 |
| 1935. «El Mahabharata, L'epopeia dels Baratas», adaptació de Cèsar August Jordana. «Col·lecció Popular Barcino», núm. 112. La força i vitalitat d'una cultura també es reflecteixen en la qualitat de ses traduccions literàries. La nostra cultura nacional d'ara fa cent anys, en plena expansió noucentista, va donar-ne moltes i elevades mostres, des de l'Odissea de Carles Riba (1919) a «L'Ingenu» voltairià de Cèsar August Jordana (1927). Aquest darrer fou també qui encetà la breu traducció, i única encara ara (1935), del Mahabharata hindú, un dels dos grans i llargs poemes èpics de l'antiga literatura en sànscrit, elaborat entre el segle X i segle V aC. En traduí els tres primers llibres, a partir de les traduccions ja existents en altres llengües europees. Encara ens en falta, gairebé cent anys després, la traducció completa. Potser podrem celebrar-ho quan faci un segle del primer intent d'en Jordana? |
 |
| 1935. «Mahabharata». «L'Esplai», núm. 178, 28 d'abril (ARCA). Escena del gran combat del Mahabharata. |
 |
| 1935. «Mahabharata». «L'Esplai», núm. 178, 28 d'abril (ARCA). «El Mahabharata és almenys vuit vegades més extens que la Ilíada i l'Odissea juntes. Pot tenir-se, doncs, com el poema més extens del món. Així com la Ilíada tracta de les lluites lliurades entorn de Troia, el Mahabharata tracta de les lluites prehistòriques entre dues cases principesques emparentades del Nord de l'Índia, mentre que l'altre gran poema indi, el Ramaiana, recorda més l'Odissea, per tal com descriu les peripècies del rei Rama». La matèria argumental principal del poema se centra en «la lluita lliurada entre els cosins: per una banda, els cent fills de Dhritarashtra, i de l'altra els cinc de Pandu». Aquests són «les figures principals, puix que es tracta de descriure les persecucions de què foren objecte per part de llur cosí Duryodhana i els seus germans. Els cinc germans són anomenats generalment els Pandava, en contraposició amb llurs cosins, coneguts com els Kauravas». |
 |
| 1935. «Mahabharata». «L'Esplai», núm. 178, 28 d'abril (ARCA). L'article fa un complet resum argumental de l'enrevessada i complexa trama que configura la principal història d'aquesta epopeia, el Mahabharata. |
 |
| 1935. «Mahabharata». «L'Esplai», núm. 178, 28 d'abril (ARCA). L'article s'acompanya d'il·lustracions originals hindús, que dibuixen diverses escenes del poema èpic. |
 |
| 1935. «Mahabharata». «L'Esplai», núm. 178, 28 d'abril (ARCA). Escena de la Cort del rei Drupada, on Arjuna venç. |
 |
| 1935. «Mahabharata». «L'Esplai», núm. 178, 28 d'abril (ARCA). Escenes del gran sacrifici del cavall en honor dels caiguts en la batalla del Mahabharata. |
 | ||
| 1935. «Mahabharata». «L'Esplai», núm. 178, 28 d'abril (ARCA). Els cinc fills de Pandu. Una bona exposició de l'obra i son context a la viquipèdia. Abans d'en Jordana en aquells ans 1930, hi havia hagut traducció d'alguns altres fragments a Lo Gai Saber, cap als anys 1878-80.
|
 |
| 1932. «El Ramaiana», adaptació de C.A. Jordana. «Col·lecció Popular Barcino», núm. 82. Jordana ja s'havia atrevit amb un tast d'aquesta altra epopeia que constitueix el text sagrat de l'hinduisme. |
