 |
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall del final del Carrer Major, on començava el barri de la Magdalena, amb la punxa de son campanar gòtic sobresortint entre les cases de la banda de llevant de la ciutat, molt afectada pels setges de 1707 i 1812. Més enllà, l'antic convent de les Clarisses. El Noguerola anava allargassant-se al llarg de les cases que feien de muralla fins a desguassar al Segre molt a prop del pont vell. Aquest raval fou sobretot un barri d'artesans de tota mena: teixidors, blanquers, serrallers i altres oficis que li donaven un caràcter eminentment manufacturer.
|
 |
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Vista general de la ciutat per la seua banda nord-est. Extramurs, l'antic convent del Carme, que fóra enderrocat durant la Guerra dels Segadors del segle XVII per evitar que les tropes enemigues espanyoles s'hi fessin fortes per atacar la ciutat. Poc després, els carmelites es traslladarien al nou edifici del carrer del Carme.
|
 |
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
L'angle de la muralla de llevant, que tombava en direcció nord al costat del Convent. La muralla torna a estar reforçada amb torres quadrangulars per tota aquesta banda, aprox. a l'alçada de l'actual carrer Anselm Clavé.
|
 |
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall del fossat que formava el Noguerola a tocar de la muralla, i de l'antic Convent del Carme, amb el cabalós Segre i els nombrosos horts en primer terme.
|
 |
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall de la comanda de la Casa Antiga a tocar del riu, primitiva seu dels Hospitalers lleidatans, que en rebre les heretats del Temple al segle XIV passaren a Gardeny. Aquesta comanda degué passar a organitzar els treballs agrícoles de l'orde a les hortes lleidatanes, fins que desaparegué amb els estralls de la Guerra dels Segadors.
|
 |
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall del barri de Cappont, on convisqueren fins al segle XVI repobladors vinguts del Pirineu amb antics pobladors sarraïns, tot i la mala situació del barri, regularment inundat per les crescudes i pel mosquitam dels canyissars i aigües entollades del riu.
|
 |
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
El barri de Cappont estava revoltat d'una paret, probablement de tàpia i disposava d'una porta d'entrada del camí ral. El tràfec de càrrega i personal era continu.
|
 |
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
En aquest descampat hi havia la forca plantada per a puniment dels malfactors. Uns pocs centenars de metres més amunt, a del segon braç del riu, que tenia un pont magnífic de pedra amb una torreta al mig, hi hagué el convent dels Agustins, on destaca el rafal amb tres columnes de la porta d'entrada.
|
 |
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall del pont de Sant Agustí, que tenia una torreta al mig, probablement dedicada al sant.
|
 |
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall del modest raval de Cappont, despoblat fins al segle XIX, quan l'Alcalde Fuster n'impulsarà la reurbanització amb la construcció del parc dels Camps Elisis. Fins al segle XVI fou barri de serradors, fusters, cistellers, filadors, i sobretot d'allotjament: fins a tres hostals oferien estada als visitants de la ciutat.
|
 |
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall del Cappont cinccentista, agombolat a l'entrada del pont vell, que sembla que no tenia encara construïda la torre defensiva i duanera que tindrà quan desapareixerà el barri i que perdurarà fins al segle XIX.
|
 |
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Poc més avall, sempre al costat del minvant antic segon braç del riu, el convent dels Trinitaris, a l'actual carrer del mateix nom. Segons la llegenda, hi feu estada Sant Francesc durant el seu pas per Lleida.
|
 |
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall de l'espadanya del convent, sobre l'esplanada de Cappont.
|
 |
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall d'un gran casalici més avall del convent, potser un hostal o taverna. A la paret superior, la signatura de l'artista i l'any del gravat. Potser s'hi allotjà i s'hi inspirà per a la perspectiva dibuixada de la ciutat.
|
 |
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall del camí d'Albatàrrec a Cappont, on les hortes regades produïen fruita i verdura, des de temps dels sarraïns. Encara que ja en camps més allunyats de la pressió urbanística moderna, lla tradició agrícola lleidatana ha perdurat al llarg dels segles fins avui.
|
 |
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall amb una vista general. L'autor degué pujar a algun dels tossalets que hi ha cap a la Bordeta per agafar la perspectiva aèria, en aquest magnífic i impagable gravat que ens deixà de la ciutat dels nostres avantpassats, abans que les maltempsades vingudes del ponent peninsular la castiguessin severament segle rere segle. |
