 |
| Segle XV. Medieval Food Truck. Per sorprenent que sembli, tals artefactes de cocció mòbils ja existien en els reculats segles medievals, com els vells còdexs europeus ens han deixat il·luminat. A tracció manual, una senzilla carreta desplaçava un d'aquells forns rodons de llenya, de maons refractaris, que ara són tan celebrats a les pizzeries. La llenya, se suposa que ja la trobaven pel camí o l'anaven a replegar als afores de la ciutat. Pans, pastissos i pretzels podien, doncs, arribar a tots els mercats de la contrada, com si diguéssim dilluns a Tàrrega, dimarts a Bellpuig, dimecres a Mollerussa... No tan estrany ni diferent, doncs, de la vida ambulant del firaire actual. |
 |
| 2020. Brussels. Food Truck. Una furgoneta de venda de gofres (gaufres) a l'Atomium brusselenc. Aquests darrers anys han proliferat per totes les fires i mercats, i per tots cantons turístics, aquests negocis ambulants. La idea és aprofitar velles caravanes o furgones per habilitar-les per a la cocció i venda de tapes, (entre)pans i pastissos, begudes o altres delicatessen, per tal de desplaçar-se allò a on hi ha la demanda acumulada de clientela. |
 |
| Segle XV. Medieval Food Trucks. Aquestes imatges són agafades de Pinterest, a on no hi ha gaires més indicacions de sa procedència. Il·lustren ben bé aquest sistema de forns portables o portàtils, que diríem ara, o mòbils. Prova que, en la nostra societat de base capitalista, ja des dels orígens, la sort és de qui se les empesca. Darrerament, amb la tendència al consum natural i de proximitat, en algunes fires s'hi pot trobar producció de pa. |
 |
| 2020. Brussels. Food Truck. Algunes food truck han esdevingut indissociables del lloc, i hi han acabat plantant arrels. |
