1929. Lo Port de la Bonaigua,
«Àlbum Meravella, II, Llibre de les belleses naturals i artístiques de Catalunya».
Bella imatge de les ziga-zagues del port. S'hi aprecien els característics pedrissos de l'època que feien de tanques. Llavors, sense màquines llevaneus, el port restava tancat durant tota l'època hivernal.
1929. Lo Port de la Bonaigua,
«Àlbum Meravella, II, Llibre de les belleses naturals i artístiques de Catalunya».
Descripció de la pujada al port des d'Esterri. Les vistes naturals són imponents. La cua de cavall de Gerber, de 120 m. atrau l'atenció del viatger, poc abans de l'arribada al Santuari d'Ares. «L'aigua és freda com gel... A banda i banda, reposadament, grans ramades de cavalls i bous van fent el seu fet, per entre els extensos aglevats. L'aire es va fent fi i tallant. Ja sentiu que podeu respirar més fort i us sembla que gairebé toqueu el cel».
1929. Lo Port de la Bonaigua,
«Àlbum Meravella, II, Llibre de les belleses naturals i artístiques de Catalunya».
L'ermita de la Mare de Déu de les Ares, tal com era a començos del segle XX.
1900 ca. Ermita de la Mare de Déu de les Ares, la Bonaigua.
Foto: Juli Soler i Santaló (enllaç).
L'antiga ermita d'arrels medievals, encara sense els edificis de refugi de l'altre costat del camí.
1929. Lo Port de la Bonaigua,
«Àlbum Meravella, II, Llibre de les belleses naturals i artístiques de Catalunya».
La creu del port al pedró que marcava la divisòria del Pallars amb l'Aran, potser abans del fantasmagòric edifici del Cap del Port, que s'aixecà l'any 1924 per la Societat Productora de Fuerza Motrices, per a alberg de treballadors i materials de manteniment de la línia d'alta tensió que anava de Cledes a la Pobla de Segur. Crec que ara fa de cafeteria i restaurant per als esquiadors de Baqueira que baixen per les pistes de la Bonaigua.
1929. Lo Port de la Bonaigua,
«Àlbum Meravella, II, Llibre de les belleses naturals i artístiques de Catalunya».
Molts anys, el pas de la Bonaigua no era practicable fins a l'abril o el maig. Actualment, part del món econòmic de les Valls d'Àneu en reclamen el túnel. Crec que serà un error: l'encant és aquest zig-zaguejar amunt i avall, retornar per uns instants als calmosos temps passats, ni que sigui ben assegudets als seients de les nostres modernes màquines. Quan ho substituirem per la velocitat sens fi, se'n perdrà tot l'encant. Per què caram tot ho hem de mesurar amb diners? Un altre món és possible, oi?
1929. Lo Port de la Bonaigua,
«Àlbum Meravella, II, Llibre de les belleses naturals i artístiques de Catalunya».
El camí de la Bonaigua al pas pel magne bosc de Sorpe.
1929. Lo Port de la Bonaigua,
«Àlbum Meravella, II, Llibre de les belleses naturals i artístiques de Catalunya».
Bassa del cap del port, 2072 m.
[318] Guaitant al Pirineu siscentista
