 |
| 1920 ca. Sant Pere de Talteüll, la Segarra. Foto: Francesc Blasi i Villaespinosa (1872-1951) (MDC-AFCEC). La preciosa església romànica de les darreries del segle XI, prop de l'antic castell desaparegut, avui municipi de Massoteres.La ressenya de l'Onomasticon del mestre Coromines diu: «Talteüll, llogaret de l'Alta Segarra, uns 100 habitants, al municipi de Massoteres, al caires de la serra entre Guissona (7 km. més al SE) i l'alt riu Bragós» i en recull a les rodalies una pronúncia popular amb -r: tarteúll i amb totes dos vocals neutres. Al Diccionario de Madoz, dins l'entrada de Massoteres, l'autor també recull aquesta pronúncia popular amb -r. Coromines n'explica l'etimologia: «Els ve del nom del castell, al qual el senyor feudal aplicava l'orgullós dictat: 'Tal te vull, així vull que sigui i et mantinguis: meu, lliure de tothom (comte, rei...). Nom homòleg de molts castells que hem explicat en articles precedents...», i com el més conegut poble rossellonès de Taltevull. |
 |
1845. Talteüll (la Segarra).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
Antigament a la diòcesi de la Seu, però passà al bisbat de Solsona des de sa fundació al segle XVI. «Tiene 9 casas, escuela de primeras letras, cuyo edificio es una casa muy antigua situada en el campo denominado Camp-real, que està entre Talteüll i Massoteres». No sé si podria tractar-se de l'església de la Mare de Déu de Camp-real, que resta aïllada i envoltada de camps, del que fóra antic poblet de Camp-real. Ah, i sense transport escolar, ni tan sols aquells matins gebrats d'hivern!
Amb 34 veïns i 468 habitants, no sé pas què devien fer amb tan sols 9 cases! O es tracta d'un error, o bé la població era molt disseminada. Llavors ja era del municipi de Massoteres. «Dentro del término se conservan algunos vestigios de edificios antiguos, encontrándose varios sepulcros del tiempo de los romanos», per la proximitat de la Iesso romana (Guissona). |
 |
| 1920 ca. Sant Pere de Talteüll, la Segarra. Foto: Francesc Blasi i Villaespinosa (1872-1951) (MDC-AFCEC). Detall de la magnífica espadanya i dels horts tancats amb murs de pedra. |
 |
| 1920 ca. Sant Pere de Talteüll, la Segarra. Foto: Francesc Blasi i Villaespinosa (1872-1951) (MDC-AFCEC). Una altra imatge més frontal de la façana de l'església mil·lenària. |
 |
| 1920 ca. Sant Pere de Talteüll, la Segarra. Foto: Francesc Blasi i Villaespinosa (1872-1951) (MDC-AFCEC). Detall de la cadireta del campanar i de les cases de pedra. |
 |
| 1920 ca. Sant Pere de Talteüll, la Segarra. Foto: Francesc Blasi i Villaespinosa (1872-1951) (MDC-AFCEC). L'accés a la porta romànica, llisa i llasa. |
 |
| 1920 ca. Sant Pere de Talteüll, la Segarra. Foto: Francesc Blasi i Villaespinosa (1872-1951) (MDC-AFCEC). Detalls de la porta principal, amb les escales d'accés, situada a tocar dels absis. |
 |
| 1920 ca. Sant Pere de Talteüll, la Segarra. Foto: Francesc Blasi i Villaespinosa (1872-1951) (MDC-AFCEC). Una altra vista de la porta principal, amb carro de trabuc aparcat al costat. |
 |
| 1920 ca. Sant Pere de Talteüll, la Segarra. Foto: Francesc Blasi i Villaespinosa (1872-1951) (MDC-AFCEC). Detall de la paret i del carro. |
 |
| 1970 ca. Sant Pere de Talteüll, la Segarra (Fototeca.cat). La plana cerealística segarrenca als voltants de Talteüll. |
 |
| 1970 ca. Sant Pere de Talteüll, la Segarra (Fototeca.cat). El campanar de l'església. |
 |
| 1970 ca. Sant Pere de Talteüll, la Segarra (Fototeca.cat). Els absis i la porta d'accés al temple al costat. |
 |
| 1970 ca. Sant Pere de Talteüll, la Segarra (Fototeca.cat). L'interior de la nau romànica. |
 |
| 1970 ca. Sant Pere de Talteüll, la Segarra (Fototeca.cat). La porta principal, sense ornaments. |
 |
| 1970 ca. Sant Pere de Talteüll, la Segarra (Fototeca.cat). L'interior de l'església romànica del segle XI. |
 |
| 1997. Sant Pere de Talteüll, la Segarra (Fototeca.cat). 1984-1998. «Catalunya Romànica», vol. XXIV (1984-1998). Plànol de la singular església romànica, amb dos naus principals i un transsepte irregular amb portalada al costat d'un dels absis. |
