Anys 2000. Molí de la Societat. Vall Major, Granyena de les Garrigues, (fot. de Mateu Esquerda Ribes). Llinda de la porta central amb la data 1883, possiblement correspon a l'aixecada de l'edifici. |
Anys 2000. Molí de la Societat. Vall Major, Granyena de les Garrigues,
Detall de la paret central de l'edifici.(fot. de Mateu Esquerda Ribes). |
Anys 2000. Molí de la Societat. Vall Major, Granyena de les Garrigues, (fot. de Mateu Esquerda Ribes). Aquestes obertures tenen una ranura longitudinal en el centre, on es fixaven unes traves per a regular l’altura de la palanca (la biga) i assolir d’aquesta manera una pressió més uniforme de la premsa. |
Anys 2000. Molí de la Societat. Vall Major, Granyena de les Garrigues, (fot. de Mateu Esquerda Ribes). A l’extrem oposat de l’arbre de la premsa trobem la lliura, una gran pedra de forma cilíndrica que feia de contrapès i on s’encaixava el caragol que servia per fer pujar i baixar la biga. |
Anys 2000. Molí de la Societat. Vall Major, Granyena de les Garrigues, (fot. de Mateu Esquerda Ribes). Grafit en un pilar de la paret central. |
Anys 2000. Molí de la Societat. Vall Major, Granyena de les Garrigues, (fot. de Mateu Esquerda Ribes). Amb la finalitat d’igualar la pressió, a l’alçada de la part de la biga que anava prement sobre els esportins, es reforçava amb una peça quadrangular de fusta anomenada barret o marrà. |
Anys 2000. Molí de la Societat. Vall Major, Granyena de les Garrigues, (fot. de Mateu Esquerda Ribes). La càrrega d’esportins plens de l’oliva triturada es dipositava sobre una base de pedra anomenada peu de premsa o cassola, amb un retall circular vorejat per un canal que acabava en un regueró. L’oli premsat era recollit per aquest canal i pel regueró queia a un dipòsit de decantació o pica. |
Anys 2000. Molí de la Societat. Vall Major, Granyena de les Garrigues, (fot. de Mateu Esquerda Ribes). Cada premsa disposava de dues piques, i tot el conjunt (dotze) estaven comunicades per una canal. |
Anys 2000. Molí de la Societat. Vall Major, Granyena de les Garrigues, (fot. de Mateu Esquerda Ribes). Les piques, que encara es conserven, estan fetes de daus de pedra buidats. |
Anys 2000. Molí de la Societat. Vall Major, Granyena de les Garrigues, (fot. de Mateu Esquerda Ribes). En alguns casos es troba el parell de piques en el mateix dau de pedra... |
Anys 2000. Molí de la Societat. Vall Major, Granyena de les Garrigues, (fot. de Mateu Esquerda Ribes). ...i en d’altres cada pica va separada. |
Anys 2000. Molí de la Societat. Vall Major, Granyena de les Garrigues, (fot. de Mateu Esquerda Ribes). Aquest espai compta a més amb un pou, un safareig i una pica gran de pedra en un racó. |
Anys 2000. Molí de la Societat. Vall Major, Granyena de les Garrigues, (fot. de Mateu Esquerda Ribes). No sabem si aquests elements formaven part del molí, o són posteriors; sí sabem que una part de la construcció, un cop desamortitzada com a molí, es va fer servir d’hort particular, i possiblement foren reutilitzats per a aquesta funció. |
Anys 2000. Molí de la Societat. Vall Major, Granyena de les Garrigues, (fot. de Mateu Esquerda Ribes). Adossada a una paret exterior, amb la porta dins del molí es troba una estança anomenada popularment “inferns”. |
Anys 2000. Molí de la Societat. Vall Major, Granyena de les Garrigues, (fot. de Mateu Esquerda Ribes). Detall dels inferns. |
Anys 2000. Molí de la Societat. Vall Major, Granyena de les Garrigues, (fot. de Mateu Esquerda Ribes). Es tracta d’una construcció de volta apuntada, amb una cambra soterrada... |
Anys 2000. Molí de la Societat. Vall Major, Granyena de les Garrigues, (fot. de Mateu Esquerda Ribes). ..que conté unes piques de pedra on s’hi abocava, per una canal encastada a la paret, la morca, o solatge de l’oli, per tal que amb el temps s’anés clarificant. |
Anys 1940. Molí de la Societat. Vall Major, Granyena de les Garrigues, Vista de la Vall Major, amb els horts que s'hi conreaven, i l'edifici enrunat de la cooperativa. |
part 1: