 |
| Segle XVIII. L'almadrava de l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). «Diccionario histórico de las artes de la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina», Antonio Sañez Reguart (1791-1795) (BDH). Plànol de la costa tarragonina des del Cap de Salou fins al Coll de Balaguer. L'almadrava apareix calada al nord del coll, davant per davant de l'Hospitalet de l'Infant i d'una grandària que arriba gairebé fins davant de Cambrils. En canvi, en l'explicació de l'almadrava de l'Hospitalet que fa l'autor, en situa la concessió del Coll cap al sud. |
 |
| Segle XVIII. L'almadrava de l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). «Diccionario histórico de las artes de la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina», Antonio Sañez Reguart (1791-1795) (BDH). El plànol ens permet de veure, de manera prou acurada, la costa de l'Hospitalet a final del segle XVIII. La fortificació militar (A) presideix el Coll de Balaguer, autèntica frontera durant segles cap a les terres de l'Ebre, fins al punt que es constituí en frontera lingüística dels dos grans dialectes. Al peu de la serra, la platja del Torn, avui tan preuada llavors tan desèrtica, lluïa una ferma torre de vigilància (B), de la qual avui en sobreviuen unes quantes pedres al petit illot característic que tanca la platja pel costat sud. Ara mateix, desconec la data d'abandó de ses tasques pròpies de l'antic hospital que dona nom a l'Hospitalet. Però el fet que existís durant el segle XVIII una fonda (K) al peu de la banda septentrional del coll, suggereix que potser l'antic edifici havia perdut la capacitat d'hostatjar els viatgers. Fora plausible creure que la Guerra dels Segadors li hagués passat dura factura destructiva durant la campanya que les tropes castellanes feren pels rodals just al moment de la batalla de Cambrils (1640) que acabà amb el genocidi amb traïdoria de prop de set-cents compatriotes catalans en sortir de la vila fortificada en haver-se rendit. Podem deduir que l'hostal o posada fos a tocar del camí, és clar, i que se situés just a l'acabament del pla, abans de la pujada, probablement no gaire lluny del Mas de Cala d'Oques. El càmping que aquests darrers decennis hi acull campistes i caravanistes, n'és el continuador de la tradició d'acollida de forasters i viatgers, ara turística vacacional, sempre amb el permís del vent. |
 |
| Segle XVIII. L'almadrava de l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). «Diccionario histórico de las artes de la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina», Antonio Sañez Reguart (1791-1795) (BDH). Una interessantíssima disquisició etimològica de l'autor sobre l'origen del mot. Sorprenentment, apunta una etimologia romànica més enllà de la simple adscripció als orígens aràbics que se sostenia fins aquell moment. Després d'ell, cap altre estudiós ha concedit crèdit a la filiació proposada. Es basa en un erudit anterior, Benedictino Sarmiento, de mitjan segle il·lustrat, els arguments del qual copia en les notes a peu de pàgina. Primer que res, carrega contra la simplicitat de considerar totes les veus que comencin per al- com a aràbiques, atès que no sempre es compleix la norma. Exposa que els mots del seu idioma espanyol, almadraque i almadrava provenen del llatí MATTA, amb significat de mata, com a mata d'herba. D'aquest ètim provenen, segons l'erudit, el francès materàs, matelàs (cat. matalàs), antigament omplerts d'herbes i palla, i, com diu, l'almadraque del castellà (coixí o matalàs). |
 |
Segle XVIII. L'almadrava de l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).
«Diccionario histórico de las artes de la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina»,
L'autor sosté que el primitiu almadrava designava el teixit o xarxa d'espart que es feia servir a la pesquera. «Y como los atunes han sido famosos peces, quedó Madraba o Almadraba para significar las redes para los atunes». Haurien sigut, doncs, els moros, entès el mot com a parlants de l'àrab, els qui haurien afegit el prefix al- al mot agafat d'alguna llengua romànica.Antonio Sañez Reguart (1791-1795) (BDH). El pas del llat. MATTA al primitiu madrava (fr. madraque o madrague) queda només registrat pel significat, però no pas per la forma del mot. La teoria només en demostra la similitud, però no ben bé la filiació formal directa, atès que no s'hi explica en cap moment l'aparició de la -r. |
 |
| Joan Coromines, DECLC, almadrava. El nostre savi etimòleg, en canvi, sí que remet almadrava, doc. al segle XIV al Diccionari de Rims de Jacme Marc com a almadraga, a una arrel aràbiga amb presència de la -r. Descriu també el procediment de pesca, a partir de la ressenya feta pel seu pare amb motiu d'una visita a l'almadrava de Roses al 1898, que identifica com l'almadrava de cala Montjoi. |
 |
| Joan Coromines, DECLC, almadrava. Però curiosament, Coromines cita un ús del mot madrava a tota la costa central del país, del Camp de Tarragona a les castellonenques, «per designar el matissar espès i quasi impenetrable que creix en aquells vessants». Això torna a obrir una escletxa interpretativa, que torna a acostar el mot a les tesis d'aquell erudit del segle XVIII, que en defensava l'origen romànic. Llàstima que el nostre etimòleg no en seguís la pista i despatxés el tema sense cap més aprofundiment. |
 |
| Joan Coromines, DECLC, tonaira. Des d'antic i més freqüentment que almadrava, es feia servir el mot tonaira, de formació mossàrab segons els nostre savi de la llengua, mot «tant o més antic que a Sicília [documentat allà al segle XII], provinent de les almadraves de les costes tortosines, valencianes i balears, on les almadraves abunden més que enlloc i des de ben antic». La documentació a la Crònica de Muntaner, de començament de segle XIII, fa creure que l'ús de tonaira venia ja d'antic. |
 |
| Segle XVIII. L'almadrava de l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). «Diccionario histórico de las artes de la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina», Antonio Sañez Reguart (1791-1795) (BDH). Segons el text, entre l'Hospitalet i el Coll de Balaguer, ben bé enmig de la platja de l'Arenal hi hauria hagut el salador (C) de la colònia pesquera. Però atès que, com ja hem dit anteriorment, la concessió de l'almadrava s'estenia des del Coll cap al sud i no cap al nord com el mapa mostra contravenint la pròpia lletra de l'autor, és plausible creure que es tracta d'un emplaçament figurat. La presència de la colònia pesquera a la platja de l'Almadrava, fa pensar que el salador i algunes barraques ja hi existiren allà, i no pas a les platges de l'Hospitalet. |
 |
| Segle XVIII. L'almadrava de l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). «Diccionario histórico de las artes de la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina», Antonio Sañez Reguart (1791-1795) (BDH). La mola de l'antic Hospital (D) a la dreta de la riera de Llastres. Encara no s'hi veuen cases adossades. La costa és avui ocupada pel port esportiu i una passarel·la de fusta travessa la riera per connectar amb Miami Platja i la platja del Cristall. Poc més de dos-cents anys i els canvis tot ho han trasbalsat, com si d'una altra dimensió en el temps es tractés. Ni tan sols gairebé un sol pi ni garrofer hi és dibuixat, tot i que no podem descartar que l'autor no els volgués o sabés com incloure'ls-hi. |
 |
| Segle XVIII. L'almadrava de l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). «Diccionario histórico de las artes de la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina», Antonio Sañez Reguart (1791-1795) (BDH). Indica el «Diccionario» que els indicis fan remuntar la tradició pesquera de l'almadrava als temps del fenicis, o sigui, fa més de dos mil anys. Se citen les monedes gaditanes d'aquells temps, que incloïen els principals productes amb què es comerciava, com raïms, espigues o tonyines. La descripció de tota l'operació de pesca és feta molt acuradament i detallada, identificant-ne diverses menes segons disposició de xarxes o maneres de moure les xarxes entre altres. També segons l'època que es parava l'almadrava. La majoria eren almadraves de pas, és a dir, de captura dels peixos en la seua migració per a fresar o pondre els ous aigües amunt de la Mediterrània. Calia deixar parades les xarxes d'espart a prop de la costa durant uns quants mesos a l'espera del pas dels peixos, ja que «en el hecho de seguir los atunes su viage, que regularmente es con bastante inmediación a tierra, encuentran para ellos aquel obstáculo insuperable». També hi havia almadraves que paraven les xarxes en el viatge de retorn. |
 |
| Segle XVIII. L'almadrava de l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). «Diccionario histórico de las artes de la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina», Antonio Sañez Reguart (1791-1795) (BDH). La torre de Miramar, segons en diu l'autor, emplaçada al nord de l'Estany Gelat, a l'actual urbanització Pins de Miramar, abans dels Masos d'en Blader, entre les puntes dels Penyals (de l'actual torre que ha quedat empetitida entre els gratacels de Miami Platja) i la punta de la Porquerola. El lloc va ser adquirit els primers anys del segle XV pel municipi de Barcelona per aixecar-hi una botiga per a emmagatzemar el blat que arribava en carros des del terme de Tivissa i que esperava ser carregat en naus cap a Barcelona. La botiga estava formada per un casal fortificat, sitges, una torre de defensa i un nucli de població petit. Al segle XVI la torre estava dotada de guàrdia permanent, però un segle després el poble era ja deshabitat i l'aigua del mar arribava fins a les cases. Al començament del segle XIX l'estructura de l'establiment barceloní es mantenia encara, i ben visibles dues de les quatre torres que havien existit, i les armes de la ciutat també ben visibles, les sitges i el forn de pa. La torre de guarda va ser volada pels anglesos el 1813. El gravat, doncs, deu d'ésser l'únic document que resta per fer-nos-en una idea aproximada de la importància de la construcció (viquipèdia). |
 |
| Segle XVIII. L'almadrava de l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). «Diccionario histórico de las artes de la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina», Antonio Sañez Reguart (1791-1795) (BDH). Detall de la vila de Cambrils (G) a la dreta de la riera d'Alforja, que avui passa pel bell mig de la població just després del port nàutic. Al començament del cap de Salou, la torre de vigilància (H) que hi havia. Diria que no es tracta pas de la Torre Vella, no tant escorada al cap, sinó d'alguna altra de les que certament hi hagué. |
 |
| Segle XVIII. L'almadrava de l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). «Diccionario histórico de las artes de la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina», Antonio Sañez Reguart (1791-1795) (BDH). El nombre d'embarcacions per a totes les tasques de la pesquera en l'almadrava era considerable. Del patró se'n deia arraix, i n'era el principal responsable. Havia de conèixer bé l'època i lloc en què calia armar l'almadrava, el règim de vents i de corrents marítims, la fondària i qualitat del sòl. Si aquest no l'encertava, «no será de admirar que los almadrabistas por defecto de ciencia del arraez en su oficio padezcan pérdidas y sufran gastos insoportables». A banda de tonyina, altres peixos eren capturats a l'almadrava, com ara reigs, bonítols, peixos espasa o també taurons, «aunque estos dos últimos procura la gente que está de guardia impedirles que entren, porque si se verifica matan muchos peces y causan daño a las redes». |
 |
| Segle XVIII. L'almadrava de l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). «Diccionario histórico de las artes de la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina», Antonio Sañez Reguart (1791-1795) (BDH). La descripció detallada i completa de les tasques i parada de l'almadrava és realment formidable. S'hi comenten també els hàbits migratoris de les tonyines, que són els que acaben marcant els temps de la pesca a l'almadrava: a la primavera, les tonyines entren des de l'Oceà fins al Pòntic o Mar Negra per tal de fresar-hi, atès que les aigües no hi són tan salades «con motivo de los caudalosos ríos que descargan en él». A la tardor, emprenen la marxa en sentit contrari. En el cas de les nostres costes, les tonyines feien estada al Golf de Lleó |
 |
| Segle XVIII. L'almadrava de l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). «Diccionario histórico de las artes de la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina», Antonio Sañez Reguart (1791-1795) (BDH). Una almadrava calada en un lloc no identificat de la costa, que serveix a l'autor per situar la disposició dels elements i les descripcions de les tasques. Al diccionari s'hi inclouen algunes altres vistes esquemàtiques d'almadraves calades. |
 |
| Segle XVIII. L'almadrava de l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). «Diccionario histórico de las artes de la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina», Antonio Sañez Reguart (1791-1795) (BDH). Breu ressenya de l'origen (encara de règim alodial feudal a les acaballes de l'Antic Règim a Europa) de l'almadrava de Roses al 1788, propietat de Josep Masdevall, metge de cambra de Sa Majestat (espanyola), «que en atención a sus méritos y servicios se dignó concederle facultad para calarla entre los cabos de Creus i Begur... con calidad de ser perpetua y hereditaria». L'almadrava de l'Hospitalet era propietat d'un militarot petit aristòcrata de l'exèrcit (espanyol), que amb data de 1789 fou honorat amb «facultad perpetua y hereditaria para calar una Almadraba en la playa despoblada de las costas de la provincia de Tortosa, que intermedia desde el Fuerte del Coll de Balaguer hasta la Torre del Cap Roig, entrada del puerto del Fangar». És a dir, des de la platja del Torn per avall, cap a les costes del desert d'Alfama de Sant Jordi, del petit nucli de pescadors recent creat de l'Ametlla i fins a l'antiga torre de defensa a l'entrada del Fangar. Per tant, coincident amb la que trobem a mitjan segle XIX a la platja de l'Almadrava, al vessant meridional del Coll de Balaguer, la qual probablement degué d'ésser continuadora de la primera. |
 |
| Segle XVIII. L'almadrava de l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). «Diccionario histórico de las artes de la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina», Antonio Sañez Reguart (1791-1795) (BDH). La il·lustració de la costa de l'Hospitalet de l'Infant mostra l'almadrava calada, amb la disposició dels vaixells (A.B.C.D.) que aguanten el cop i per aixecar-lo quan estigués ple de peix. Les lletres a.a.a. marquen la disposició de les enormes àncores on se subjectaven les xarxes. Se n'explica la distribució que en permet el tancament «quando se ve que ha entrado pesca para que no salga», i la distribució de les xarxes de cua de terra i de mar. |
«Pesca do Atum na Costa do Algarve».
Vídeo d'una almadrava de l'Algarve portuguès que mostra
l'espectacle majestuós d'aquesta tècnica de pesquera comunitària.
