.jpg)
Anys 1950 ca. Anglesola, l'Urgell.
Col·lecció Cuyàs (MdC).
Vista del campanar, amb els carrers encara per asfaltar.
1908. Anglesola, l'Urgell.
«Anuario Riera» (BDH).
El resum de les dades de la vila, amb el nom dels representants del «estamento oficial» i dels diferents oficis que hi havia. Ja hi havia llum al 1908, i un parell de molins, d'oli i de farina. un parell de forns per coure el pa, i un parell de cafès, que no hi podien pas faltar. Bàsicament, llavors, als pobles, hi havia de tot. De tot el que calia per viure, bàsicament tot quilòmetre zero! Servei de carruatges (de cavalls, s'entén) a Balaguer, a Castellserà i a Tàrrega, tots cada dia, a la capital targarina dos vegades. Se n'indica el preu i tot.
Anglesola, l'Urgell.
«Onomasticon Cataloniae», Joan Coromines.
L'explicació tècnica del nostre savi etimòleg de l'origen del topònim,
del llatí ECLESIOLA>l'esglesieta.
1897. Anglesola, l'Urgell.
«Anuario Riera» (BDH).
El mestre Antoni Pàmies fou l'informador de les dades del poble a l'editor de l'anuari. Em crida l'atenció els tres magatzems de sal. Encara hi havia un boter, o sia, que feia botes de vi, i tres mecànics... de carros, és clar.
.jpg)
Anys 1950 ca. Anglesola, l'Urgell.
Col·lecció Cuyàs (MdC).
Vista de la plaça de l'Església i de la façana.
.jpg)
.jpg)
Anys 1950 ca. Anglesola, l'Urgell.
Col·lecció Cuyàs (MdC).
En tartana vora el canal d'Urgell. La banqueta plantada amb doble fila de plataners, que feien bona ombra als canalistes que l'havien de resseguir cada dia per controlar-ne l'estat, evitar les fuites... i les pales obertes quan no tocava.
1891. Anglesola, l'Urgell.
«Lo Catalanista», núm. 198, de 3 de maig (ARCA).
Previsió d'arribada del telègraf a la població, car la línia anava seguint la fèrria.
1892. Anglesola, l'Urgell.
«La Campana de Gràcia», núm. 1197, de 30 d'abril (ARCA).
Assassinat en Dijous Sant i plena missa un dels mossens que oficiaven, mort a cop de tret i de matxetades. Lo rector va salvar-se'n perquè s'acotxà, però el tret matà una dona que era al darrere. Sembla que el mòbil fou una qüestió familiar: el capellà havia sigut nomenat marmessor de l'herència i s'havia fet inscriure les finques a nom seu, cosa que el fill, arribat al poble, es va cobrar.
Dos refranys certificaven el cas: per a l'un, la cobdícia forada el sac; per a l'altre: qui perd lo seu, perd lo seny.
1904. Anglesola, l'Urgell.
«La Comarca de Vendrell», núm. 9, de 26 de novembre (ARCA).
Avís contra l'«Abono Indiano», molt nociu per al bestiar. L'adob no era per als anglesolins, sinó per als Girona del Castell del Remei.
1909. Anglesola, l'Urgell.
«La Academia Calasancia», de 20 de novembre (ARCA).
Sembla que hi hagué un metge amb grans habilitats per guarir durícies i callositats.
1910. Anglesola, l'Urgell.
«La Campana de Gràcia», núm. 2168, de 26 de novembre (ARCA).
El setmanari satíric, republicà i anticlerical (totes tres coses m'encanten, oi?) airejava una discrepància entre el mossèn del poble, que volia canviar l'horari de l'escola per un novenari, i el mestre, que molt astutament va posar la decisió en mans dels alumnes. La decisió fou contrària als interessos clericals, amb llibertat de tria: «que qui volgués anar a sentir el sermó, que hi anés». Tota una lliçó, sí senyor!
1912. Anglesola, l'Urgell.
«La Cataluña, revista semanal», núm. 225, de 27 de gener (ARCA).
La creació d'una oficina d'una oficina de crèdit agrícola de la Caixa de Pensions certifica la bonança econòmica de l'Anglesola de començament de segle XX.
Anys 1950 ca. Anglesola, l'Urgell.
Col·lecció Cuyàs (MdC).
L'antiga casa Peguera o del Marquès de Sentmenat.
%20(1).jpg)
Anys 1950 ca. Anglesola, l'Urgell.
Col·lecció Cuyàs (MdC).
Contrallum des de sota dels porxos, amb la dona que ve amb la lletera de comprar la llet a la vaqueria.
.jpg)
