Seguidors

20140618

[755] De l'Ametlla a l'Ampolla pel GR-92

2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla.
Gairebé 18 km. sota un bon solet, que ja es pot dir d'estiu. Bufa la brisa i això alleuja la ruta, fins que el sol de migdia caurà xafogós per posar a prova la resistència dels caminaires. Procurarem de mirar sobretot cap a mar, per no haver d'ensenyar les vergonyes urbanitzades de la nostra costa. La ruta està perfectament senyalada per les marques del GR i, de manera prou generosa, pels pilons blancs del MOPU o ministerio d'obra pública del nostre benvolgut Estat veí.
2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla.
Comencem matinet als afores de l'Ametlla. Deixem el port dels caleros enrere, i ens encaminem direcció sud. La llum mediterrània, sigilosament i lenta, s'anirà apoderant del paisatge. La mar avui la tindrem tota encalmada.
2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla.
A primera hora del matí, ja n'hi ha que festegen davant el blau del mar. Potser és que no se n'han anat encara a dormir... La vida antiga ha quedat reduïda a peça de jardí. Ja ho he escrit en alguna altra ocasió, i no vull semblar un vell queixós, però el turisme de masses ha estat una de les desgràcies més grans per al país durant els últims trenta anys del segle XX. Quan esdevé de masses, el turisme es converteix en plaga, especulació i destrucció de la terra. Igual que l'objectiu de la vida d'una persona no ha de ser fer-se ric a qualsevol preu, tampoc l'objectiu d'un país ha de ser augmentar el PIB per qualsevol camí. No. Les metes personals i nacionals han d'estar impregnades de valors, fins i tot d'un punt d'utopia. Perdoneu-me la ingenuïtat. 
2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla.
Detall de la flora costanera. Les figueres de moro florides són espectaculars. A Lleida, al terrat, no ens floreixen mai! L'abella dins la flor segueix la seua pacient tasca...
2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla.
Els garrofers ja pengen de garrofes, encara verdes, que contrasten amb el perfecte blau cel del mar.
2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla.
Les últimes pinedes que resten, legalment protegides, es poden comptar amb els dits d'una mà. Per al caminaire són un regal, que en aquesta hora de mig matí, ja es comença a agrair.
2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla.
Esperem que les properes generacions sàpiguen valorar com n'és d'imprescindible un entorn natural respectat per tal que una societat pugui portar una vida honesta i noble, lluny de fantasies immadures, resultats immediats, desitjos primitius i misèries humanes, que omplen anuncis, pel·lícules, part del sistema educatiu i d'alguns programes polítics. 
2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla.
La bellesa del mar per als qui som de terra endins és insondable. La Mediterrània encara ens ofereix instants com aquests. Llastimosament, a l'altra banda, a la de terra, hi conviuen els racons plens de plàstics, bosses, ampolles... En alguna cala és la mateixa mar la que ens retorna les deixalles. Aquesta brutícia és la gran vergonya compartida de la mar nostra, Mare Nostrum, convertida per obra i gràcia humana en la nostra Merditerrània [sic], a la merda de la qual no hauríem pas de tancar els ulls. No puc entendre d'on surten cada any tantes banderes blaves a les platges... igual com tampoc no acabo de comprendre, en un altre ordre de coses, com els restaurants han estat i són plens, setmana rere setmana, durant els anys de la crisi econòmica...
2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla.
Ara, quan trobem un racó natural, semiverge, la comunió entre costa i aigua té l'encant de totes les sirenes del mar... Al fons, la serra de Montsià, s'erigeix en silenciós guardià i far de la plana del delta ebrenc.
2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla.
Som dins el golf de Sant Jordi. Davant l'horitzó, doncs, enlloc de mar oberta hi lluquem la costa del Delta, de la banya septentrional que anomem Punta del Fangar.
2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla.
De tant en tant, encara són visibles els búnquers de la guerra civil, sortosament ara envoltats de flors.
2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla.
A una mica més de mig camí, en companyia constant del margalló i del mar blau.
2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla.
Potser les restes d'un antic naufragi...
2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla.
A punt d'acabar la nostra ruta i, de sobte, enmig d'una xafogor insuportable, un xampú ens revifa i refà, com si d'un miratge d'un oasi en ple desert es tractés.
2014. Gr-92. De l'Ametlla a l'Ampolla.
Tornem a la civilització... per dir-ne d'alguna manera, de la costa feta malbé d'hotels, segones residències i urbanitzacions. No calen paraules. Nosaltres a la nostra: acabem el sender a l'Ampolla, amb final caldós de llamàntol: un complement excel·lent per a una elegant sortida. Només ens resta agafar el tren de tornada: set minuts de cavall de ferro que valen per cinc hores de caminaire!

20140617

[754] Barcelona, Katalonien, 1714

1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Mapa de la Barcelona de començament del segle XVIII, amb resum històric en alemany des de la Guerra dels Segadors. S'hi explica el final de la Guerra de Successió, la pèrdua dels privilegis nacionals i la construcció de la ciutadella borbònica per a escarni del poble.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
La ciutat als peus de Montjuïc, el baluard natural defensiu de la població durant segles, que fóra burlat pel setge de 1714, que es féu pel costat oposat de la muralla.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall del port barceloní, amb el moll en un estat una mica primitiu respecte del que ja hi havia en aquelles dates. Potser  a causa d'una font antiquada. Als peus de Montjuïc, l'antiga ermita de Sant Bertran (17).
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
La ciutat tancada dins els murs anteriors a la desfeta de la Guerra de Successió, amb els principals monuments destacats, com si d'un modern plànol turístic es tractés.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
La façana litoral barcelonina des de Montjuïc fins al baluard de Llevant, amb tota la muralla de mar ben fortificada.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Preciós plànol de la ciutat, amb tots els baluards anomenats i els monuments assenyalats.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall del port, amb el far en primer terme i la flota amarrada a port, davant el baluard de Migdia (6) i el bastió de Llevant (7). A l'angle, la signatura de l'autor.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall de Montjuïc, das Fort, amb la característica torre, aquí dibuixada arrodonida. A mig camí, per la línia fortificada que l'unia amb la ciutat, un parell de torres fortificades (14, 15), i un fort de mitja alçada (16) de la muntanya. Al fons, el convent de Valldonzelles (19), molt enrunat després de la Guerra dels Segadors.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Esplèndid detall de Montjuïc, amb els camins i cruïlles del pla de Barcelona als peus.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall de la part de muntanya de la vella muralla, amb els noms dels bastions. Al centre, la Porta de l'Àngel, amb el camí que anava cap als jesuïtes. Arreu del plànol, les principals esglésies i capelles de la de la ciutat divuitesca preborbònica.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall de la muralla entre el bastió de Jonqueres i la Porta Nova, amb el bastió de Sant Pere al mig, prop del qual hi hagué un grandiós hort o jardí tancat.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall del port i la muralla de mar: la Torre de les Puces (3), el baluard de Sant Francesc (4), el baluard de Sant Raimon (5), el baluard de Migdia (6), el bastió de Llevant (7), i la Torre de Sant Joan (8), que tan malmesa resultaria per l'assalt de l'11 de Setembre. A la platja, la palissada existent del bastió fins al mar, que tancava l'accés al port per aquesta banda de la ciutat. En primer terme, destacada, l'església de Santa Maria del Mar.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
El bastió de Santa Madrona (1) i el baluard de Santa Eulàlia (2) amb les drassanes al darrere. S'hi aprecia molt bé l'esplanada que hi havia a partir del final de la primera muralla, la futura Rambla, amb una porta arrodonida que donava pas als horts que omplien l'ampliació de la segona muralla, fins a la Porta de Sant Bertran (11), i la torre de Sant Pau (13).
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
La Porta de Sant Daniel (9) i bastió (10) al voltant de la qual s'obriria la bretxa que permetria els assetjants borbònics d'acabar amb la resistència de tota una nació.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall dels vaixells de guerra que bloquejaven el port.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall del port, on s'aprecia la torre poligonal del far envoltada de fumarada dels canons que la defensaven. La flota pesquera, d'embarcacions tradicionals, damunt l'arena de la platja. Sembla distingir-s'hi també una galera de rems i altres vaixells mitjans i goletes, amb els quals els patriotes defensors de la ciutat intentaven de trencar el setge per mar per tal de proveir de queviures la ciutat.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall de les drassanes i del cap de la rambla, o muralla antiga.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall de la primitiva muralla antiga, amb l'església del Pi i son característic campanar. L'esplanada fins a la nova muralla del segle XIV no s'acabà mai d'omplir.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall de la Seu barcelonina i del palau major, amb la torre rectangular.
1714. Barcelona, die Haupstadt in Katalonien.
Johann Stridbeck Stridbeck der Jüngere.
Detall, poc agraciat artísticament, de la catedral de la Ribera, Santa Maria. A la dreta, potser les torres rodones dels molins, i la gran torre rodona de Sant Joan, davant la porta de Sant Daniel o baluard de Santa Clara, anomenat així perquè durant segles hi hagué el cenobi femení extramurs.