2012. Mapa dels orígens i expansió de la família lingüística de l'indoeuropeu,
«Mapping the Origins and Expansion of the Indo-European Language Family»,
dins Revista «Science», 24 d'agost (enllaç).
Una esplèndida i espectacular animació cronològica de la difusió de l'indoeuropeu cap a Europa, a on es dividí en diferents famílies lingüístiques, entre les quals la itàlica, romànica o llatina, que és la nostra. L'indoeuropeu, doncs, fora la nostra ancestral llengua comuna, estesa des de les planes de l'Anatòlia vers est (d'on l'arrel indo-) i oest (-europeu) des de l'època del Neolític en avall. Se suposa que l'expansió anà de bracet amb la propagació de la revolució agrocultural. Actualment, hi ha més de 400 llengües al món que tenen aquest origen lingüístic comú, a banda que, amb la colonització anglesa, francesa, espanyola i portuguesa de l'Edat Moderna, algunes d'aquestes llengües europees s'expandiren a bona part dels continents del món.
La curiositat d'aquest estudi és que no fou liderat per cap lingüista, ans per un biòleg, Quentin Atkinson, des de la Universitat d'Auckland a Nova Zelanda. S'hi varen fer servir mètodes computacionals agafats dels patrons que els viròlegs i genetistes fan servir per traçar l'estesa o disseminació de virus i epidèmies, però en direcció inversa: agafant tota una sèrie de paraules comunes i bàsiques en més de cent d'aquestes modernes llengües indoeuropees, se'n van reconstruir les paternitats i filiacions d'arbres lingüístics, de la mateixa manera que els especialistes comparen les diferents soques virals, per arribar a determinar l'arrel proto(indo)europea comuna d'aquestes llengües.
La conclusió de l'estudi va assenyalar l'Anatòlia com el punt original d'aquesta epidèmia lingüística. Fet que, fins ara, no era o no és acceptat per tots els especialistes en la matèria, alguns dels quals situarien el naixement i desenvolupament dels ancestres indoeuropeus cap a les terres de l'Àsia central. Sigui com sigui, cal traure's el barret davant aquests estudis multidisciplinaris per arribar a discernir alguna cosa d'un temps tan allunyat com el Neolític amb cap, zero testimonis documentals. Només a partir de la semblança última i essencial d'una colla de llengües, cosa que ja fou anotada i explicada, sense ordinadors ni patrons computacionals, pels grans lingüístics romàntics del segle XIX per mitjà del mètode comparatiu, que també és a la base (per lèxic o per fonologia) de tots els treballs posterirs sobre aquest tema.
Aquells esforços dinovescos van quallar en l'anomenada Faula de l'ovella i els cavalls, també dita Faula d'Schleicher, «un text artificial compost en l'idioma reconstruït Protoindoeuropeu (PEU), publicat per August Schleicher l'any 1868. Schleicher va ser el primer acadèmic que va compondre un text en PEU. La faula es titula Avis akvāsas ca ('l'ovella i els cavalls'). Posteriorment, diversos erudits van publicar versions revisades de la faula de Schleicher, ja que la idea de com sonaria el PEU va canviar amb el temps. La faula pot servir com una il·lustració dels canvis significatius que el llenguatge reconstruït ha experimentat en els últims 140 anys d'esforços acadèmics: el 1939 Helmut Arntz va publicar la primera revisió de la faula de Schleicher, feta per Hermann Hirt. El 1979 Winfred Lehmann i Ladislav Zgusta van fer-ne una segona revisió. El 1997, a l'Enciclopèdia de cultura indoeuropea (1997: 501) en va aparèixer una altra revisió de Douglas Q. Adams. El 2007, Frederik Kortlandt va publicar-ne una altra versió a la seva pàgina web». Llegiu-la a la viquipèdia.
Els gèneres a les llengües indoeuropees d'Europa.
(Anzhal der Geschlechter, enllaç).
A cop d'ull, pareix que a mesura que ens allunyàrem en espai i temps dels orígens indoeuropeus asiàtics, els gèneres de les llengües que n'evolucionaren anaven pendent complexitat en la flexió nominal. Les llengües romàniques (tret del romanès), ja perderen el neutre per sempre i restaren només amb dos gèneres gramaticals (masculí i femení). En el cas de l'anglès, a l'extrem occidental de la gran família protoindoeuropea, la supressió en fou total: només un únic gènere gramatical, cosa que és cal dir que és especialment pràctica al segle XXI enmig d'aquesta explosió de les identitats de gènere que vivim entre les noves generacions. O sia, que l'anglès ja disposa del recurs que ara també nosaltres volem copiar amb el controvertit totis en el camí cap a un llenguatge inclusiu (només pretesament, segons alguns):
Tots, totes o 'totis'? (enllaç)El ‘totis’: una barrera contra la inclusió (enllaç)Tots, totes, totis? (enllaç)
.jpg)
.jpg)
Les denominacions del Nadal a les llengües europees.
Christmass in European languages (reddit.com).
Bon Nadal, amics!
