 |
| 1711. Castell de Bellaguarda, el Portús (el Vallespir). Sammlung von Festungsplänen. I. Planes von Portugal, Spanien, Frankreich und denen Niederlanden Johann Georg Maximilian von Fürstenhoff, 1711-1732 (Deutsche Fotothek). Plànol de l'estratègica fortificació catalana, que es remunta als segles medievals, guardiana del Vallespir i l'Alt Empordà. Lliurada per la monarquia hispànica a França, juntament amb tot el nord de Catalunya per mor del Tractat dels Pirineus (1659). Les comarques nord-catalanes, part fundacional de Catalunya, mai més no han estat reclamades, a diferència de Gibraltar, que també fou donat per mor d'un altre tractat. I això que, diuen alguns, Catalunya és espanyola des del Big Bang. O potser no? (Deutsche Fotothek). |
 |
| 1711. Castell de Bellaguarda, el Portús (el Vallespir). Amb la modernització de l'armament i l'artilleria, molts dels antics castells medievals perderen la seua importància estratègica. En canvi, Bellaguarda, a mans dels gavatxos des de mitjan del segle XVII, es convertí per al regne francès en un imprescindible guardià de frontera. Des de dalt es dominen els dos passos dels Pirineus més freqüentats: el del Portús i el de Panissars. |
 |
| 1711. Castell de Bellaguarda, el Portús (el Vallespir). Cap a final del segl XVII, la fortalesa havia estat ja modificada i adaptada a les noves necessitats estratègiques militars, amb la reconstrucció d'una fortificació per a més de 1000 soldats, perfectament abaluardada segons les instruccions del mariscal Vauban, que a l'infern sigui. L’any 1674, en un assalt a la fortalesa s’havien aconseguit col·locar quatre canons a alguns centenars de metres al sud del castell, on s’hi elevava una feble fortificació encerclada. Aquesta artilleria havia causat destrosses importants. Però a partir de la recuperació del fort, els francesos van decidir construir un fortí sobre aquest emplaçament estratègic. Es tractava d’una fortificació composta de dos mig-bastions. Al nord es troba un angle destacat i agut en forma de mitja lluna defensada per un petit reducte. Un fossat cavat al peu de la muralla oest i d’una part del front sud el feia inaccessible. Un camí cobert envolta aquesta obra i el comunica amb la resta del fort. L’entrada d’aquest fortí era defensada per un pont llevadís que avui ha desaparegut. A més dels aquarteraments per a un centenar de soldats, quadres i un polvorí situat sobre el front nord, el fortí està equipat amb una capella i un pou al sud de la seva plaça d’armes. Per tal de complementar la defensa de Bellaguarda i la vigilància dels colls, es van construir els reductes del Precipici (1668), de Panissars (1678) i del Portús (1693) (la jonquera.info). |
 |
| 1711. Castell de Bellaguarda, el Portús (el Vallespir). Secció dels diferents nivells de baluards i alçat. |
 |
| Anys 2000. Castell de Bellaguarda, el Portús (el Vallespir). El fort de Bellaguarda és situat al cim d’un pujol granític i per tant no es pot beneficiar de cap font natural. Per aquest motiu s’hi van preveure cinc cisternes d'aigües pluvials. L’any 1683, Vauban estimava que la capacitat de les cisternes fóra suficient per proveir d’aigua uns 1.200 homes durant un període de quatre mesos en la hipòtesi que en aquest termini no hi caigués ni una sola gota d’aigua. Tanmateix les cisternes es van revelar insuficients i es van haver d’iniciar els treballs per a la construcció d’un pou al bastió de Saint André. Aquest pou, excavat a la roca, té una profunditat de 63 metres amb un diàmetre de gairebé 6 metres. L’alçada mitjana de l’aigua varia entre els 27 i 30 metres, cosa que representa un volum d’entre 750 a 850 metres cúbics. Així doncs, entre les cisternes i el pou, a la fortalesa mai no li hauria de faltar aigua (la jonquera.info). |
 |
| Anys 2000. Castell de Bellaguarda, el Portús (el Vallespir). El fort de Bellaguarda té una extensió de 14 hectàrees i fins a 8.000 m2 en edificis. Hi ha tot un fossat cavat a la roca i un primer recinte format per cinc bastions batejats com del Portús, de Panissars, de Sant André, d’Espanya i del Precipici. Entre el bastió del Perthus i el de Sant André s’hi obre la porta de França, la més gran, proveïda d’un pont llevadís. Entre el bastió d’Espanya i el del Precipici s’hi troba la porta d’Espanya igualment dotada d’un pont llevadís. Davant la porta de França s’estén una mitja lluna tancada per un tercer pont llevadís. El recinte superior s’eleva sobre els terraplens dels bastions. Desproveït de fossat, el recinte es compon d’una torre rodona i de quatre petits bastions superposats als del primer recinte. El recinte protegeix una plaça d’armes tancada al nord per la capella i l’estància del governador, mentre que sobre als laterals s’hi troben els aquarteraments. Totes aquestes construccions s’han proveït de magatzems a prova de bombes (la jonquera.info). |
 |
| Anys 2000. Castell de Bellaguarda, el Portús (el Vallespir). En un inventari de l’any 1705, s'hi comptabilitzen 24 peces d’artilleria de tots els calibres, i nombrosa munició: 32.000 bales de canó, 2 morters, 858 mosquets, 38 fusells, 20 arcabusos, 35 alabardes, 35 pertuisanes, 25 bombes i granades, 59.843 lliures de pólvora i 78.680 lliures de plom. Poderosament armat, el fort era protegit per entre 500 i 600 homes en temps de pau. En temps de guerra en podia contenir el doble (la jonquera.info). |
 |
| Anys 2000. Castell de Bellaguarda, el Portús (el Vallespir). Després de la Guerra de Successió, el fort ja no coneixerà cap altra guerra i només servirà per a les tropes de Napoléo, durant les campanyes a Catalunya (1808- 1813). L’exèrcit gavatxo hi mantindrà un regiment fins a la primera guerra mundial. Servirà d’hospital l’any 1939 durant la retirada dels republicans, i de 1943 a 1945 albergarà militars alemanys. Finalment serà desafectat per l’exèrcit i serà recomprat pel municipi nord-català del Portús. Actualment, el fort de Bellaguarda s’ha reconvertit en un destí ben pacífic i es pot visitar des de finals de maig fins als mes de setembre per conèixer un trosset més de la nostra història (la jonquera.info). |
