Seguidors

20160205

[1305] Vilanova de Meià, postals en color

Anys 1960-70. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Vista acolorida de la població, amb els arcs de les galeries ben oberts al sol de migdia, i les cases agombolades a redós de l'església de Sant Salvador, amb la cadireta o espadanya vigilant la Coma de Meià.
Anys 1960-70. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
La plaça major i la costa del carrer de l'església, amb una parell de veïns, ell amb la boina, ella amb el davantal, que guaiten com puja el ramat de cabres.
Anys 1960-70. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
El Pont del Molí del Mig, amb la vila que trau el nas davant del Montsec.
Anys 1960-70. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Dos postals acolorides, potser dels anys 1950 i tot. La preciosa imatge de la vila aplegada als peus del Montsec, com el símbol de la unió dels homes i dones davant la força de la natura. 
Anys 1960-70. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Una xiqueta a la portalada de casa a la costa del Carrer de Ponent.
Anys 1960-70. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Una vista des de dalt l'església cap al Congost del riu Boix o del Pas Nou per damunt les teulades, i una altra a l'antiga entrada del poble, quan encara no hi havia ni la bàscula.
Anys 1960-70. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Uns anys més tard, probablement avançats els 1970s, la bàscula municipal ja és construïda.
Anys 1960-70. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
El verd del sembrat crescudet sosté la perspectiva cap al Congost del Pas Nou.
Anys 1980. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
L'antic escut de Vilanova de Meià amb un lleó coronat.
2002. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell), a vista d'ocell (Diari Segre). 
Vista aèria de la població, on s'aprecia bé el nucli original de la vila closa a redós de l'església.
2002. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell), a vista d'ocell (Diari Segre). 
Dos detalls aeris de la vila.
2002. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell), a vista d'ocell (Diari Segre). 
L'espectacle del verd dels sembrats que embolcalla la vila. Del tot magnífic quan el veiem havent pujat fins dalt el Montsec.
2002. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell), a vista d'ocell (Diari Segre). 
EL carrers de la vila closa arrodonits a la falda de l'església
2002. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell), a vista d'ocell (Diari Segre). 
Fa mil anys ja era documentat l'antic poble de Meià ja era documentat dalt del Puig de Meià, a on ara resten les runes del castell i l'ermita romànica. Convertit en vila reial per Jaume II al començament del segle XIV, va ésser arrasada pel comte de Foix a la fi d'aquell segle, al 1395. Una data cabdal, ja que marca el descens dels habitants a la Coma i la fundació de la Vilanova. 
Posted by
Labels: , ,

20160204

[1304] La costa guipuscoana del Sis-cents

1634. País Basc, «Atlas del Rey Planeta»,
de Pedro Teixeira (1595-1662).
La costa guipuscoana del segle XVII en mapa invertit, en l'esplèndid i acolorit mapa de l'autor portuguès al servei de la corona castellanoespanyola. Per a un bon estudi del mapa, veg. Geografías guipuzcoana de la modernidad, Pedro Teixeira (1595-1662), de José Luís Orella Unzué.
1634. Costa de Guipúscoa, País Basc, «Atlas del Rey Planeta»,
de Pedro Teixeira (1595-1662).
A l'esquerra del mapa, l'est de la costa guipuscoana, amb Orio i Donosti.
1634. Costa de Guipúscoa, País Basc, «Atlas del Rey Planeta»,
de Pedro Teixeira (1595-1662).
La mar cantàbrica a sota la terra ferma. A la dreta, la costa guipuscoana cap a l'oest, fins a Motriku.
1634. Costa de Guipúscoa, País Basc, «Atlas del Rey Planeta»,
de Pedro Teixeira (1595-1662).
Els arenys dels rius Deba prop de Mutriku, l'Urola prop de Zumaia.
1634. Costa de Guipúscoa, País Basc, «Atlas del Rey Planeta»,
de Pedro Teixeira (1595-1662).
La costa entre Mutriku, amb port dins la tancada badia, i Zumaia.
1634. Costa de Guipúscoa, País Basc, «Atlas del Rey Planeta»,
de Pedro Teixeira (1595-1662).
La costa de Getaria i Orio.
1634. Costa de Guipúscoa, País Basc, «Atlas del Rey Planeta»,
de Pedro Teixeira (1595-1662).
Els mapes sempre tenen una petita perspectiva aèria que deixa veure l'interior dels país. De dreta a esquerra: el riu Oria, l'Urumea a Donosti, i l'Oiartzun.
1634. Costa de Guipúscoa, País Basc, «Atlas del Rey Planeta»,
de Pedro Teixeira (1595-1662).
A l'esquerra de tot, la desembocadura del Bidasoa, frontera administrativa que trosseja en dos estats dominants el País Basc. 
1634. Costa de Guipúscoa, País Basc, «Atlas del Rey Planeta»,
de Pedro Teixeira (1595-1662).
Hondarribia molt abans que s'hi fes l'aeroport del segle XX, quan l'Illa dels Faisans, riu endins, feia les funcions de frontera. 
1634. Costa de Guipúscoa, País Basc, «Atlas del Rey Planeta»,
de Pedro Teixeira (1595-1662).
Detall de Donosti i Pasaia. 
1634. Costa de Guipúscoa, País Basc, «Atlas del Rey Planeta»,
de Pedro Teixeira (1595-1662).
La badia de Sant Sebastià amb l'illa de Santa Clara la mig. A l'esquerra, la ria de Passaia.
Posted by
Labels: ,

20160203

[1303] Finestra al nostre segle XIX, més

1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
La torre dels Escipions al camí ral de Tarragona, quan encara no existien ni carreteres ni cotxes ni camions, que són els seus companys actuals. «Ce cénotaphe est sur le bord de la route; il fait face à la mer, et dans le lontain on apreçoit Tarragone, ville riche et célèbre dans l'antiquité».
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Una història de la plenitud antiga a la decadència moderna.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
La ciutat de Tarragona, al fons, encara tancada dins les muralles medievals: «maintenant elle n'occupe plus que l'emplacement de son château, et tout est ruiné autour de ses remparts».
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
L'Arc romà de Berà al costat de la mar en la ruta de Tarragona a Barcelona, un monumenty simple, però de belles proporcions.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Construït a l'època de l'emperador Trajà, pel seu cònsul Licinius Sura.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
La calçada sota l'arc, que permetia un pas de carruatge.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
La ciutat de Barcelona des d'un mirador enjardinat a la falda de Montjuïc.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El tradicional elogi al poble català, aquest cop amb bons i precisos detalls històrics, que acaben amb la referència a la pesta de 1821-22, quan «cette ville éprouva toustes les horreurs d'une peste terrible, et perdit la moitié de sa population».
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
La pèrgola d'heura, ben frescal, des de la qual es contemplaven els velers del port i les torres i campanars de la ciutat encara emmurallada per totes bandes.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El Palau el Comte de Santa Coloma a la Plaça de l'antic Convent de Sant Francesc, cremat en l'incendi de les bullangues de 1835. Els Ducs de Medinaceli en reclamaren els terrenys com a legítims hereus dels Montcada i Cardona, famílies que els havien cedit els terrenys per a la construcció del convent. Els Medinaceli propiciaren la urbanització de l'espai al 1844, per regraciar-se amb el veïnat. L'antic palau remuntava a les nobles famílies medievals dels Montcada i Cardona, que s'hi traslladaren des de l'estret i insalubre carrer de Montcada, feia ja un parell de segles. 
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Disquisició de l'autor sobre l'honor i dignitat volgudament servats per la noblesa hispànica, bàsicament del país veí.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Detall de la façana del palau barceloní dels Ducs de Medinaceli, refet al segle XIX.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El Convent dels Dominics de Santa Caterina, fundat al segle XIII i desaparegut al XIX en el pla on avui hi ha el mercat que du el seu nom. 
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
En l'època de l'autor, bona part dels murs del convent ja amenaçaven ruïna. Es queixa de la «ignorance qui cause ces fureurs», tant si manen els conservadors com si manen els liberals. Ben aviat, després de l'incendi que el cremarà al juliol de 1835, poc després de l'exclaustració de la desamortització, l'església i el convent rebran el seu certificat de mort.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Vista de l'antic claustre amb els sepulcres laterals. Testimoni l'autor: «Nous avons vu cet édifice avant les dévastations révolutionnaires. Il n'y avoit pas en Espagne du plus admirable monument des styles gothique et roman».
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
«Nous reproduisons ici la partie du monestère qui étoit encore debout lors du nostre passage à Barcelone». 
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
L'agulla gòtica vuitavada sobresortí al cel barceloní durant 6 segles, amb una alçada de 40 metres. A les finestres del primer pis hi havia les campanes i era rematat per una corona emmerletada
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El claustre de dos pisos de Santa Caterina de Barcelona era d'estil gòtic flamíger, rectangular de 5 x 4 arcs per costat, subdividits al seu torn en dos. Acabat ja a començament del segle XIV. El pis de dalt només tenia galeria en un dels costats. Un dels claustres, sens dubte, més elegants i d'absolut gust gòtic entre tots els de la ciutat.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Vista de la muntanya de Montserrat amb el monestir als peus. Els dificultosos i paorosos accessos que tingué durant segles contribuïren a engrandir-ne la llegenda.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Les construccions del vell claustre ja eren en ruïna en aquell començament del segle XIX. Cita l'acabament de l'església al 1599 i les tretze ermites de la muntanya santa: «Treize hermites habitoient les parties les plus agrestes de ces rochers et y vivoien sous la règle la plus austère. L'hermitage les plus élevé étoit celui de Saint-Jérôme». De les quals, «nous les avons vues habitées et abandonnées, et dans notre dernier voyage, on remarquoit encore quelques fleurs desséchées qui avoient orné les fenètres des cellules de ces pieux solitaires».
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Les trilles dels carruatges, al costat dels alts esbalços, en els estrets camins que pujaven tombant i retombant fins al monestir fan feredat. Però el prestigi del monestir és sobretot espiritual: «C'est du Montserrat que partit l'etincelle qui embrasa toute la Catalogne, dans la guerre de 1808 contre Napoléon. Le tocsin du couvent éveilla le peuple catalan, et ce couvent pris et repris six fois par les François, les Espagnols et les Anglois, finit par être livré aux flambes, un jour de suspension d'armes, sans provocation, sans combat, en signe d'adieu».
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Els pagesos catalans de fa dos-cents anys, en roba de treball, i un maragato espanyol.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Posa en valor la conservació de l'ús del ret dels cabells i les espardenyes en les dones, i en els homes, «un bonnet de feutre rouge ou violet», altrament dit, barretina.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Detall de la pubilla i l'hereu, al costat d'un maragato espanyol, en concret de la província de Lleó, que fins a començament del segle XX eren coneguts per rodar amb carros per tota la península, sobretot del nord, en aquesta vestimenta característica venent productes artesanals. Eren coneguts per la pràctica de la covada, un costum d'arrels antropològiques pel qual l'home substituïa la dona (excepte en el fet biològic del part, que només corresponia -ésclar- a la partera) en relació a la preparació de l'arribada i cura posterior del nadó.
Posted by
Labels: , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)