[275] La Lleida castissa de 1901

1901. Gravat de Lleida (anònim).
 Preciós alçat de la Seu Vella.

1901. Gravat de Lleida (anònim).
 Premsa de vi, potser a Cappont.

1901. Gravat de Lleida (anònim).
 Premsa de vi, detall.

1901. Gravat de Lleida (anònim).
 Tartana estirada per mules pels camins del pla.

1901. Gravat de Lleida (anònim).
 Tartana, detall. El pont de ferro del tren al fons.

1901. Gravat de Lleida (anònim).
 Els porxos de dalt de la Paeria en dia de mercat.

1901. Gravat de Lleida (anònim).
 Homes i bèsties, vides paral·leles.

1901. Gravat de Lleida (anònim).
 Els porxos de baix de la Paeria.

1901. Gravat de Lleida (anònim).
 Detall del pagès lleidatà.

1901. Gravat de Lleida (anònim).
 Mercat a la plaça de la Paeria, amb les verdulaires amb les panistres ben plenes de fato per vendre, i les minyones amb cistell per omplir.

1901. Gravat de Lleida (anònim).
 Mercat a la plaça de la Paeria, detall.

1901. Gravat de Lleida.
 A les envistes de la ciutat encara emmurallada, venint des de Fraga.

Segle XIX. Gravat de Lleida.
 A les envistes de la ciutat, amb les torres bessones de la Catedral Nova, a la dreta, la Porta de Sant Antoni al mig, i el barri de Sant Martí al darrera de la Seu Vella.

[98] Postals lleidatanes sobreescrites

[274] Els Països Catalans acolorits del segle XVII

1685 ca. «Hispaniae et Portugalliae Regna»,  per Carolum Allard (1648 - 1709), Europeana.
Preciós mapa acolorit amb Catalunya encara sencera, malgrat la fi de la Guerra dels Segadors, que va amputar-nos-en el nord.

1685 ca. «Hispaniae et Portugalliae Regna»,  per Carolum Allard (1648 - 1709).
La línia de la frontera catalanoaragonesa està ben deliniada, però no ben acolorida, ja que es pinta erròniament la frontera ran del Segre.

1685 ca. «Hispaniae et Portugalliae Regna»,  per Carolum Allard (1648 - 1709).
La Catalunya vella del segle XVII.

1685 ca. «Hispaniae et Portugalliae Regna»,  per Carolum Allard (1648 - 1709).
El Delta de l'Ebre i la costa «daurada» catalana.

1685 ca. «Hispaniae et Portugalliae Regna»,  per Carolum Allard (1648 - 1709).
La frontera septentrional històrica, a les Corberes.

1685 ca. «Hispaniae et Portugalliae Regna»,  per Carolum Allard (1648 - 1709). 
La Plana de Lleida o d'Urgell.

1685 ca. «Hispaniae et Portugalliae Regna»,  per Carolum Allard (1648 - 1709). 
Les Illes Balears al segle XVII.

1685 ca. «Hispaniae et Portugalliae Regna»,  per Carolum Allard (1648 - 1709). 
El País Valencià, Regne de València, al segle XVII.

1685 ca. «Hispaniae et Portugalliae Regna»,  per Carolum Allard (1648 - 1709).
L'Albufera, oberta, i el riu Segura, cabalós.

1685 ca. «Hispaniae et Portugalliae Regna»,  per Carolum Allard (1648 - 1709), BNE.

[184] Un Hondius mal «hatxurat»

[273] La ruta pel nostre Ponent en temps de Felip II

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II, en 1585, a Zaragoza, Barcelona y Valencia, escrita por Henrique Cock, notario apostólico y archero de la guardia del Cuerpo Real, y publicada de real orden, edició d'Alfredo Morel-Fatio i Antonio Rodríguez Villa, Madrid, 1876... escrita por Henrique Cock» (BDH). 
Correbous a Lleida «se corrieron toros á las puertas del palaçio con grande regocijo de los ciudadanos», probablement a la Plaça Sant Joan. Referència a les Borges i Juneda, i arribada al castell d'Arbeca, «con un castillo en un alto y está a cuatro leguas de Lérida».

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II, en 1585... escrita por Henrique Cock» (BDH). 
Descripció d'Arbeca, que encara encunyava moneda al segle XVI: «dinerillos de cobre... en éstos está un águila con estas letras: DE ARBECA». D'ací a Montblanc (Momblanc), passant per Vinaixa (Vinoja), Vimbodí (Vinbodin), Poblet(e) i l'Espluga de Francolí(n).

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II, en 1585... escrita por Henrique Cock» (BDH). 
Unes pàgines més endavant, una sorprenent revelació antropològica sobre els catalans «más inclinados á fiestas, bailes y alegría que ninguna gente de España». A força de pagar a la metròpoli durant segles, ens ha anat de baixa, aquesta alegria!

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II, en 1585... escrita por Henrique Cock» (BDH). 
De retorn a terres lleidatanes des de Barcelona, la secular tradició hostalera de la Panadella: descripció de Cervera: «entramos en una villeta... que se dice Montmenau: allí comimos...» Arribada i descripció de Cervera «muy linda de veer des del mediodía hasta el septentrion». Encara avui continuem trobant-hi la mateixa preciosa vista.

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II, en 1585... escrita por Henrique Cock» (BDH). 
La llegenda del misteri de la Santa Creu de Cervera de 1540 «a seis de Hebrero, en el cual día çelebran los de Cervera cada año una procesión con mucha gente comarcana que para ello acude». I el riu als peus de la ciutat: «Abaxo al raíz del collado corre Hondara,que otros llaman Esio» (nom potser confós amb el Sió agramuntí).

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II, en 1585... escrita por Henrique Cock» (BDH). 
Tàrrega «una villa de quinientos vecinos», i joc de paraules amb Vilagrassa: «por ventura dicha ansí por el revés, porque no se halla cosa grasa en él». Estada del rei Felip II al castell de Bellpuig (Belpucho). Després Golmés (Volmés), Linyola (Liniola) i Balaguer (Balager) «por la puente do se pasa el Segre», direcció a les corts de Montsó.

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II, en 1585... escrita por Henrique Cock» (BDH). 
Balaguer és confosa amb Àger. Però no s'oblida de remembrar el Sant Crist: «está una muy devota imagen del Santísimo Crucifixo, en una capilla del monasterio de Santa Clara, que hace infinitos milagros», molt concorreguda «como paresce por las tablillas de devotos y vestidos que allí estan colgados».

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II, en 1585... escrita por Henrique Cock» (BDH). 
Descripció de Balaguer i dels horts al costat del Segre, «de los cuales sus moradores tambien tienen muy mucha ganançia y se hacen ricos».

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II, en 1585... escrita por Henrique Cock» (BDH). 

El seguici reial fa el camí uns dies després del seguici on anava l'autor. S'hi confon la Pallaresa amb la Ribagorçana, ja que des de Castelló de Farfanya cap a Alfarràs, ha de ser aquest darrer el riu que travessen. S'hi citen Alfarràs (Alfaraz) on va dormir-hi el rei, Almenar (Almenara) i Alguaire (Aguaire), amb son conegut monestir de monges. 

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II, en 1585... escrita por Henrique Cock» (BDH). 

Direcció a les Corts de Montsó per Albelda i Tamarit.

[219] Llegint la Lleida del 1585

[272] Terres de Lleida, 1913

1913. Corbins. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antic pont de pedra destruït per alguna avinguda de la Noguera Ribagorçana i restituït amb passeres de fusta.

1913. Menàrguens. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antiga fàbrica sucrera de remolatxa de Menàrguens, iniciada el 1899, amb el magnífic pont de ferro sobre el riu Segre.

1913. Algerri. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antic castell d'Algerri, ja del tot derruït a principis del segle XX, amb la vila als peus.

1913. Almenar. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Espectacular imatge de la vila, amb l'església majestuosament presidint el poble.

1913. Alòs de Balaguer. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El Segre als peus del poble, amb el castell mig enrunat, poc abans d'entrar al congost del Mu, poc abans de la construcció del pantà de Camarasa als anys 1920.

1913. Bellvís. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antiga línia del carrilet Mollerussa-Balaguer, d'uns 25 km. de recorregut per tot el Pla d'Urgell, i clausurada el 1951. Va aprofitar-se per a portar material per a la construcció del pantà de Camarasa, tot i que fou construïda entre 1899 i 1905 per al transport de la remolatxa cap a la fàbrica de sucre de Menàrguens, on hi havia un ramal.  

1913. Camarasa. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antiga vila de Camarasa entre el vell castell i l'església, a tocar del riu Segre. S'aprecia la carretera, però no se n'observa el pont, tapat pels arbres en primer terme.

1913. Castelló de Farfanya. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Castell i Església dominants, distribució típica en un poble de reconquesta.

1913. Ivars d'Urgell. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Al bell mig de la plana urgellenca, a tocar de l'estany, llavors començava ja a afiançar-se el desenvolupament dels regs del Canal d'Urgell.

1913. La Pobla de Segur. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Magnífica vista de la vila, amb el pont penjant de fusta sobre la Noguera Pallaresa.

1913. Àger. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La vila vescomtal sempre agombolada a redòs de Sant Pere.

[133] Terradets, cent anys de carretera

[271] Lleida, anys 1920 (més)

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
La Seu Vella i el Pont Vell des de l'areny de Cappont, en placa de vidre.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
El Pont Vell "modernista" de 1911, amb un Segre d'estiatge. Les veus contra els pantans de regulació ja sonaven als anys 1920.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
El riu Segre d'ample a ample, a tocar de la vella banqueta i del pont vell de 1911.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
Detall de l'Arc del Pont, la secular entrada de la ciutat.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
Vista de la Seu Vella des de l'areny de Cappont, amb el Pont Vell en primer terme.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
Detall del Pont Vell.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
L'Arc del Pont dels anys 1920, encara sense el duo ilergeta guardant-ne la porta.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
El ruc amb les sàrries al costat del nou automòbil, un òmnibus de transport de passatgers, amb el quiosc a darrere.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
La vella font de la Costa del Jan.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
Detall de la font amb els vailets jugant.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
Vella façana plena de finestretes de l'antic Hospital de Santa Maria.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
Detall de l'Hospital de Santa Maria.

[109] «Portfolio Fotográfico: Lérida»