1954. Lo primer hospital (Arnau de Vilanova) lleidatà.
«Labor», de 20 de gener (FPIEI).
La façana principal de l'hospital, llavors a les acaballes de la construcció.
1954. Lo primer hospital (Arnau de Vilanova) lleidatà.
«Labor», de 20 de gener (FPIEI).
La façana principal era la que donava als jardins, encarada a Alpicat, per entendre'ns. Diguem que l'edifici original donava el cul a la ciutat.
.jpg)
.jpg)
1954. Lo primer hospital (Arnau de Vilanova) lleidatà.
«Labor», de 20 de gener (FPIEI).
Probablement fou l'edifici més gran construït mai a Lleida des de l'aixecament dels hospitals de Santa Maria, el medieval i el d'abans de la guerra. L'article en detalla les dades i característiques. Després de la guerra, a la ciutat hi havia diverses clíniques i feia encara no deu anys que s'havia construït la clínica Montserrat al carrer Canonge Gonzàlez, i encara ressonava la inauguració feia un parell d'anyets ben just de l'ambulatori de Prat de la Riba (llavors carrer amb nom de general espanyol revoltat contra la República). Els dirigents del règim, dictatorial, treien pit per les millores i inversions. Els anà a favor el vent de la història occidental que empenyé la (lenta) creació de l'Estat del Benestar europeu. Lleida tindria hospital amb «ascensores que suben la comida a las distintas plantas manteniendo la temperatura ambiental de la cocina», i també la nova sala de maternitat, «con sus cunitas individuales transparentes y separadas de la habitación de las madres». Com a detalls propis d'aquella epidèmia de nacionalcatolicismo encara persisent, «zona de clausura con residencia capaz para diez religiosas», o bé «separación [de camas] para hombres y mujeres».
Crec que s'acabà inaugurant l'any 1956 amb el nom de Residencia Sanitaria i cognom d'algun generalot feixistoide que no paga la pena de recordar. Al 1981 passà a propietat del nostre govern i des de llavors porta el nom del famós metge, potser valencià, Arnau de Vilanova, el qual fou ambaixador del rei Jaume II el Just davant el monarca francès per negociar l'estatut de la Vall d'Aran, que acabaria amb Era Querimònia del 1313, un parell d'anys després de la mort del metge de camí a la cort papal d'Avinyó.
1954. Lo primer hospital (Arnau de Vilanova) lleidatà.
«Labor», de 20 de gener (FPIEI).
Les fotos de Gómez Vidal intenten reflectir el magne edifici sanitari. Aquesta és la façana posterior, davant de la qual s'hi faria l'Arnau nou, que és el que veiem actualment (diria que cap a finals dels anys 80).
Per a més detall i alguna altra imatge sobre la construcció de l'hospital, veg.
