1806. Plànol de Lleida.
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA).
La ciutat de Lleida dins les velles muralles a començament del segle XIX, just abans dels embats napoleònics.
1806. Plànol de Lleida.
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA).
Portada de l'edició de l'obra, d'esperit plenament neoclàssic.
1806. Plànol de Lleida.
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA).
La ciutat encara presentava l'aspecte amb què va formar-se durant l'Edat Mitjana, ajaguda i closa a la dreta del Segre, sempre al peu del seu magne turó, ocupat militarment des del 1707 per tal de fer efectiva la conquesta borbònica (francoespanyola).
1806. Plànol de Lleida.
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA).
El nostre secular turó fortificat, llavors més que mai, ja que Felip V, el primer Borbó, ordenà la conversió de la catedral en caserna, per fer efectiu el domini de la ciutat. No en tingué prou amb Gardeny, li calgué embotir la soldadesca a la Seu, a on s'hi feren dos pisos a les naus de l'església per poder-los-hi encabir, i tapiar el claustre per fer el servei de quadra, cuina, letrina i tot allò que calia per mantindre la plaça militar. Es veu, doncs, que els lleidatans li fèiem de valenta por, al rei (espanyol), que va pensar fins i tot a demolir la Seu, en una característica mena de repressió rabiosa que hem tornat a tastar des del 2017.
Observem perfectament els diferents caminets que pujaven fins a la Seu, el de la Magdalena (10) a la dreta, el del Canyeret, el de la Llengua de Serp (8), i el del Pla dels Gramàtics, a on ara hi ha la llarga escala que puja des del Mercat del Pla fins a la Porta del Lleó. A la banda de dalt, que és la part oest del turó, una mena de camí de ronda unia el portal de Boters amb el de la Magdalena. Fou l'equivalent de la futura avinguda dita de Prat de la Riba.
Els baluards de la Seu eren el del Rei (2), de l'Assumpció (3), de la Reina (4), i de Lovigny (5).
1806. Plànol de Lleida.
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA).
La muralla de Boters (11) a l'oest de la ciutat, zona d'«eixample» des de després de la Guerra dels Segadors, a on s'hi va traslladar el palau i els horts episcopals, enllà dels barris de Sant Martí (15) i Sant Llorenç. EL barri universitari als peus de la Seu havia desaparegut arrasat per gràcia, altre cop, de Felip V. Només en restà el Pla dels Gramàtics (17) com a record de l'antiga esplendor de la Universitat lleidatana medieval. De la Porta de Boters en sortia el camí de Vallcalent d'una banda, i el de Montsó de l'altra, o sia el que esdevindrà Balmes, Ricard Vinyes, Rovira Roure i la carretera d'Osca.
1806. Plànol de Lleida.
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA).
El carrer Cavallers baixava dret des del Pla dels Gramàtics (17) fins al carrer Major. No tenia sortida fins baix al riu, com actualment. A mitjana alçada, pujant a banda esquerra just arribant al Convent del Roser, l'antic assoc, poc dibuixat en el plànol, potser molt decadent, en el desnivell que després guanyaran la Costa del Jan i el carrer la Palma. És ben probable també que els contorns de carrers i edificis no fossin del tot acurats. El dibuixant degué enfilar-se al campanar de la Seu per tindre'n una visió elevada, també des de Gardeny. Però resultava realment complex de resseguir tots els antics carrerons i estrets carreronets sorgits de la Lleida medieval.
1806. Plànol de Lleida.
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA).
Al peu de Gardeny (22) hi havia la partida de la Mariola, que començava a l'antic molí (22), que es correspondria aprox amb l'actual Escorxador lleidatà.
1806. Plànol de Lleida.
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA).
La Porta de Sant Antoni (12), amb el vell convent que hi havia adossat (18), obria la ciutat a l'oest, plena d'hortes i conreus, amb la carretera de Fraga (27) al peu de Gardeny (22), zona en la qual avui hi emplacem el Camp escolar.
1806. Plànol de Lleida.
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA).
Del carrer Sant Antoni (12, 18) a l'antic convent i església dels Caputxins (20), que tapava la sortida del carrer Cavallers al riu fins ben entrat el segle XIX, passant per la Catedral Nova (6) al davant de l'antic Hospital de Santa Maria. Fora muralla sembla que hi cresqué una mica de bosc de ribera.
1806. Plànol de Lleida.
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA).
La muralla que pujava fins a la Porta de Boters (11), futura Rambla d'Aragó. Amb la gran silueta enfosquida hi destaca l'església de Sant Llorenç.
