1915. Festa Major de Lleida.
Diari «El Pallaresa», de 17 de maig (Sol-Torres).
Capçalera del diari liberal lleidatà (en espanyol), fundat pel polític i empresari Josep Sol i Torrents al 1895, després que quatre anys abans hagués estat escollit paer de la ciutat.
L'anunci de l'aigua embotellada de Rocafort apareix a primera plana: tres-centes mil ampolles venudes per mes a Barcelona, que no està gens malament ni que la xifra fos engrossida amb finalitats propagandístiques. Als laterals, les recomanacions de salut: aigua bona per al fetge, l'estómac, els ronyons i la diabetis.
1915. Festa Major de Lleida.
Diari «El Pallaresa», de 17 de maig (Sol-Torres).
Resum d'alguns dels actes culturals i festius de la festa major de maig d'aquell any a pàgina sencera. De l'any de la nevada.
A la Plaça de la Llibertat, de meravellós nom que caldria recuperar (plaça de Sant Francesc), hi hagué concert ofert per la banda militar (espanyola) d'un dels regiments aquarterats a la Seu Vella, encara, en aquells temps. Però el concert esperat fou el de la Simfònica barcelonina, dirigida des de feia un any pel director musical Lamotte de Grignon. L'èxit n'estava assegurat: «con decir que nuestro Teatro Municipal [als Camps Elisis] rebosaba seriedada, elegancia, hermosura y distinción está dicho todo». Home, és clar que sí, fixeu-vos que de públic no hi havia qualsevol: «allí se dió cita lo más selecto de la sociedad leridana y a fe que no salió defraudada». Els qui no necessitaven padrins, vaja.
A banda de música, també toros a Lleida, «con poca entrada» i sempre a les quatre en punt, si l'autoridad gobernativa ho permetia. Probablement a la plaça de Cappont. S'hi fa la ressenya detallada de cadascuna 'suerte', em sembla que es diu així, dels quatre toros, dos per 'matador'. El 'parte facultativo' assenyalà una ferida a la mà en un dels ajudants durant la lídia del darrer animal.
1915. Festa Major de Lleida.
Diari «El Pallaresa», de 17 de maig (Sol-Torres).
Al dia 16, fou el torn del futbol al camp de futbol de l'esplanada de Gardeny. El partit fou disputat per l'Associació FC Lleida i el Deportivo FC de Reus amb la copa de la festa major en joc. La ressenya és detalladeta. La primera part, els locals la juguen a favor del vent. Però el primer goal el fan els reusencs amb un bon shoot i espifiada del porter lleidatà Perenya. Només a la segona part, poden empatar. El Reus es torna a avançar, i falla un penalty i tot. Conclou la crònica: «un soberbio partido», però «el portero Perenya, con mucho miedo y suerte».
Finalment, s'hi consigna la retreta de final de festa major, a les 9 de la nit. Des del passeig de Boters, surten en comitiva els heralds, els gegants, lo marraco, grups de fanalets de colors, els músics de la Banda Municipal i de les militars, «y una elegante y artística carroza alegórica, obra del estudioso y aventajado pintor leridano, Sr. Montseny». Enfilà per Sant Antoni i tota la ciutat amunt: carrer Major, places de la Paeria i Sant Joan, carrer Estereria i Carme, i retorn per Ferran i Cabrinety fins al pont, carretera de Barcelona, Camps Elisis i final a la placeta del Teatre Municipal. Sembla que hi hagué molta concurrència als carrers, amb alguns incidents imprevistos en arribant al parc: l'alçada de la carrossa tombà el cable elèctric de la il·luminació que s'hi havia posat allà als Camps. La comitiva es dissolgué cap a les 11, després de dos hores de cercavila. Llavors fou el torn dels focs artificials, emplaçats a la meseta de davant la Seu Vella, «al exterior de la muralla del Castillo principal». Això els feia elevar encara més, i més visibles des de bona part de la ciutat i de la plana lleidatana.
Hi hagué durant tota la festa major, exposició de fotografies del retratista Samuel Farran, que tenia estudi a la mateixa plaça Paeria.
Anys 1910-20. Samuel Farran, fotògraf, Lleida.
1920. Festa Major, Lleida.
Cartell en llengua catalana, que s'usà a partir de l'arribada de la Joventut Republicana al govern de la Paeria, amb Humbert Torres com a Paer en Cap. Probablement, aquells cartells entre 1917-21 foren els primers en la llengua dels lleidatans als cartells de la festa major.
1932. Festa Major, Lleida.
Un parell de les carrosses de la batalla de les flors, que s'havia afermat com un acte principal de la festa durant la dècada dels anys 20.
1915. Festa Major de Lleida.
Diari «El Pallaresa», de 17 de maig (Sol-Torres).
El sabó de moda a la ciutat.
1915. Festa Major de Lleida.
Diari «El Pallaresa», de 17 de maig (Sol-Torres).
Diversos anuncis de l'època: de la farmàcia i ortopèdia Pons, de les màquines de cosir, del lleixiu Conejo, i de les sortides anunciades de vapor transatlàtics, de trista memòria: s'encarregaren de portar alguns milers de lleidatans, sobretot pallaresos, a l'exili econòmic al nou continent.
