Seguidors

20111118

[77] BCN, de cent anys

1911. Barcelona. Plaça de Catalunya. 
Plako de Katallando (esperanto).
1911. Barcelona. Parc de la Ciutadella.
1911. Barcelona. Parc de la Ciutadella.
1911. Barcelona. Parc Güell.
1911. Barcelona. Porta de la Pau.
1911. Barcelona. Observatori Fabra.
1911. Barcelona. Gran Via de les Corts Catalanes.
1911. Barcelona. Teatre Principal. 
Rambles, amb el monument a Pitarra d'esquena.
1911. Barcelona. Monument al Dr. Robert.
1911. Barcelona. Monument a Colom.
1911. Barcelona. Parc de Montjuïc.
1911. Barcelona. Ciutadella. Monument a Rius i Taulet.
1911. Barcelona. Parc d'atraccions «Saturno», al parc de la Ciutadella.
1911. Barcelona. Parc de la Ciutadella.
1911. Barcelona. Passeig de Colom.
1911. Barcelona. Port. Vista a Montjuïc.

[114] BCN cinquanta enrere

20111116

[76] BCN 1911

1911. Barcelona. Passeig de Colom.
1911. Barcelona. Porta de la Pau.
1911. Barcelona. Port de la ciutat. Dàrsena del Morrot.

1911. Barcelona. Passeig de Colom.
1911. Barcelona. Porta de la Pau.
1911. Barcelona. Porta de la Pau.
1911. Barcelona. Cascada del Parc de la Ciutadella.
1911. Barcelona. Palau de Justícia.
1911. Barcelona. Pla del Palau.
1911. Barcelona. Monument a Güell.
1911. Barcelona. Palau de la Música Catalana.


20111114

[75] 14 de novembre

De 1707. S'acaba el setge hispanofrancès. Lleida cau en mans del primer Borbó. Ja en fa tres-cents quatre anys, tot i que finalment ja som en temps de descompte (hi som?), en els minuts-brossa, que se'n diu en argot esportiu, que són pocs, però costen de passar... En aquest mapa de l'anglès N.Tindal, al servei de les tropes defensores de la ciutat, podem apreciar la distribució general de la Lleida de començament del XVIII, i que no devia diferir gaire de la que sortí del setge de 1644.
1707. Mapa del setge de Lleida, de Tindal, amb el palau del Bisbe (3) amb magnífiques vistes a la plana, i els nombrosos baluards que envoltaven el turó de la Seu i el castell.  
Llegenda: 
1. The Castle. 2. The Cathedral Church. 3. The Bishop's Palace. 4. The Donjon. 5. Palma's work, repaired. 6. The new line. 7. Two Snow-Wells. 8. The Castle line. 9. The Castle Gate. 10. The Vilette. 11. New line in the Vilette. 12. False attack of the Castle with one three Gun Battery. 13. Breach made to the Vilette. 14. St. Andrew's Church blown up by the enemies mine. 15. Franciscan's convent. 16. Trenches of the great attack. 17. Batteries of Cannon. 18. Enemy's mine ready to spring, when the Castle surrendered. 19. Intrenchment behind the Castle breaches. 20. The way the Garrison marched out Nov. 14, 1707.



1707. Mapa del setge de Lleida, de Tindal. 
Hi observem la mina que protegia el pont, just al quart ull, preparada per ésser detonada en cas d'atac (B. The bridge and work before it, with the mine made by Garrison). La primera i més antiga muralla de la ciutat altmedieval (E. The Wall of the Old Town). Cap a la part esquerra, la porta dels blanquers (K. The Tanner's Gate), dels adobadors de pells, els tallers dels quals estaven tots afilerats al llarg de la muralla perquè captaven molta aigua del riu i després hi abocaven les aigües fètides.
1707. Mapa del setge de Lleida, de Tindal.  
La muralla baixmedieval (D. The Old Wall), amb la porta de Sant Antoni (F. St. Antonio's Gate), a l'extrem del carrer actual, a tocar de l'Av. Catalunya. Observem la silueta de l'església de Sant Joan (a tocar del punt A), i de l'antiga església de Sant Andreu (14), volada per l'explosió d'una mina enemiga.



1707. Mapa del setge de Lleida, de Tindal.
La porta de Boters, anomenada dels carnissers en anglès (G. The Butcher's Gate) a la dreta, amb Sant Martí una mica cap a l'esquerra i Sant Llorenç tirant muralla avall. La porta de la Magdalena (H. Magdalen's Gate), cap a l'esquerra d'aquesta part del plànol, segons la llegenda del mapa.
1707. Mapa del setge de Lleida, de Tindal. 
A l'esquerra, l'antiga església del Carme a extramurs (R. A church called The Old Carms). El nou mur alçat per protegir la ciutat del setge (C. The new Wall). La porta de l'Esperit Sant (I. Gate of  Sta. Spirita) al camí de Balaguer.
1707. Mapa del setge de Lleida, de Tindal.  
Observem el riu Noguerola com donava el tomb per tota la muralla nord fins a desguassar al Segre (prop del punt O). L'antiga església de la Magdalena (al costat del punt Q).
1707. Mapa del setge de Lleida, de Tindal.
El convent dels franciscans extramurs (15).
1707. Mapa de Tindal sobre l'aproximació militar hispanofrancesa al setge de Lleida. 
«Plan of the town and castle of Lerida with the approaches made before it by the French and Spanish Armiees under the command of the D. of Orleans during the Siege began Oct.2 1707 / For Mr Tindal's. Continuation of Mr Rapin's History of England». 
Gallica-BdF.



20111112

[74] Estampes catalanes vuitcentistes

Per acabar d'apreciar les estampes del general Bacle d'Albe, de gairebé dos-cents enrere. De les que es feia dibuixar mentre passejava les tropes per Catalunya durant la Guerra del francès. Fixeu-vos en el bon ofici del dibuixant, que col·loca sempre en primer pla figurants en tasques quotidianes i detalls de plantes i arbrat, per omplir de vida paisatge i pedres.

1819-1822. Souvenirs pittoresques du général Bacler d'Albe. 
El port de Barcelona vist des dels vessants de Montjuïc.
1819-1822. Souvenirs pittoresques du général Bacler d'Albe. 
Barcelona. Vista del port i Montjuïc al fons.
1819-1822. Souvenirs pittoresques du général Bacler d'Albe. 
Barcelona, ruïnes d'un convent.
1819-1822. Souvenirs pittoresques du général Bacler d'Albe. 
La muntanya de sal de Cardona.
1819-1822. Souvenirs pittoresques du général Bacler d'Albe. 
Muralles de Girona.
1819-1822. Souvenirs pittoresques du général Bacler d'Albe. 
Ruïnes d'un convent a Girona.
1819-1822. Souvenirs pittoresques du général Bacler d'Albe. 
«Fàbriques» a Girona.
1819-1822. Souvenirs pittoresques du général Bacler d'Albe. 
Girona, amb una passera de fusta en primer pla i el pont medieval al fons, davant St. Fèlix i la catedral.
1819-1822. Souvenirs pittoresques du général Bacler d'Albe. 
Montserrat.
1819-1822. Souvenirs pittoresques du général Bacler d'Albe. 
Montserrat, amb la imatge del monestir de principis del dinou.
1819-1822. Souvenirs pittoresques du général Bacler d'Albe. 
Vista de l'imponent castell de Bellaguarda, al Pertús, símbol de la nova frontera francoespanyola imposada després de l'annexió de la Catalunya Nord al regne francès.


20111109

[73] Lo sol és feliç, lo vent és un poeta

Tots tenim un poema (o més d'un). Aquest és el meu (un de tants): un poema que ens recorda d'on venim, i que quan ens perdem -que de tant en tant passa- ens ajuda a retrobar el fil de la pròpia existència, la veta de l'essència nostra. Si voleu escoltar el poema de Màrius Torres, cliqueu l'enllaç següent. Hi trobareu la versió musicada de l'artesenc del Segrià, Jordi Oró, dit lo Raimon de Ponent, per la seua característica veu arrogallada. El record de la infantesa ens posa davant de l'espill: desitjo que us hi reconegueu, que ens hi reconeguem.

[212] Indesinenter


















20111107

[72] El pont de Lleida del 1911

1911. Vista inferior del nou pont de Lleida, el penúltim fins avui 
(foto: 1929, revista LLEIDA, núm.100).
L'any 1911 s'inaugurà el nou Pont Vell, reconstruït després de la riuada de 1907, i que posteriorment fóra volat l'any 1938 durant la retirada republicana. Aquest nou Pont Vell de Lleida tenia una factura moderna, sobretot vist des de sota tota la ferramenta amb què es bastí, i va donar a la ciutat el seu primer aire modern. Després de cent anys, ja ens hem descomptat del nombre de ponts i passarel·les, prova inequívoca que la vida lleidatana ja no és patrimoni de la marge dreta, com ho va ser durant segles i segles.

1911. El flamant pont en una foto de l'època 
(revista LÉRIDA).
1911. El flamant pont en una foto de l'època. 
Al darrere encara s'aprecien els pilans (mot lleidatà per pilars) del pont medieval.
1911. Detall de la construcció del nou pont de Lleida.
1911. Projecte del pont nou de Lleida.
1911. Detall de les obres de construcció del nou pont de Lleida.
1911. El flamant pont en una foto de l'època.
1911. Inauguració del nou pont de la ciutat de Lleida. 
Foto de la ressenya que en féu la revista «Nuevo Mundo», amb el pont medieval encara visible al darrere.
Anys 1911 en endavant.
Aquesta n'era la vista des de dalt del campanar.

[71] La riuada de 1907


[22] Lo pont vell