Seguidors

20170528

[1712] De Tolba ribagorçana

1911. Tolba (la Baixa Ribagorça).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (MDC-AFCEC).

Portalada romànica de l'església romànica de la Mare de Déu del Pui, consagrada al 1130. A més d'un parell de xiquets del poble, el personatge a la porta és el propi fotògraf.
1911. Tolba (la Baixa Ribagorça).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (MDC-AFCEC).

Detall dels capitells de la portalada romànica.
1845. Tolba (la Baixa Ribagorça).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
«Situada en la extremidad de una pequeña llanura, su clima es muy sano». Tenia a mitjan segle XIX cap a les 140 cases, amb presó i escola per a 30 nens i tot. Si no s'hi esmenten les nenes, que llavors havien d'anar separades, potser és que no anaven a estudi. 

Se n'esmenten les dos ermites del terme, Sant Cristòfol i Santa Anastàsia, «y una fuente de muy buenas aguas para consumo del vecindario». Les Segarres Baixes, amb 15 cases, i Corones, amb 3, eren nuclis agregats al municipi. «a la parte S. se ve la masada de Falç, en donde se conservan todavía vestigios de castillo y fortificación con una magnífica iglesia». Se citen altres llogarets com els de Borràs, Puialbò, Romeral i Vilanova. El terme és de secà: «por él corren las aguas del río Quart. Los caminos son locales, de herradura i malos». L'economia del tot agrícola, amb un molí fariner i alguns teixidors de draps i pellaires. 

Hi havia 105 veïns, amb un total de gairebé 500 habitants; a una mitjana, per tant, de 5 persones per llar. Actualment, la vila té cap als 130 habitants. Cap referència, com és habitual en aquest autor al llarg de tota l'obra, a la llengua pròpia de la terra.
1911. Tolba (la Baixa Ribagorça).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (MDC-AFCEC).

La preciosa plaça Major porxada i sense empedrar a començament del segle passat.
1911. Tolba (la Baixa Ribagorça).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (MDC-AFCEC).

Detalls dels edificis, amb les magnífiques i tradicionals galeries obertes. A la dreta, els escuts de la façana de casa de la vila. 
1911. Tolba (la Baixa Ribagorça).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (MDC-AFCEC).

Detall dels porxos i dels figurants de la plaça, amb el mateix retratista amb barret i bufanda.
1911. Tolba (la Baixa Ribagorça).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (MDC-AFCEC).

La casa Pociello, amb els balcons de forja. 
1911. Tolba (la Baixa Ribagorça).
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (MDC-AFCEC).

Detall dels balcons i del retratista amb les veïnes. L'expectació pel fotògraf és visible en la gent expectant al carrer de baix.
1910 ca. Tolba (la Baixa Ribagorça).
Foto: Juan Mora Insa (1880-1954) (DARA).

La plaça de la vila d'ara fa poc més d'un segle.
1910 ca. Tolba (la Baixa Ribagorça).
Foto: Juan Mora Insa (1880-1954) (DARA).

Una de les portes de la vila closa.
1910 ca. Tolba (la Baixa Ribagorça).
Foto: José Galiay Sarañana (1880-1952) (DARA).

La portalada romànica de l'església del despoblat de Falç, al terme de Tolba, dedicada a Sant Just i Sant Pastor, que fou traslladada a l'església de Santa Maria del Pui de Tolba a final del segle XIX, amb l'autorització pertinent del Bisbat primigeni del territori. 
1910 ca. Tolba (la Baixa Ribagorça).
Foto: José Galiay Sarañana (1880-1952) (DARA).

Detalls dels esplèndids capitells romànics, amb evidents figures d'animals monstruosos, que espaordien els fidels que entraven a missa. S'han trobat semblances amb els capitells romànics de la catedral de la Seu i de Covet. El castell de Falç pertangué a Arnau Mir de Tost, qui el llegà al 1071 a sa filla Letgarda i a son nét Guerau. Durant els segles XI i XII hi hagué comunitat regular amb abat, però al 1161 el bisbe lleidatà subordinà l'església al prior de Roda (GREC).