[309] L'ull barceloní de Francis Frith

Anys 1860-1870. BCN retratada per Francis Frith. 
Vista del port barceloní, barreja de vapors i velers, des de les costes de Montjuïc. En primer terme les muralles del Paral·lel, amb el Bastió de Santa Eulàlia i les drassanes tot just darrere. Encara no s'havia aixecat el monument a Colom!

Anys 1860-1870. BCN retratada per Francis Frith. 
Detall del port i del bastió de Santa Eulàlia.

Anys 1860-1870. BCN retratada per Francis Frith. 
Vista del Paral·lel tot just obert: la muralla s'ha començat a enderrocar.

Anys 1860-1870. BCN retratada per Francis Frith.Sky-line de la ciutat de finals del vuit-cents. De fet, el mateix horitzó que tres o quatre segles enrere.

Anys 1860-1870. BCN retratada per Francis Frith. 
Els horts de fora muralla són ja terreny apte per a l'expansió de la ciutat. El bosc de xemeneies de vapor del barri de Sant Antoni s'anirà estenent per la plana.

[151] L'ull lleidatà de Francis Frith

[308] «La Seu Vella de Lleyda»

1913. Seu Vella. Lleida.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda»,  Ceferí Rocafort. 
Plànol de la Seu Vella amb ses capelles i portes.

1913. Seu Vella. Lleida.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort. 
Plànol de la Seu Vell: Campanar (19), Porxo enderrocat (18) davant la porta dels Apòstols (17), Sala Capitular (16) i Capella de Santa Maria la Vella (15). 

1913. Seu Vella. Lleida.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort. 
Plànol de la Seu Vella: Capella de Tots los Sants (14), Capella dels Gallart (13), Capella de Sant Erasme (12), Capella de Sant Vicenç (11), Capella del Sagrament (10). A la banda de la ciutat: Capella de Sant Joan Baptista (9), Capella de Jesús o Sescomes (8), Porta dels Fillols (7), Capella de l'Epifania (6) o Requesens, Porta de l'Anunciata o de les núvies (5). A l'absis: Capella de la Concepció o de Colom (4), Capella de Sant Pere o de Montcada (3), Sagristia (2), Capella dels Grallers, desapareguda per una explosió del polvorí.

1913. Seu Vella. Lleida.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda»,  Ceferí Rocafort. 
«Guillem Pereç de Ravitats en presència dels comtes de Barcelona i d'Urgell entre tant no s'emprengués la construcció de la catedral, consagrà solemnement una església que havia servit de mesquita...»

1913. Seu Vella. Lleida.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda»,  Ceferí Rocafort. 

1913. Seu Vella. Lleida.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda»,  Ceferí Rocafort. 
«Té aquesta una llargària de 60 metres per 13 d'ample i 18 d'alçària...»

1913. Seu Vella. Lleida.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda»,  Ceferí Rocafort. 
«...convertida en allotjament i magatzem militar, fou seccionat l'interior en dos estatges quedant a les fosques lo de baix i en lo de sobre destinat a dormitoris...»

1913. Seu Vella. Lleida.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda»,  Ceferí Rocafort. 
«L'esvelta torre campanar de 76 metres d'altura que domina la ciutat i senyoreja l'extensa plana ajaguda als seus peus, sembrada de pobles ... entre la verdor de les hortes i la immensitat dels camps urgellesos...»

1913. Seu Vella. Lleida.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda»,  Ceferí Rocafort. 
«...los llocs que ocupaven altres tantes figures dels dotze Apòstols que, severes i enterques podem admirar-les en lo Museu Diocesà...»

1913. Seu Vella. Lleida.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda»,  Ceferí Rocafort. 
«La que dóna al migdia o sia de cara a la ciutat és coneguda amb lo nom de l'Anunciata o de l'Ave Maria, per tenir inscrita dessota la cornisa, la salutació de l'arcàngel Gabriel a la Verge...»

1913. Seu Vella. Lleida.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda»,  Ceferí Rocafort. 
«...se desplega la meravellosa i sense igual portada dels Fillols o dels Infants. Ella sola ja bastaria per a donar universal fama al monument i a la Ciutat que la guarda com una preuada joia...»

1913. Seu Vella. Lleida.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda»,  Ceferí Rocafort. 

[307] Seu Vella, retrat de 1913

[307] Seu Vella, retrat de 1913

1913. Seu Vella. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. 
La Seu Vella convertida en caserna des de 1707 i ocupada pels soldats espanyols.

1913. Seu Vella. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Magnífic retrat de la Seu Vella de començament del segle XX.

1913. Seu Vella. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La Porta dels Apòstols, que dóna accés al claustre de la Seu Vella, tapiada i on hi havia el cos de guàrdia que vigilava l'entrada al quarter militar espanyol. 

1913. Seu Vella. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Els arcs del claustre de la Seu Vella tapiats, i amb dos pisos, tal com mostren les obertures de finestres.

1913. Seu Vella. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Els capitells entre els arcs tapiats. L'art que romania present entre la barbàrie de la soldadesca ocupant.

1913. Seu Vella. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La porta de l'Anunciata és una de les portes romàniques del monument, al braç sud del creuer, amb les finestres obertes i reixades a totes bandes i el cartell d'artilleria penjat al damunt. Quin contrast: era la porta de les núvies, per on entraven a l'altar el dia que es casaven!

1913. Seu Vella. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La porta dels Fillols era la porta per on entraven els padrins amb els nadons per al bateig. Llavors anava a peu pla, avui llueix una escalinata moderna a l'entrada, que dóna a la banda de la ciutat.

1913. Seu Vella. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El castell de la Suda, convertit en polvorí, i deteriorat per setges i explosions.

[297] Muntanyes lleidatanes de 1913

[306] Sitges 60's

1963. Sitges.

1963. Sitges.
Catifes de flors per Corpus.

1963. Sitges.

1963. Sitges.

1963. Sitges.

1963. Sitges.

1963. Sitges.

1963. Sitges.

1963. Sitges.

1963. Sitges.

[284] BCN by night, 1963

[305] «Plan de la ville de Barcelone»

1706. «Plan de la Ville de Barcelone», de Sébastien Beaulieu de Pontault.
El Cavaller de Beaulieu fou un topògraf gavatxo, elevat a mariscal al servei del Rei Sol, Lluís XIV, i un dels creadors de la topografia militar. Mapa del segle XVII, en edició acolorida de començament del XVIII, amb les 6 portes principals del Cap i Casal: del Moll (O), de Sant Daniel (L), Nova (K), de l'Àngel (H), de Sant Antoni (F), de Sant Bertran (E). 

1706. «Plan de la Ville de Barcelone», de Sébastien Beaulieu de Pontault.
La ciutat vella (A) i la nova (B), més enllà de la muralla de la Rambla i fins a la muralla Paral·lel. Al costat de les Drassanes (R), «ou són fetes les galeres», el Bastió de Santa Eulàlia (C), amb la Torre de les Puces al costat, i el de Santa Madrona (D), al costat de la Porta de Sant Bertran (E), d'on sortia el camí que pujava a Montjuïc.

1706. «Plan de la Ville de Barcelone», de Sébastien Beaulieu de Pontault.
Els característics bastions «cornuts» de les Tenalles (G), de la Jonquera (I) i de la Porta Nova (K), amb els dos recs que donaven aigua la ciutat vella i la nova.

1706. «Plan de la Ville de Barcelone», de Sébastien Beaulieu de Pontault.
Els característics bastions «cornuts» de les Tenalles (G), de la Jonquera (I) i de la Porta Nova (K), amb els dos recs que donaven aigua la ciutat vella i la nova.

1706. «Plan de la Ville de Barcelone», de Sébastien Beaulieu de Pontault.
El Moll amb les galeres amarrades, el rec comtal desaiguant a la platja, i la muralla de mar, des del bastió de Llevant (M), el del Sud (N), el de Sant Raimon (P), el de Sant Francesc (Q) i les Drassanes (R).

1706. «Plan de la Ville de Barcelone», de Sébastien Beaulieu de Pontault.
Detall del Moll, amb la marca de la primitiva Torre del Sis-cents. Detall d'un gran galió de l'època fondejat.

1706. «Plan de la Ville de Barcelone», de Sébastien Beaulieu de Pontault.
Detall de fort de Montjuïc.

1706. «Plan de la Citadelle dessignée a faire  au Montjuïc, pres Barcelone», de Sébastien Beaulieu de Pontault.
Plànol del «vieil fort» (A), i de la fortificació traçada per fer-ne una ciutadella (E).

1706. «Plan de la Citadelle dessignée a faire  au Montjuïc, pres Barcelone», de Sébastien Beaulieu de Pontault.
«La Torre que divisa els vaixells i les galeres, i que serveix per donar l'alarma» (B).

1706. «Plan de la Citadelle dessignée a faire  au Montjuïc, pres Barcelone», de Sébastien Beaulieu de Pontault.
La caserna dels soldats de la fortificació (C) i la porta del fort (D).

1706. «Plan de la Citadelle dessignée a faire  au Montjuïc, pres Barcelone», de Sébastien Beaulieu de Pontault.
Detall de l'abrupta costa de Montjuïc, històricament inexpugnable per aquest costat. S'hi observa el camí de ronda que travessava ran de penya-segat.

[207] BCN emmurallada, 1585

[304] Creus de terme

Anys 1900-1910. Creu de terme a Castelldans.
Les creus de terme s'aixecaren segles enrere a l'entrada dels pobles per donar la benvinguda o acomiadar els viatgers. D'alguna manera, assenyalaven l'arribada a la comunitat (cristiana), després d'un viatge dur i perillós per camins, boscos, planes i muntanyes despoblats, sota el domini de la feréstega i demoníaca natura. Reutilitzades o recol·locades, encara avui subsisteixen com a testimoni d'una època de prejudicis i pors atàviques.

Anys 1900-1910. Creu de terme a Llardecans.

Anys 1900-1910. Creu de terme a Sudanell.

Anys 1900-1910. Creu de terme a Torrefarrera.

Anys 1900-1910. Creu de terme a Avinganya.

Anys 1900-1910. Creu de terme a Arbeca.

Anys 1900-1910. Creu de terme a Barbens (1917).

[258] Obres centenàries del Canal de Seròs... a Aitona