 |
| 1934. El Pas de Collegats, La Pobla de Segur (el Pallars). «La Humanitat», núm. 775, 8 de maig (ARCA). Fotografia des de mitja muntanya de la carretera al pas per l'estret de Collegats, amb les braves aigües de la Pallaresa a tocar. S'hi distingeixen aquells antics pedrissos rectangulars de pedra que, antigament, feien de tanques al lateral de la carretera, de la qual no en podem apreciar l'estat per la poca qualitat de la imatge. Així, a cop d'ull, m'arriscaria a dir que es tracta de l'argenteria: «...saltironant entre el rocam, brollen les aigües de les altives roques, constituint, en glaçar-se a l'hivern, i adornat amb delicades estalactites les dretes parets de Collegats, un meravellós espectacle, al qual la fantasia popular ha donat l'expressiu nom de l'Argenteria». |
 |
| 1934. La Pobla de Segur (el Pallars). «La Humanitat», núm. 775, 8 de maig (ARCA). Escriu l'articulista sobre la vitalitat de la Pobla, «la més important de la comarca Pallaresa» després de Tremp, i encara «guanyant-la en activitat industrial, ja que degut a la seva immillorable situació, el seu comerç gaudeix d'un desenvolupament extraordinari, ço que es palesa en els seus bells establiments i en la concurrència que omple d'animació els seus mercats i les seves fires». L'excés de possessius respon a un estil periodístic al qual li costava desempallegar-se dels models castellanitzants. Però, què us en diré?, després de tants decennis, el domini del geni de la llengua de part del món de la premsa no és que hagi millorat gaire, si no empitjorat prou. Continuem amb la descripció de la vila pallaresa, amb «molins d'oli i de farina, fàbriques de xacolata, de filats de llana, d'aiguardents i licors, de cera, de gasoses, d'embotits i una serradora mecànica», sempre sota l'ombra de la gran indústria local: la producció de força elèctrica. Tot aquell potencial d'energia, és clar, «surt directament cap a Barcelona en doble línia de transmissió». El gran espoli del Pirineu, encara no reparat ja més de cent anys després. No el veurem reparat fins que tornin a les institucions de la terra, municipals o republicanes, les concessions dels salts i el benefici que generen. Tampoc no s'oblida del negoci de la fusta, baixada en rais llavors encara per la Noguera cap al pla. Peneta que no hi hagi fotografia d'algun dels carrers de la vila per il·lustrar l'article. |
 |
| 1934. La Pobla de Segur (el Pallars). «La Humanitat», núm. 775, 8 de maig (ARCA). Els botiguers i professionals que s'anunciaven al costat de l'article: el notari, una carnisseria, la farmàcia i laboratori, una casa de material elèctric i aparells de ràdio... i la fàbrica d'espardenyes, ep, amb sola de goma i tot! |
 |
| 1934. La Pobla de Segur (el Pallars). «La Humanitat», núm. 775, 8 de maig (ARCA). Més botigues i tallers: de fusteria, la fàbrica de pastes alimentoses i forn de pa, un parell de cafès, l'un dels quals amb un característic nom de l'època, «Cafè Bar Mundial», i una casa de cereals i adobs, que a més feia de corredoria d'assegurances de la «Caixa de Previsió i Socors» i de la «Catalana d'incendis». |
 |
| 1934. La Pobla de Segur (el Pallars). «La Humanitat», núm. 775, 8 de maig (ARCA).No hi faltava un «Bar Sport», la fàbrica de licors de F.Solduga que feia funcions de banca, garatge i taller de reparacions d'automòbils. No en va, la vila era punt de pas imprescindible cap al Pirineu. |
