 |
1960. «Els Pirineus de mar a mar. I. De Cadaqués a Ripoll», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.200, 6 d'agost (BdC).
Una ressenya dels Pirineus sencers en sis etapes, amb textos i fotos de l'Espinàs. Acabava de sortir el «Viatge al Pirineu de Lleida» (1957) i la «Guía del Pirineo de Lérida» (1958), després del seu viatge compartit amb l'escriptor espanyol Camilo José Cela l'estiu de 1956. Don Camilo publicaria a l'ABC espanyol una col·lecció d'una setantena d'articles entre els anys 1963-64 sobre aquest mateix periple pirinenc lleidatà, que es convertiria en un nou llibre de viatges l'any 1965, «Viaje al Pirineo de Lérida». Al tombant dels anys 60 del segle passat, doncs, el Pirineu es començava a posar de moda, treia tímidament el nas en el nou món social i econòmic de l'oci de viatges, i hi presentava ses belleses naturals, llavors encara autèntiques, com a candidatura.
|
 |
| 1960. «Els Pirineus de mar a mar. I. De Cadaqués a Ripoll», Josep M. Espinàs. «Destino», núm. 1.200, 6 d'agost (BdC). Escriu l'Espinàs: «A Cadaqués, el Pirineu, que hi naix, no és res més que un fons discret, vençut per l'encanteri del mar». Del Cap de Creus al Cap d'Higuer (Guipúscoa) hi ha 435 km. Es calcula que la frontera amb França i Andorra té 677 km. de longitud; que l'amplada del massís oscil·la entre els 50 i 150 km., segons els punts, i que la seua superfície és d'uns 50.000 m. quadrats. |
 |
| 1960. «Els Pirineus de mar a mar. I. De Cadaqués a Ripoll», Josep M. Espinàs. «Destino», núm. 1.200, 6 d'agost (BdC). L'església de Castelló d'Empúries. |
 |
| 1960. «Els Pirineus de mar a mar. I. De Cadaqués a Ripoll», Josep M. Espinàs. «Destino», núm. 1.200, 6 d'agost (BdC). L'antiga vila comtal de Besalú, amb la plaça porxada. |
 |
1960. «Els Pirineus de mar a mar. I. De Cadaqués a Ripoll», Josep M. Espinàs.
«Destino», núm. 1.200, 6 d'agost (BdC).
«El Pirineo es aquí una frontera artificial. La modesta altura de las montañas, en las que hay pasos tan fáciles como el de Port-Bou o el del Pertús, explica la unidad histórica y geográfica de unas tierras... Un hecho semejante se nos presentará al final de este viaje al llegar al País Vasco».
|
 |
| 1960. «Els Pirineus de mar a mar. I. De Cadaqués a Ripoll», Josep M. Espinàs. «Destino», núm. 1.200, 6 d'agost (BdC). Una antiga masia en Olot i Sant Joan, a la serra de Santigosa. |
 |
| 1960. «Els Pirineus de mar a mar. I. De Cadaqués a Ripoll», Josep M. Espinàs. «Destino», núm. 1.200, 6 d'agost (BdC). La plana olotina, amb l'elevació del vell volcà de Santa Magdalena al fons. |
 |
| 1960. «Els Pirineus de mar a mar. I. De Cadaqués a Ripoll», Josep M. Espinàs. «Destino», núm. 1.200, 6 d'agost (BdC). Escriu l'Espinàs que de Camprodon a Setcases hi ha deu quilòmetres. Deu quilòmetres que ens porten a la fi del món. El poble es troba a 1.230 m. d'altitud, envoltat pel Costabona (2.454 m.), el Gra de Fajol (2.721 m.) i altres respectables muntanyes. Al Puig de Bastimenta hi ha el refugi d'Ull de Ter, prop del naixement del riu. |
 |
| 1960. «Els Pirineus de mar a mar. I. De Cadaqués a Ripoll», Josep M. Espinàs. «Destino», núm. 1.200, 6 d'agost (BdC). El monestir femení de Sant Joan de les Abadesses, fundació de Guifré el Pilós al 887, corregim l'Espinàs. |
 |
| 1960. «Els Pirineus de mar a mar. I. De Cadaqués a Ripoll», Josep M. Espinàs. «Destino», núm. 1.200, 6 d'agost (BdC). El contrast, llavors tot just iniciat, entre les velles labors agrícoles i els moderns xalets de vacances. De fet, només és un. Gairebé seixanta anys després, la proporció és inversa: tot de cases adossades i la pagesia -modernitzada- lluitant per sobreviure. |
 |
| 1960. «Els Pirineus de mar a mar. I. De Cadaqués a Ripoll», Josep M. Espinàs. «Destino», núm. 1.200, 6 d'agost (BdC). Un pastor a l'alta vall del Ter. |
 |
| 1960. «Els Pirineus de mar a mar. I. De Cadaqués a Ripoll», Josep M. Espinàs. «Destino», núm. 1.200, 6 d'agost (BdC). Setcases, el Ripollès, al començament de la Catalunya Sud. |
 |
| 1960. «Els Pirineus de mar a mar. I. De Cadaqués a Ripoll», Josep M. Espinàs. «Destino», núm. 1.200, 6 d'agost (BdC). Claustre romànic del monestir de Ripoll, fundat per Guifré el Pilós al 880, el primer panteó reial de la nostra dinastia nacional. |
