí: ara, decididament, el nostre Segre emprèn el camí dels plans occidentals. Ja fa molts anys que, amb l'embassament de Camarasa o sense, el riu, engruixit per la Noguera Pallaresa, davalla vers la terra flonja, agrícola, del sud».
|
b.jpg) |
1973. Camarasa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Camarasa, enmig del seu desèrtic i pelat paisatge, agrupa les cases batudes pel sol. Ho contemplem des de la pujada a l'ermita de Sant Jordi. Darrere el poble, el curs del Segre».
|
c.jpg) |
1973. Camarasa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
Detall de la població de Camarasa. «No podem negar que, al llarg dels segles, Camarasa ha estat un bastió segur, una de les portes del pla, allí on assenyala Vilar que la Catalunya pirinenca deixa de tenir aquestes característiques per enfrontar-se amb la plana, amb l'autèntica depressió». S'hi afegeix: «Camarasa presenta, encara, avui, enfonyada entre muntanyes, però col·locada dalt d'un turó, sobretot vista des del sud, aquest aspecte absolutament medieval... fou marquesat, i aplegava... Llorenç, Cubells, Santa Linya, Alòs, Fontllonga, Vernet, entre d'altres».
|
.jpg) |
1973. Camarasa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Entre Camarasa i Llorenç de Montgai, el Segre es confon a voltes amb l'embassament de Llorenç, les aigües del qual amb el seu recul, pugen més ençà del pont de l'Escalera».
|
b.jpg) |
1973. Camarasa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
Detall del pont de l'Escalera entre els meandres del Segre a la cua del pantà de Sant Llorenç de Montgai. Aquest pontet «travessa el Segre en un estretiment exactament situat al capdamunt del pantà de Llorenç. Les vores són roqueres, i la serreta de Gerb, que es prolonga fins a Llorenç, presenta sécs i cavernes molt buscades pels escaladors».
|
b.jpg) |
1973. Camarasa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«El poble de Camarasa, des de la bella miranda damunt el Segre del tossal del castell, ofereix aquesta antiga església de Sant Miquel, lamentablement reduïda a garatge de carros».
|
c.jpg) |
1973. Camarasa, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
Detall d'un carro de trabuc, que eren els emprats per al transport de materials en orri o en doina, és a dir, a granel.
|
b.jpg) |
1973. Sant Llorenç de Montgai, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Aigües avall del poble de Camarasa comença l'embassament de Llorenç de Montgai, el qual pren el nom del poble, que veiem ací, amb algunes cases a frec d'aigua».
|
c.jpg) |
1973. Sant Llorenç de Montgai, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
Detall de Sant Llorenç de Montgai, arremolinat al voltant del campanar de l'església.
|
b.jpg) |
1973. Sant Llorenç de Montgai, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«Un quilòmetre aigües avall de Llorenç hi ha el salt i la presa del pantà. La presa té 164 m. de llarg i 19 d'altura. Un veritable bosc de pins i cedres, amb jardins, voreja les instal·lacions. La paret de la presa, tot just guanyant aquests 20 m. al nivell del corrent del riu, permet prou elevació per a derivar-ne el canal auxiliar d'Urgell, que fa un arc més o menys concèntric amb el canal gran, seguint terres més acostades al riu».
|
b.jpg) |
1973. Sant Llorenç de Montgai, «Els rius de Lleida»,
Vallverdú/Sirera.
«El Segre, després del salt de Llorenç, es dissimula en una zona llisa, oberta, i entra, de fet, a les grans planes occidentals. És com si hagués abandonat un semicercle montuós que va en arc convex vers el nord, des de Castelló de Farfanya a la riba dreta, fins a Cubells a l'esquerra».
|
