 |
1913-18. Cartoixa d'Scala Dei, el Priorat.
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
Les runes de la Cartoixa d'Scala Dei ara fa cent anys, al terme de la Morera de Montsant. |
.jpg) |
1913-18. La Morera de Montsant, el Priorat.
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
L'escut vuitcentista de la població, en castellà per imposició del domini espanyol sobre el país. Les armes de l'escut són de les dites parlants: una arbre de morera en fàcil i lògica correspondència popular amb el nom de la localitat. |
 |
1913-18. La Morera de Montsant, el Priorat.
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
L'article sobre la Morera de Montsant (158 veïns ara), «que té 541 habitants... emplaçat damunt del replà del cingle inferior del Montsant» . |
 |
1913-18. La Morera de Montsant, el Priorat.
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
L'escut vuitcentista de la població i notes històriques. Camí de ferradura per arribar a Scala Dei. |
 |
1913-18. La Morera de Montsant, el Priorat.
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
Fundació de Bonrepòs al segle XII: «Arnau Salfores alçà una granja a orient d'aquell poble, qu efou designada amb lo nom de Bon Repòs (Bona requies), a on acudiren diferents ermitans...» |
 |
1913-18. La Morera de Montsant, el Priorat.
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
La comunitat femenina de Bonrepòs: «...diferents ermitans, quins cognoms de Fra Joan, Fra Arnau de la Morera i Fra Ramon d'Almusara...» Més endavant també amb eremites femenines, constituint una comunitat religiosa mixta. |
 |
1913-18. La Morera de Montsant, el Priorat.
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
Vista general de la població. |
 |
1913-18. La Morera de Montsant, el Priorat.
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
Detall amb l'església en primer terme. |
 |
1913-18. La Morera de Montsant, el Priorat.
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
L'herència de Bonrepòs: la capella de Sant Blai i la granja d'Scala Dei: «En l'any 1462 no restaven a Bonrepòs més que set o vuit religioses, entre professes i llegues, i lo visitador general de l'Orde del Císter, Fra Joan abat de Morimundi, resolgué extingir la comunitat, manant que ses rendes fossen incorporades a Santes Creus». Però com que les monges preferien Scala Dei, ja va estar armada: «Semblant resolució fou rebuda amb fort disgust per les monges de Bonrepòs, que per instigació dels Cartoixos d'Scala Dei, en quin convent varen ésser acollides, donaren lloc a promoure un ruidosíssim plet davant la Cúria romana, entre lo Monestir de Santes Creus i la convent d'Scala Dei, al que les referides monges havien llegat tots sos béns». El Papa Pius II (1473) resolgué salomònicament que Bonrepòs i son terme passessin a Scala Dei, i la resta de possessions a Santes Creus. Aquí hi ha el guió, la salsa i el marro per a una novel·la històrica. |
 |
1913-18. La Morera de Montsant, el Priorat.
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
Ermita i granja de Sant Blai, antic convent femení de Bonrepòs, dependència d'Scala Dei. |
 |
1913-18. La Morera de Montsant, el Priorat.
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
La fundació d'Scala Dei de part del rei Alfons I de Catalunya i Aragó: «La comunitat de monjos de la Cartoixa d'Scala Dei, directa o indirectament, fou la matriu de totes les restants d'Espanya i Portugal, i d'ella nasqueren les de Sant Pol del Maresme i Porta Coeli en lo segle XIII; Valparaiso, Vall de Cristo,Paular i Jesús de Natzaret, en lo XIV; Santa Maria de las Cueva, Miraflores i Montalegre en lo XV i XVI». |
 |
1913-18. La Morera de Montsant, el Priorat.
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
«Los monjos de la cartoixa d'Scala Dei tractaren d'internar-se en lloc més feréstec, per muntar lo convent definitiu en un punt més adequat al compliment de les seves prescripcions de la ordre. Al peu del Montsant, davall del cingle, en una estreta vall, per a on flueixen les aigües del barranc de la Prebona... determinaren llurs religiosos construir les primeres cel·les, en nombre de 12, a peu pla, a fi de que lo monjo tancat en quiscuna gaudís, ademés de sa habitació, d'un petit hortet que li servís d'esbargiment en les llargues hores d'encerclada que devia passar en lo restant de sa vida...» |
 |
1913-18. Cartoixa d'Scala Dei, el Priorat.
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
Façana renaixentista de la cartoixa. |
 |
1913-18. Cartoixa d'Scala Dei, el Priorat.
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
Les runes de l'església, originària del segle XIII. |
 |
1913-18. Cartoixa d'Scala Dei, el Priorat.
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
«Un frontispici monumental, obra del segle XVIII, amb hermosa imatge de marbre de la Verge en lo centre, s'alça encara darrera del segon claustre, per la part del occident, com a ingrés al convent, i una gran portalada...» |
 |
1913-18. Cartoixa d'Scala Dei, el Priorat.
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
L'ús agrícola del terme després de la desamortització de 1835, territori «que encara que escabrosíssim, constitueix un dels térmens més aprofitats del Priorat». |
 |
1913-18. Cartoixa d'Scala Dei, el Priorat.
«Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera.
Plànol de les dependències de la cartoixa. |
 |
| 1913-18. Cartoixa d'Scala Dei, el Priorat. «Geografia General de Catalunya, Província de Tarragona» per Emili Morera. Detall de les dependències. La famosa façana de Nostra Senyora que ha romàs dempeus s'assenyala amb el núm. 14, al costat de les cel·les (18) del segon claustre. |