1951. Llibreria Guimet, Lleida.
Revista «Ciudad», vol. III, quadern VII (FPIEI).
Anunci de la llibreria a la premsa de l'època. La llibreria i impremta fou fundada per Pau Guimet i Prats (1906—1988). Havia començat a aprendre l'ofici als 12 anys, a la impremta Sol, més tard també a Balaguer. Fins que al 1928, amb 22 anys, obrí a Blondel 28 les Arts Gràfiques Ilerda, que aquell setembre ja editava la revista Vida Lleidatana. Com que la guerra es decantà del costat dels dolents, el negoci d'impressor li fou tancat i barrat, per català. «Però malgrat tot, en surten publicades obres de Lladonosa, Tarragó... L'any 1947 recupera la impremta i es trasllada a plaça Paeria, núm. 6, ampliant el negoci a llibreria i objectes de regal. L'any 1950 ven llibres prohibits editats a París per Proa. La llibreria s'especialitzà en llibre català. L'any 1976 el seu fill trasllada la impremta i la seva dona Maria Perenya continua la llibreria ajudada per Sebastià Gràcia perquè ell fa alls que està malalt. Malauradament, l'any 1993 la llibreria va tancar» (El blog del Senyor i)». En Sebastià Gràcia (1927—2011), que era qui portava la veu cantant a la llibreria que servidor va conèixer als anys 80, fou un gran dinamitzador cultural de la ciutat i destacat sardanista.
M'ha fet gran il·lusió haver topat amb aquesta imatge perquè realment la botiga sempre mantingué la mateixa estètica, a l'ombra dels Porxos de Dalt. A diferència d'altres llibreries lleidatanes, com la Dilagro de l'Av. Catalunya, molt petiteta, o la Deisa de l'Av. Madrid, sempre sobreeixint d'estudiants fent-hi cua, tenia una atmosfera diferent, atemporal, a on podies anar triant i remenant sense atrafegaments. Allà hi vaig trobar el meu primer mapa dels Països Catalans, l'històric mapa comarcal d'en Ballester de 1971. Això devia ser cap allà a començaments dels 80, quan servidor feia 3r de BUP, i ja s'havia decantat cap a les lletres pures.
2015. «Pau Guimet. El compromís amb la cultura»,
de Meritxell Guimet i Perenya, Pagès Ed.
La biografia d'un home de cultura i patriota, escrita per la seua filla i pròleg de Josep Vallverdú. Va compartir sanatori, actituds i emocions amb Màrius Torres des de la llunyania de Lleida.
Per conèixer què se n'ha fet del local de la llibreria i impremta (que ja fou traslladada anys abans del tancament), per veure'n el sorprenent i enamoradís desenllaç, feu clic en aquesta altra entrada La impremta (del Blog del Senyor i, un imprescindible dels blogs lleidatans). Mireu-ho, de debò que no us en penedireu!
«1938 - 2009. Crònica del Comerç de Lleida a través de 'la Mañana'»
d'Antoni Jové Montanyola.
Al canviar el rètol a la llengua del país, se'n canviaren també els reclams, que passaren a ser: Papereria, Llibreria, Regals. La impremta ja no era el centre del negoci. Però el famós neó Guimet original hi continuava dempeus. Com el seu mestratge cívic i cultural. Potser li podríem dedicar un carrer, a Lleida, per recordar com la nostra lluita per la llibertat no és només cosa de grans personalitats intel·lectuals o polítiques, sinó que és també fruit de vides com la de Pau Guimet, «d'origen humil i autodidacta, és representativa d'una generació que va ser capaç de sobrevolar els límits d'un ofici i d'una educació minsa i que, amb molt de treball, amb coherència i amb passió, va tirar endavant projectes culturals diversos per fer de Lleida una ciutat més culta i més moderna en el primer terç del segle i en l'etapa fosca de la llarga postguerra».
