La possibilitat, doncs, d'un procés de simplificació ortogràfica de la llengua catalana, vistes les repercussions –i vist el migrat grau de "maquinària poderosa d'Estat" que a hores d'ara hem assolit, amb permís, o no, del Tribunal-, és una quimera. Però això no ens ha de distraure del fet que la societat de la comunicació del segle XXI, exigeix des d'ara mateix una ortografia més racional, senzilla i pràctica, que permeti un ràpid accés a l'alfabetització sense que calgui esdevenir, com ara fa tan sols trenta anys, una persona de cultura, un prohom de les lletres. Que ens permeti la inclusió dels nouvinguts en l'ús de la llengua pròpia del país, que permeti que la llengua catalana sigui la llengua central a la nostra societat multilingüe als territoris on és pròpia, sense entrebancar-nos en clàssiques receptes, de les quals en sóc per vocació i professió un fervent coneixedor i divulgador, però ni esclau ni conservacionista. Perquè hi ha motius poderosos que ens conviden al canvi: sovint em repeteixo, benvolguts lectors, que el temps perdut a les escoles amb l'ortografia, la vella ortografia, aplicat a la redacció i l'expressió, escrites i orals, ens donarien uns òptims resultats d'habilitats lingüístiques i comunicatives. Que els nous mitjans de socialització comunicativa escrita mòbil i on-line ens ho demanen a crits. I a la fi, em costa de creure que hi siguem tan reticents, a la modernització ortogràfica, mentre vivim enmig d'una societat que accepta –sovint sense ni moure-hi ni un dit- l'incompliment flagrant de lleis lingüístiques, la destrucció no tan sols de l'ortografia sinó de la llengua tota en els mitjans de comunicació, en les reunions de veïns, en els bufets professionals i de l'administració, la diglòssia permanent, o la prompta i lleugera renúncia a la llengua pròpia en les converses amb nou- i vellvinguts, alguns dels quals han regraciat el país nostre d'acollida amb la voluntat ferma de no apendre'n ni un borrall, fet sancionat a més per les lleis vigents, les quals només hi obliguen en el cas de la lengua común (i tot això sigui escrit sempre salvant les excepcions que calgui, que sé que hi són). La reforma ortogràfica pot ser una bona manera, una eina útil de suport a l'alfabetització i a la normalització. Però per tal de dur-se a terme, primer em temo que caldrà normalitzar nacionalment, o simplement nacionalitzar, aquest nostre país de les mitges tintes polítiques, dels guirigalls identitaris i dels focs d'encenalls patriòtics... Per actuar sobre l'estat de l'ortografia, exigim també el dret a decidir l'Estat de la llengua.
