Seguidors

20120409

[128] Una de «tebeos»

Anys 1970. «Miguel Strogoff, Joyas Literarias Juveniles», Ed.Bruguera.       
Com que la biblioteca de «tebeos» no era gaire llarga en l'economia de crisi perpètua a la nostra casa de pagès, gairebé me'l sabia de memòria de tantes vegades que me l'havia rellegit. En espanyol, que jo llavors només era bilingüe!
Anys 1970. «TBO».      
El clàssic dels clàssics, fins al punt que tot el que llegíem no eren ni historietes dibuixades ni còmics: eren simplement «tebeos»! Qui no recorda «Josechu el vasco» i «la família Ulises»...   
Anys 1970. «Mortadelo y Filemón, agencia de información».       
L'altre gran clàssic que mai no faltava. Llavors de contes i tebeos només se'n comprava de tant en tant. Les pàgines s'estripaven de tant passar-les amunt i avall.
Anys 1970. «Alícia en terra de meravelles», d'Editorial Joventut, amb il·lustracions de Lola Anglada i traducció de Josep Carner.      
No recordo quin fou el meu primer llibre en la nostra llengua, però aquesta meravella d'edició fou un dels primers que va rondar per casa. Sovint, els contes i tebeos també s'heretaven dels germans grans, com els jerseis i les sabates.
Anys 1970. «Els Set Secrets», d'Editorial Joventut.       
Una descoberta de primera magnitud, de les que forjava lectors.
Anys 1970. «Un fin de semana de los cinco», d'Editorial Juventud.   
    El meu primer Blyton, que sempre he guardat com una joia.
Anys 1970. «Hazañas bélicas».       
La Segona Guerra Mundial era tot un referent, tant en les lectures com en les pel·lis de l'època. A casa nostra els havíem heretat del nostre cosí.
Anys 1970. Zipi i Zape al «Pulgarcito».      
He de confessar que no les acabava d'entendre, vull dir que jo era un nen formalet...
Anys 1970. «Tom Sawyer detectiva, Historias Color»  de Bruguera.    
Una fantàstica col·lecció de tapa dura; amb el temps calia reparar-lo amb cel·lo perquè el llom se li anava estripant.
Anys 1970. «Tintín».       
Encara no sabíem que es convertiria en un clàssic. Llavors, igual que ara, el llibre «marcat» a la portada era el de l'«edició en català». Hi ha coses que no canvien ni amb democràcia...
Anys 1970. «Astèrix i Obèlix».       
Les edicions catalanes les compràvem quan anàvem a Barcelona, sovint per afers mèdics d'algú de casa.